Horari del Museu: Dilluns a Dijous: 16 a 19 h. - Divendres: 10 a 11 h. i 19 a 21 h. - Dissabtes i Diumenges: Tancat

divendres, 21 de març de 2014

Mn.Francesc Nicolau: SABEU QUÈ ÉS EL METAGENOMA HUMÀ?

És una expressió que s’ha inventat per assignar el genoma d’alló que viu dins el nostre organisme sense ser pròpiament part del nostre cos. Hi ha qui prefereix dir-ne el nostre segon genoma. I què és això que té vida dintre nostre sense constituir els nostres organs? Molt senzill: el conjunt de tots els microbis que conviuen simbiòticamentamb nosaltres.
Simbiòticament vol dir que no ens són uns simples paràsits sinó que contribueixen a fer que sigui com convé la nostra vida. Pobres de nosaltres si no els tinguessim! Són molts? Moltíssims! Mireu: el nombre de cel·lules d’un cos humà es calcula que es troba comprès entre 10 i 50 bilions (no podem precisar més) però el de microbis que hostatgem (el 95% són dels diminuts bacteris) passa, segons sembla, dels 100 bilions! (entre el doble i deu vegades més). Recordeu que un bilió és un milió de milions.


Durant els últims vint anys han estat objecte d’estudi en molts laboratoris i s’ha pogut veure la gran quantitat d’espècies diferents que tenim de bacteris en el nostre interior. S’han agrupat en vuit classes, cada una amb gran varietat de gèneres i espècies, i ha costat molt d’identificar aquesta diversitat perquè més de la meitat no són cultivables fora del cos humà i s’han hagut d’estudiar amb mètodes molt sofisticats. Estudiar, doncs, el genoma d’aquesta multitud de microbis diferents ja podeu imaginar que és una feinada immensa. (foto 1: imatge dels bacteroides thetaiotamicron residents a l’intestí humà)
Sabem que l’organisme humà té un genoma que conté uns 30.000 gens com a màxim, mentre que s’ha vist que el nombre de gens que tindran els nostres bacteris sobrepassa els 600.000. I podeu imaginar com és de dificil identificar-los.

Em direu: i té molta importància estudiar el genoma d’aquests éssers tant petits? Certament serà de gran utilitat perquè tenen també importància en el funcionament de l’organisme humà. Fixant-nos només en els que tenim al nostre intestí us diré que fan tres funcions principals: facilitar el metabolisme, protegir i alimentar. La seva funció metabolitzadora la fan afavorit la recuperació de l’energia, facilitant l’absorció del ferro i el calci. La funció protectora consisteix a prevenir la infecció intestinal impedint la proliferació d’espècies patògenes. I la nutritiva o tròfica l’exerceixen contribuint al manteniment de l’epiteli intestinal. Cal notar que, a més dels bateris, hi ha encara un 5% de microbis d’altres classes, com protozous i virus, i el seu estudi també és interessant. Tot s’ha de tenir en compte.

Una pregunta obligada és: aquests microbis són iguals en tots els individus humans? La resposta és negativa. Potser només arriben a la meitat dels 600.000 els gens que són comuns a tothom, perquè s’ha vist que hi ha diferències notables de persona a persona en molts d’aquests gens. Fins ara en els 600.000 s’hi han pogut identificar unes 20.000 funcions biològiques, de les quals només 6.000 es troben comunes a tots els individus humas estudiats.

La cosa es troba encara en els inicis. Falta molt per poder tenir una idea cabal d’aquest metagenoma. I no cal que parlem dels enigmes que hi ha per resoldre. Desitgem, però, que els investigadors tinguin sort…

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada