Aviat farà un
any, el 23 de març, de la inauguració del radiotelescopi ALMA consistent en 66
antenes ben acoblades les quals creen un captador d’ones equivalent a un
radiotelescopi de 16 quilòmetres de diàmetre. S’ha portat a cap la
construcciód’aquest conjunt d’aparells als Andes de Xile a 5.000 metres
d’altitud, en un lloc ideal per a l’observació astronòmica a cauas de tenir un
aire molt net i sense interferències humanes. L’indret forma part del desert
d’Atacama, i és al lloc anomenat plana de Chajnantor. Combinar els senyals
rebuts d’aquestes 66 antenes ha estat possible gràcies a la tècnica actual i
així s’ha fet realitat el que un radiotelescopi unitari de 16 Km de diàmetre
faria, però que és impossible de construir.
Els
telescopis òptics ordinaris ens donen la informació que prové de la llum
visible. Els radiotelescopis ens proporcionen notícia de les altres ones emeses
pels astres, molt més nombroses que les lluminoses. En diem ones de ràdio i són
de naturalesa electromagnètica, com les de la llum, però moltes vegades ens
donen més informació de la naturalesa de la font emisora que la que ens podria
donar la simple radiació lumínica. Per això són tan estimades pels astrofísics.
I aquest gegantí complex ha estat esperat amb ànsia i il·lusió pels
especialistes en la matèria d’ençà que es va començar la construcció l’any
2003, i ha pres el nom d’ALMA (Atacama Large Millimeter/submillimeter Array).
El conjunt dels aparells és sensible a longituds d’ona entre 350 microns i 10
mil·límetres, i té una resolució espacial de fins 10 mil·lisegons d’arc.
Ha estat
l’obra d’un consorci internacional format pels Estats Units, l’Observatori
Austral Europeu (ESO), el Canadà, el Japó, Taiwan i Xile. El seu cost
sobrepassa els mil milions d’euros. Quan es començà a construir hom creia
poder-lo inaugurar cap al 2009, per`po no s’ha pogut fer fins ara. Les 66
antenes són receptors parabòlics que tenen 12 metres de diàmetre 54 d’ells i
només 7 metres els 12 restants, connectats tots per fibra òptica que fa que
puguin operar en conjunt com un únic telescopi fent servir la tècnica de la
interferometria. Com que Espanya forma part de l’ESO hi han participat 8
empreses espanyoles amb contractes per un valor de 28 milions d’euros.
Els avantatges
de l’ALMA sobre els millors telescopis òptics són notables ja que aquest pot
“veure” l’interior de les zones plenes de pols on no hi entra la llum visible;
són les regions on neixen noves estrelles i planetes. També podrà observar
galàxies dels primers temps, de poc després del naixement de l’univers, les
quals generalment són massa llunyanes per als telescopis ordinaris ja que les
ones lluminoses que emeten, a causa de la seva velocitat de recessió, s’han
corregut tant cap a l’infraroig que s’han fet invisibles.
La ciència
dels astres no s’atura. Nosaltres desitgem, es clar, que tota aquesta
instal·lació serveixi de debó per a un millor coneixement de la grandesa de la
creació. Però, per una altra banda, no podem oblidar que encara hi ha molta
pobresa al nostre món i també és bo tenir-ho en compte a l’hora d’aplicar els
recursos econòmics a les necessitats més urgents del nostre planeta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada