Horari del Museu: Dilluns a Dijous: 16 a 19 h. - Divendres: 10 a 11 h. i 19 a 21 h. - Dissabtes i Diumenges: Tancat

divendres, 17 de maig de 2013

Amics del Museu: VISITA AL MUSEU DE LES MINES DE BELLMUNT DEL PRIORAT


Aprofitant una estada de cap de setmana a Porrera vam visitar el Museu de les Mines, situat a la població de Bellmunt del Priorat (a uns 3 quilòmetres de Falset) i on es troba el jaciment de galena (sulfur de plom) més important de Catalunya, que s’estén entre els municipis de Falset, Bellmunt i el Molar i en el qual hi van haver fins una trentena de mines on s’explotava aquest mineral del qual s’extreu el plom, element que fou molt valuós a finals del segle XIX, coincidint amb l’època de la màxima industrialització; però a partir dels anys 60 va anar caient en desús degut a la seva alta toxicitat i per la progressiva substitució d’aquest per altres materials com el pàstic o el coure.


El Museu de les Mines està instal·lat en la que va ser la mina més important de la comarca: la mina Eugènia o “mina gran” la qual es troba al peu del turó del Sarraí, on afloren els materials de la fàcies Buntsandstein (Triàsic inferior).

La visita comença a l’exposició situada a la que va ser la foneria i on es poden veure una sèrie de plafons on s’explica (en català, castellà i anglès) la mineria del plom des dels seus orígens, els usos del plom i els minerals del quals s’extreu; tot això acompanyat de fotografies de l’època de major esplendor de la mina, i també per vitrines on s’exposen estris i eines utilitzats pels miners.




També hi ha vitrines amb els minerals secundaris que acompanyen la galena en aquesta regió, com són l’ankerita, la millerita o la calcopirita, així com també un mapa geològic de la zona, confeccionat per Joan Carles Melgarejo, però sense llegenda.


La visita a l’exposició es complementa amb un audiovisual on s’explica la història i l’evolució de la mina Eugènia; així ens assabentem que l’explotació moderna d’aquestes mines va començar l’any 1894 quan, en plena crisi de la fil·loxera, un pagès es ven les seves terres a una societat belga, la qual es va convertir en la societat Minas de Bellmunt SA; i és que, uns anys abans, en aquest terreny s’havia descobert galena i ja s’havia excavat un pou de 20 metres de profunditat.

El pou mestre San Jacinto, a la mina Eugènia, va començar l’any 1896 i al 1910 ja tenia 240 metres de profunditat amb nou nivells de galeries i més de quatre quilòmetres d’extensió. Les dues guerres mundials i la Guerra Civil espanyola van fer augmentar la demanda de plom i a la mina Eugènia es va assolir la profunditat de 560 metres però, a tanta fondària la galena començava a escassejar i això va coincidir amb una forta crisi en el sector del plom, la qual es va resoldre amb el tancament de les mines l’any 1972. Després d’anys d’obres per tal d’adaptar les instal·lacions per a l’ús turístic, l’actual Museu de les Mines va obrir les seves portes l’any 2002 i, actualment, forma part de la xarxa de museus de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. Seguidament, i acompanyats per un guia, entrem a la mina Eugènia per un estret corredor, amb escales, fins a la primera galeria, situada a uns 40 metres de fondària.


Durant els 700 metres de recorregut per aquesta galeria, el guia ens va anar explicant les característiques geomorfològiques de l’explotació, el mètode extractiu i la situació actual de la mina, tot això acompanyat de plafons explicatius i escenificacions del treball dels miners.




Així ens vam assabentar que aquest jaciment està format per un entramat de filons, amb una inclinació entre 40º i 85º i amb un gruix de fins a 80 cm, encaixats dins les pissarres, gresos i quarsites del Carbonífer (fàcies Culm), així com també dins els granitoides posthercinians. Aquests filons poden assolir centenars de metres de fondària i es van formar per la circulació d’aigues hidrotermals, riques en sulfurs i metalls, relacionades amb la intrusió de batòlits de granitoides durant el Permià superior. La posterior precipitació d’aquests minerals a l’interior de falles i diàclasis del terreny, per on circulaven aquestes aigües, van donar lloc al jaciment.

El mineral principal (o mena) que s’explotava era la galena i s’extreia pel mètode del realç, això és, que s’explotava el filó en sentit ascendent amb tarimes i tremuges, i s’omplien les vagonetes les quals es desplaçaven per les galeries gràcies a un sistema de carrils i es pujaven a l’exterior a través d’un ascensor impulsat per una potent màquina de vapor que funcionava amb el carbó de la conca minera de Mequinensa fins que, als anys 20, va arribar l’electricitat a la mina.


També ens van explicar les diferents tasques especialitzades dels treballadors dins la mina. Així estaven els vagoners, picadors, martellers, investigadors, pegadors, enfustadors, embarcadors… tots ells dirigits per l’encarregat d’interior.

Per a acabar la visita a la galeria, vam poder acostar-nos al pou San Jacinto, pou principal de la mina per on baixaven els treballdors i pujaven les vagonetes carregades amb 1000 kg de galena. Aquest pou té 405 metres de fondària i li segueix un contrapou de 155 metres. Ens van explicar que la mina té un total de 620 metres de fondària repartits en vint plantes, setze de les quals es troben avui dia inundades, i que l’explotació té un total de 15 Km de galeries.


A la sortida de la mina vam poder contemplar un castellet situat a la plaça que no és l’original de la mina Eugènia sinó que procedeix de la mina Alemana (pou Renània).


També vam anar a l’edifici de l’antic taller mecànic on hi ha una exposició sobre la vida a la colònia minera: les festes, l’escola, el consultori mèdic, l’economat, les vivendes dels miners, etc.


Després ens vam traslladar a l’antiga fusteria on s’ha recreat l’espai de la foneria i allà, mitjançant un audiovisual, se’ns va explicar el procés de rentat i tria del mineral i la tècnica de fondre la galena a 900 ºC per a obtenir el plom. Així ens assabentem que per cada 1000 Kg de galena s’obtenien 700 Kgr de plom el qual, en estat líquid, era abocat en uns motlles amb la marca Priorato; i és que el plom d’aquesta marca era de molt bona qualitat ja que tenia un 99,98% de puresa.



Finalment vam passejar-nos pels voltants on vam poder veure l’edifici que havia acollit el procés de tria i neteja, així com també les basses de flotació on es separava el mineral més menut.



Per a acabar la visita a les mines, vam anar a la botiga on venen records diversos així com també un llibret, editat pel Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya i el Museu de les Mines del Priorat dins la col·lecció Quaderns de Didàctica i Difusió (núm 15), en el qual s’explica tot el que hem pogut veure a la nostra visita, amb esquemes, dibuixos, fotografies i un glossari.




En marxar encara vam poder contemplar, de lluny, la Casa de la Mina, d’estil modernista construïda l’any 1905, i on hi havia hagut l’administració de l’empresa, els laboratoris i els habitatges dels propietaris i directius. Actualment, malgrat les aparences, diuen que aquesta casa es troba en molt mal estat de conservació i que no es pot visitar. Llàstima!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada