Horari del Museu: Dilluns a Dijous: 16 a 19 h. - Divendres: 10 a 11 h. i 19 a 21 h. - Dissabtes i Diumenges: Tancat

dilluns, 15 d’octubre de 2012

Isabel Benet: EL MONESTIR DE SANT GENÍS I EL CASTELL DE SANT JAUME


Aprofitant l’avinentesa de la visita a la mina de plom de Castellví de Rosanes, voldria proposar un parell d’itineraris per les serres de l’Ataix i de les Deveses per a poder veure de prop els conglomerats i sorrenques de la base del Triàsic (fàcies Buntsandstein) i, al mateix temps, admirar dues joies medievals com són el monestir de Sant Genís de Rocafort i el castell de Sant Jaume.




Per a anar a Sant Genís cal deixar el vehicle a l’aparcament que hi ha sota l’autopista allà on comença la carretera C-243b i fer a peu uns pocs metres fins a un senyal de tràfic que indica la prohibició de circular camions de gran tonatge pel centre urbà. En aquest punt arrenca un sender, a mà esquerra, que puja pel vessant de la muntanya i que flanqueja en direcció a ponent tot rodejant el turó que tenim al damunt. Aviat ja veiem la silueta característica del monestir amb el sostre esfondrat i un solitari arc suspès. Estem trepitjant les pissarres grises paleozoiques (del Cambroordovicià), les mateixes que ja vam veure durant la visita a la mina.



El sender, estret però ben traçat, s’endinsa tot seguint el curs d’un torrentet i puja suaument cap al fons d’aquest torrent on trobem un trencall a mà esquerra amb unes escales que menen a Font del Gilet, paratge deliciós on hi ha una gran plaça presidida per la font i uns bancs de pedra que la flanquegen a banda i banda. No costa imaginar-se la gent del poble venint a buscar aigua, a berenar o simplement a prendre la fresca ja que el lloc és molt ombrívol. Segons una placa que hi ha sobre la font, aquesta fou donada a la vila de Martorell pel Sr. Pau Sendrós i Roig l’any 1967 i va ser restaurada l’any 1998 Malauradament, amb aquesta sequera,avui la font és ben eixuta.



Des de la font retornem al sender el qual rodeja el turó on es troba Sant Genís i puja per un camí empedrat que salva la cinglera formada pels conglomerats i sorrenques de la fàcies Buntsandstein, passa a frec de les restes d’una cisterna, i arriba a la porta del monestir.


rampes d'accés





gravats al timpà de la porta. Foto: R.Herrero


arc suspès

Malgrat que aquest monestrir se’l coneixia en origen com a Sant Genís de Castellví, en els primers escrits ja apareix amb el topònim “Rocafort” cosa que fa pensar que va ser construït damunt les restes d’una antiga fortalesa de la qual no es conserva cap vestigi. El monestir va ser fundat l’any 1042 per Bonfill i la seva muller Sicarda, senyors de Castellví, per tal de convertir-lo en el panteó familiar.


sepulcres a la façana sud

La torre rodona i les restes de muralla que es poden veure al sud del temple daten de mitjans segle XII i les van construir com a protecció del monestir després que el feudatari dels Castellví infringís la Treva de Déu l’any 1157. D’aquest fet es conserven algunes queixes de Guillem Ramon II de Castellví al memorial Querimoniae.


muralles

Pels volts de 1282 el llavors priorat de Sant Genís va ser anexat a Sant Miquel de Cruïlles fet que va comportar haver de dependre de l’abadia italiana de Sant Miquel de la Chiusa a la diòcesi de Torí. L’any 1317 Bernat Roig, prior de Sant Genís, va voler desfer-se d’aquesta tutela i l’any 1336 va ser assassinat… havia començat la seva decadència enmarcada en temps de crisi. (veure: “La crisi sísmica del s.XV a Catalunya”, maig 2011)

El terratrèmol de 1448 va esfondrar la volta del temple i va enderrocar la casa dels monjos que des de llavors es van traslladar a l’església de Santa Margarida situada al costat de l’actual cementiri de Martorell i bastida damunt una antiga basílica paleocristiana, en la qual s’hi han fet diverses excavacions.


Santa Margarida a Martorell

Les esglésies de Sant Genís i Santa Margarida tenen una semblança sorprenent amb la canònica de sant Miquel d’Escornalbou, fundada amb la intervenció d’Albert de Castellví, d’estil cirtercenc i construïda amb el mateix tipus de roca: les sorrenques de la fàcies Buntsandstein.

El retorn el fem pel mateix camí d’anada i si us han quedat ganes de caminar es pot anar a visitar el castell de Sant Jaume, situat al capdamunt d’un turonet aïllat sobre el torrent de les Deveses. Per a anar-hi cal agafar el vehicle i fer uns 2 Km per la mateixa carretera C 243b en direcció a Gelida. Immediatament després de passar el pont sobre el torrent de les Deveses cal deixar el cotxe en una esplanada a mà dreta i començar a caminar per una pista que s’endinsa paral·lela al torrent i per la qual podem de nou observar les sorrenques de la fàcies Buntsanstein. A Can Singla al peu del penyasegat s’obre una poderosa balma que els del mas aprofiten com a corral. Poc després ja tornem a veure les pissarres paleozoiques.



Poc després la pista passa sota uns grans blocs conglomeràtics amb extraordinàries formes d’erosió i més enllà ja es pot veure una de les torres de la muralla exterior del castell al capdamunt d’un cingle sorrenc.






Malgrat que ja estem a la tardor, encara es poden veure algunes plantes en flor com és el cas de l’àrnica o olivarda (Inula viscosa), de fulles estretes i un xic enganxoses, que desprèn una forta aroma.



La pista ens deixa a l’entrada de l’accés al Mas del Castell. Des d’aquí es pot veure l’ermita romànica de Sant Jaume de Castellví, d’una sola nau, absis llombard amb una finestra i porta de mig punt situada a la façana de migdia amb característiques primitives cosa que fa pensar que es tracta d’un temple del s.XI. La porta està entre dues finestres també romàniques. L’any 1989, però, es va enderrocar el campanar de cadireta, es va obrir una porta a la façana de ponent per a poder entrar-hi a guardar un tractor al seu interior i es va destruir el camí d’accés a l’església en fer-hi al seu voltant un camp de conreu. Actualment aquest camp està abandonat i l’accés al temple està molt embrossat.



Per a poder pujar al castell cal dirigir-se a l’entrada principal de la masia. A la nostra esquerra hi ha uns petits horts i un vell tractor. Passem pel costat del tractor a buscar l’inici del camí, senyalat amb un cartell de “camí privat, prohibit el pas”, i que es troba molt embrossat però que un cop superat aquest entrebanc el camí s’endinsa al bosc i puja decidit cap al turó. Tot seguit trobem les primeres restes: es tracta d’una torre quadrada la qual formava part d’una primera línia de muralla i on es trobava el Portal del Cavalcador.






Seguim pujant i tot seguit ens trobem al centre del recinte jussà (o Primera Mola) envoltat per una muralla que ressegueix el perfil del turó i que es nota que ha estat destruïda i reconstruïda en diverses ocasions i en la qual es conserva una torre rodona d’origen romànic i un petit portal, possiblemet preromànic, anomenat “la Portelleta”. En aquest primer recinte es troben les restes d’un palau, amb una sala gòtica, i un parell de cisternes.



La part més alta del turó l’ocupa el recinte sobirà (o Castellet) presidit per la torre mestra, d’origen romà i de la que només en resta la seva base,.al voltant de la qual es va construir una muralla en la que es pot observar l’estructura en opus spicatum.


base de la torre romana sobre la fàcies Buntsandstein

muralla del Castellet

Els orígens d’aquest castell es troben en la torre romana situada al cim del turó i que és contemporània al Pont del Diable de Martorell. Va ser construïda per tal de vigilar la via Augusta al seu pas pel Llobregat. El primer document en que s’esmenta el castell, però, data de l’any 963 quan se’n fan càrrec els Castellví, vicaris dels comtes de Barcelona. Aviat passa a ser una baronia i un dels seus barons, Bonfill Guillem,és qui funda el monestir de Sant Genís a l’any 1042.

L’època de màxim esplendor fou quan el senyor de Castellví, Guillem Ramon I, jurà fidelitat al comte de Barcelona i, a més, es va casar amb la seva filla Mafalda. Però l’any 1311 Gastó, comte de Foix, es fa càrrec de la baronia fins l’any 1394 quan el castell és atacat i vençut per les tropes de Joan I. El comte de Foix van voler recuperar-lo per la qual cosa el castell va patir greus desperfectes els quals es van agreujar arran del terratrèmol de 1428, després del qual el castell va rebre la visita dels consellers de la ciutat de Barcelona que van haver d’elaborar un informe dels danys. Mai més no es va recuperar del tot. En acabar la visita, el retorn el fem pel mateix camí.

Nota: l’informe de danys al castell de Rocafort el podeu consultar a “Els terratrèmols dels segles XIV i XV a Catalunya” de C. Olivera et al.; ICC (Servei geològicc); pàg.157

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada