Horari del Museu: Dilluns a Dijous: 16 a 19 h. - Divendres: 10 a 11 h. i 19 a 21 h. - Dissabtes i Diumenges: Tancat

dimecres, 22 de juny de 2011

Amics del Museu: VISITA A L'EXPOSICIÓ "DINOSAURES, TRESORS DEL DESERT DEL GOBI"


Avui, aprofitant les vacances escolars, hem fet cap al CosmoCaixa per tal de visitar aquesta exposició temporal en la que s’hi pot veure una selecció de la fauna terrestre, sobretot de dinosaures, que va quedar fossilitzada en aquesta zona de l’Àsia central durant el Cretaci, època en la qual grans tempestes de sorra assolaven aquestes planures fluvials en les quals es concentraven un gran nombre d’animals que van quedar enterrats sobtadament, cosa que permeté el seu extraordinari estat de conservació.
Tchoiria namsarai (Cretaci inf.) Khuren Dukn, 1981
Des de l’any 1922, en el qual es van trobar les primeres restes documentades de dinosaures al desert del Gobi, s’hi han fet nombroses expedicions, cosa que ha fet que aquest indret es converteixi en un dels llocs paleontològics més famosos del món. Probablement les troballes d’aquestes restes gegantines en temps antics, van alimentar les llegendes sobre els dracs.

A l’exposició s’hi mostren diversos esquelets complets, entre ells alguns d’espectaculars com és el cas de dos exemplars de Tarbosaurus bataar, grans depredadors i carronyaires de la família dels Tiranosaures, que vivien en aquestes planures solcades per grans rius. Aquests esquelets van acompanyats d’un petit vídeo que recrea el seu hàbitat i la seva forma de caçar.
Tarbosaurus bataar (Cretaci sup.) Bugin Tsav, 1964

També es pot veure l’esquelet complet d’un Citipati osmolskae, un Oviraptor o “lladre d’ous”, encara que un vídeo s’encarrega de desterrar aquesta idea ja que el que sembla és que, en realitat, el que feien era protegir la seva pròpia posta.
Citipati osmolskae (Cretaci sup.) Dzamin Khond, 1977


Posta
Altres esquelets complets de Gallimimus bullatus van permetre descobrir que aquests dinosaures estaven perfectament adaptats per a la cursa i que es movien en estols per tal de protegir les cries.
Gallimimus bullatus (Cretaci sup.) Ulaan Khushuu, 1971
També un altre dinosaure considerat “imitador d’aus” o Ornitomimosaure, és Anserimimus planinychus, del qual el desert del Gobi ha lliurat un únic exemplar d’aquest gènere.
Anserimimus planinychus (Cretaci sup.) Bugin Tsav, 1988

Així mateix també hi ha diversos esquelets complets, i alguns cranis, de Protoceratops andrewsi acompanyats del corresponent vídeo.
Protoceratops andrewsi (Cretaci sup.) Tugrugeen Shireh, 1976

Tots els exemplars de l’exposició tenen una fitxa molt completa sobre el seu nom científic, classificació, edat, lloc de procedència i any del descobriment.

El darrer esquelet complet és d’un Psittacosaurus mongoliensis, petit dinosaure que va viure al Cretaci inferior.
Psittacosaurus mongoliensis (Cretaci inf.) Oshin Nuruu, 1977

Completen l’exposició uns cranis de Velociraptor mongoliensis, de Goyocephalae lattimorei, de Pinacosaurus mongoliensis i de Tarbosaurus bataar, així com dents i un individu jove d’aquest darrer dinosaure. Altres restes que poden veure’s són uns grans ossos de sauròpodes o teròpodes. Així mateix s’exposen les restes d’extremitats anteriors d’un Therizinosaurus, amb les quals s’especula que es tractava d’animals que tenien una forma de vida semblant a la dels grans peresosos del Plistocè (Megatherium). També hi ha les enormes extremitats anteriors d’un Deinocheirus mirificus amb les quals no se sap ben bé perquè les feia servir i es pensa que aquest dinosaure estava emparentat amb els ornitomimosaures.
Deinocheirus mirificus (Cretaci sup.) Altan Ula-III, 1965

 Acompanyen aquesta col·lecció una mostra d’altres fòssils trobats a la mateixa zona com són insectes, plantes, troncs d’arbres, tortugues, peixos i mol·luscs.
Al final de l’exposició es fa una reflexió sobre el fenomen de les extincions en massa que es produeixen cada cert temps, fent especial incís sobre la cadena d’extincions que estem vivint des dels darrers 50.000 anys i sobre les seves probables causes. El que és cert, però, és que amb l'avenç de les investigacions, els dinosaures cada cop tenen un aspecte menys terrible.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada