Horari del Museu: Dilluns a Dijous: 16 a 19 h. - Divendres: 10 a 11 h. i 19 a 21 h. - Dissabtes i Diumenges: Tancat

dilluns, 28 de març de 2011

Amics del Museu: EL TÚNEL DE L'ARGENTERA

Tot aquell que hagi viatjat en ferrocarril entre Barcelona i Saragossa, per Casp, ha travessat l’anomenat Túnel de l’Argentera. El seu recorregut és de 4.043m i forada les serres de l’Argentera i del Pradell.


El 1877, el sitgetà Francesc Gumà va obtenir una concessió per a construir un ferrocarril que anés de Barcelona a Valls, per Vilanova, el qual va enllaçar amb la línia de Tarragona a Lleida el 1883. Però, el 1881, es va decidir crear una companyia anomenada Ferrocarrils Directes a Madrid, Saragossa i Barcelona que es bifurcava de la línia anterior a Roda de Berà, i aniria cap a Reus, Mora d’Ebre, Casp i Saragossa i d’allà a Madrid. Eren els anys de la “Febre d’Or”, que acabaren en un crack bursari el 1883. La tardor d’aquest any s’inicien les obres del túnel, però quan portaven perforats 659m aquestes es van aturar degut a l’envergadura del projecte que va deixar la companyia sense recursos.
Una altra companyia, l’anomenada Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França (TBF), va fer-se’n càrrec a inicis de 1885. La TBF va replantejar el traçat de la línia i va encarregar a l’enginyer Eduard Maristany i Gibert la direcció dels treballs. Les obres d’excavació dels 3.381 metres que en restaven i de la totalitat del revestiment, es reemprengueren a l’abril de 1887 i finalitzaren el primer de setembre de 1890. La perforació es va fer pels dos extrems i també a través de sis pous verticals.Es van remoure un total de 148.270 m³ de material rocós i es va util·litzar dinamita així com compresors i perforadores d’aire comprimit i hidràuliques. La ventilació i el bombeig de les aigües subterrànies es feu mitjançant màquines de vapor. Fou usada l’il·luminació elèctrica i les ordres i incidències eren tramenses per telèfon: l’energia necessària era subministrada per dues dinamos.La mà d’obra va arribar a un màxim de 510 treballadors i el cost total fou de 4.945.650,41 pessetes.
Finalment, el 4 de desembre de 1890 el primer tren procedent de Reus, arribava a l’estació de Marçà-Falset. Els dirigents de TBF van deixar constància que eren “españoles sus ingenieros, igualmente que sus principales contratistas y sus operarios y que en nuestra nación han sido fabricados los materiales empleados, como carriles, puentes metálicos, material de transporte y demás procedentes los primeros de los altos hornos de Bilbao y los otros de la Maquinista Terrestre y Maritima, de la Sociedad Materiales para Ferrocarriles y Construcciones, y de distintas compañias españolas”. La línia entre Reus i Saragossa va quedar definitivament acabada el 27 de Juny de 1894; TMF va quedar molt endeutada, sobretot amb les obres d’aquest túnel i finalment fou absorbida el 1899 per la companyia Madrid Saragossa i Alacant (MZA), de capital espanyol i francès, de la qual eren propietaris els Rotschild. Eduard Maristany fou nomenat director general de la companyia MZA el 1908.
Quan es van iniciar les obres, els estudis geològics de la zona, previs per a la perforació d’un túnel tan important, eren pràcticament inexistents. Els 2.185m de granitòides que es van haver de travessar van ser els responsables de l’endarreriment de les obres degut a la seva gran duresa i a rel d’aquests treballs, Maristany va escriure un tractat, en sis volums, sobre la construcció de túnels.en els que es contemplen de manera exhaustiva la manera com es va fer aquesta obra per tal d’assentar un precedent per a futures obres d’aquestipus, i sobretot deixa constància que abans d’iniciar els treballs d’un gran túnel és molt important realitzar estudis geològics previs per tal de planificar la duració de les obres i el seu cost. Malgrat tot, els resultats teòrics poden diferir molt dels pràctics i per això cal ser molt prudent.


Resum de l'article aparegut al Butlletí intern núm.48

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada