Horari del Museu: Dilluns a Dijous: 16 a 19 h. - Divendres: 10 a 11 h. i 19 a 21 h. - Dissabtes i Diumenges: Tancat

dilluns, 14 d’octubre de 2019

Mn. Francesc Nicolau: Història del telescopi espacial Hubble


Primera xerrada del primer cicle de conferències, sobre el tema El sistema solar després dels descobriments del Hubble (I), que va pronunciar Mn. Francesc Nicolau el dia 3 d’octubre del 2019 a la Sala Sant Jordi del Seminari Conciliar de Barcelona.

El 1929 Hermann Oberth va suggerir la possibilitat de crear un telescopi orbital, per veure sense les turbulències atmosfèriques, però en aquell moment no era possible tècnicament.


El 1946 es va recuperar aquesta idea, rebent l’energia mitjançant un panell solar i que la transformés en la que calia Lymann Spitzer va fer el projecte i li va començar i acabà de donar forma, però encara s’havia d’esperar alguns anys. El 1970, resultat de la cooperació entre nord-americans i europeus, per fi es va crear el telescopi Hubble i 1986 va ser la data triada per posar-lo en òrbita. Però aquell any, hi havia ja l’estació espacial, i el transbordador Challenger en un viatge per anar-hi va tenir un accident i van morir els seus 7 tripulants. Finalment, el 1990, amb el transbordador Discovery, molt més segur, es va aconseguir el dia 24 d’abril posar en òrbita el Hubble.


Construir-lo va costar 3.000 milions de dòlars, dels quals 593 milions eren europeus. La seva velocitat era de 7,6 km/sg i dona la volta a la Terra en poc més d’1,5 h. Les primeres fotografies que va enviar eren més o menys com les dels telescopis de la Terra; això era degut a un defecte del seu espill de 4 micròmetres (mil·lèsimes de mil·límetre). Al cap de tres anys, el 1993, amb un altre transbordador, es va poder fer la correcció amb un èxit total. Posteriorment, se li han fet quatre milloraments més, el darrer el 2009 (programa COSTAR). Quan es va llançar a l’espai, es pensava que duraria 20 anys; actualment ja fa més de 25 anys que opera i hom creu que el podran mantenir fins el 2030.



El Hubble pesa unes 11 tones i ha enviat més d’1.300.000 imatges i, fins ara, s’han publicat 1.300 articles explicant les seves troballes. La seva potència es 40.000 vegades superior a la de l’ull humà. Amb ell s’han obtingut imatges de l’objecte més llunyà, situat a 13.300 milions d’anys llum (la història de l’Univers és de 13.700 m.a.). Entre les imatges més remarcables en el seu moment, són: l’hàlo d’un cometa girant al voltant d’un asteroide del cinturó; les llunes de Júpiter vistes amb una claredat total; les aurores de Saturn; les capes i els anells d’Urà; la seguretat d’haver-hi forats negres al centre de les galàxies; visió molt clara de la la nebulosa del Cranc; la interacció entre dues galàxies; imatges de Plutó amb les seves llunes; la expansió de l’Univers comprovada i que es produeix de manera diferencial.


En el últims anys es projecta fer un altre telescopi, ja que el Hubble només capta radiació visible, però quasi gens d’infraroja. Les ones d’aquest tipus sí serien captades per aquest nou telescopi, anomenat “James Webb” (en honor de James Webb, administrador estatal (1906-1992), aficionat a l’astronomia i entusiasta de les missions Apol·lo).


Les radiacions infraroges permetran “veure” objectes ara per ara invisibles. En la seva construcció estan col·laborant Estats Units, Europa, Canada i fins a 16 països més. Ara ja es troba pràcticament acabat i està previst enviar-lo al punt L2 de Lagrange, on degut a la interacció entre la Terra i el Sol permetria que quedés en situació pràcticament estàtica; però, aquest punt es troba a 1,5 milions de kms, cosa que fa difícil anar-hi a fer les reparacions. S’ha fixat la data de llançament per al 21 de març de 2021, després de diferents aplaçaments. S’assegura que veurà molt més que el Hubble. Veure’m.

NOTA: Si voleu veure el reportatge que es va projectar a la conferència, cliqueu aquí.

Cap comentari:

Publica un comentari