Primera xerrada del primer cicle de conferències, sobre
el tema El sistema solar després dels descobriments del Hubble (I), que va pronunciar Mn. Francesc Nicolau el
dia 3 d’octubre del 2019 a la Sala Sant Jordi del Seminari Conciliar de
Barcelona.
El 1929 Hermann
Oberth va suggerir la possibilitat de crear un telescopi orbital, per veure
sense les turbulències atmosfèriques, però en aquell moment no era possible
tècnicament.
El 1946 es va recuperar
aquesta idea, rebent l’energia mitjançant un panell solar i que la transformés
en la que calia Lymann Spitzer va fer el projecte i li va començar i acabà de
donar forma, però encara s’havia d’esperar alguns anys. El 1970, resultat de la
cooperació entre nord-americans i europeus, per fi es va crear el telescopi
Hubble i 1986 va ser la data triada per posar-lo en òrbita. Però aquell any, hi
havia ja l’estació espacial, i el transbordador Challenger en un viatge per anar-hi
va tenir un accident i van morir els seus 7 tripulants. Finalment, el 1990, amb
el transbordador Discovery, molt més segur, es va aconseguir el dia 24 d’abril
posar en òrbita el Hubble.
Construir-lo va
costar 3.000 milions de dòlars, dels quals 593 milions eren europeus. La seva
velocitat era de 7,6 km/sg i dona la volta a la Terra en poc més d’1,5 h. Les
primeres fotografies que va enviar eren més o menys com les dels telescopis de
la Terra; això era degut a un defecte del seu espill de 4 micròmetres
(mil·lèsimes de mil·límetre). Al cap de tres anys, el 1993, amb un altre
transbordador, es va poder fer la correcció amb un èxit total. Posteriorment,
se li han fet quatre milloraments més, el darrer el 2009 (programa COSTAR).
Quan es va llançar a l’espai, es pensava que duraria 20 anys; actualment ja fa més de 25 anys que opera i hom
creu que el podran mantenir fins el 2030.
El Hubble pesa
unes 11 tones i ha enviat més d’1.300.000 imatges i, fins ara, s’han publicat
1.300 articles explicant les seves troballes. La seva potència es 40.000
vegades superior a la de l’ull humà. Amb ell s’han obtingut imatges de
l’objecte més llunyà, situat a 13.300 milions d’anys llum (la història de
l’Univers és de 13.700 m.a.). Entre les imatges més remarcables en el seu
moment, són: l’hàlo d’un cometa girant al voltant d’un asteroide del cinturó; les
llunes de Júpiter vistes amb una claredat total; les aurores de Saturn; les
capes i els anells d’Urà; la seguretat d’haver-hi forats negres al centre de
les galàxies; visió molt clara de la la nebulosa del Cranc; la interacció entre
dues galàxies; imatges de Plutó amb les seves llunes; la expansió de l’Univers
comprovada i que es produeix de manera diferencial.
En el últims anys
es projecta fer un altre telescopi, ja que el Hubble només capta radiació
visible, però quasi gens d’infraroja. Les ones d’aquest tipus sí serien
captades per aquest nou telescopi, anomenat “James Webb” (en honor de James
Webb, administrador estatal (1906-1992), aficionat a l’astronomia i entusiasta
de les missions Apol·lo).
Les radiacions
infraroges permetran “veure” objectes ara per ara invisibles. En la seva
construcció estan col·laborant Estats Units, Europa, Canada i fins a 16 països
més. Ara ja es troba pràcticament acabat i està previst enviar-lo al punt L2 de
Lagrange, on degut a la interacció entre la Terra i el Sol permetria que quedés
en situació pràcticament estàtica; però, aquest punt es troba a 1,5 milions de
kms, cosa que fa difícil anar-hi a fer les reparacions. S’ha fixat la data de
llançament per al 21 de març de 2021, després de diferents aplaçaments.
S’assegura que veurà molt més que el Hubble. Veure’m.
NOTA: Si voleu
veure el reportatge que es va projectar a la conferència, cliqueu aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada