Ja fa més de
50 anys que es van descobrir aquesta mena d’astres que es denominen púlsars, i
va ser de la mà de Jocelyn Bell Burnell, aleshores una jove graduada en Física que
treballava a Cambridge a les ordres d’Anthony Hewish. Estaven estudiant radiofonts
celestes quan Jocelyn detectà una radiació molt estranya: cada poc més d’un
segon arribava al detector un bip (o pulsació) 3 centèsimes de segon de durada.
Què serà?
Jocelyn B. Burnell en l'època del decobriment dels púlsars
Revisant
altres registres trobaren tres casos més, amb una pulsació semblant. El
director Hewish va decidir publicar la troballa: era el 9 de febrer de 1968 i
se’ls anomenà Pulsating Radio Surces,
abreujadament “púlsars”.
Els púlsars
són astres molt especials. La interpretació és que són estrelles d’una massa
inferior a 2,3 masses solars i que han col·lapsat. Degut al fet de no tenir
suficient massa, no han esdevingut un forat negre sinó una estrella del tipus de
les neutròniques, és a dir, formades per una massa de neutrons molt concentrats
i d’un diàmetre de només 10-20 Km, cosa que dona a la seva matèria una densitat
de milions de tones per centímetre cúbic. I la causa de les pulsacions que fan
és perquè giravolten rapidíssimament tot emetent una radiació electromagnètica
que, si arriba a nosaltres, és captada com un bip ràpid.
Actualment
passen de 2.600 els púlsars registrats a la nostra Via Làctia, i un de molt
interessant és el que ha motivat un article aparegut a la revista Investigación y Ciencia firmat per tres
autors: Manuel Linares (de la Universitat Politècnica de Catalunya), i Tariq
Shabas i Jorge Casares (tots dos de l’Institut d’Astrofísica de Canàries). Es
tracta del PSR J2215+5135 i és interessant per dos motius: és un púlsar de
massa molt alta, ja que arriba a 2,3 masses solars, i és binari, o sigui, que
té una estrella companya que és molt semblant al Sol. El púlsar és rapidíssim
ja que fa 380 voltes per segon, i en unes 4 hores els dos atres fan una
revolució entorn del seu centre de gravetat.
Recreació del púlsar binari PSR J2215-5135
Aplicant un
sistema, ideat per aquests autors, s’han pogut calcular les masses tan del
púlsar com de l’estrella que l’acompanya, cosa molt dificil d’aconseguir perquè
la intensa llum de l’estrella companya, combinat amb la brillantor anormal del
púlsar (que té una part molt il·luminada i una de més fosca), en complicava els
càlculs fets a partir de la llei newtoniana, i per això el centre de gravetat
dels dos astres no coincidia amb el de la lluminositat global. Un cop resolt el
problema ja han pogut enunciar els resultats, amb tot detall, d’aquest nou
púlsar tan especial.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada