Després
d’haver vist, a través de dos itineraris de caire excursionista, els materials
de l’esglaó inferior (format pel Triàsic superior, el Juràssic i el
Cretaci inferior), i de l’esglaó superior (format pel Cretaci superior)
del Montsec de Meià, ara toca veure’ls a peu de la carretera L-913 tot seguint
la proposta que el geòleg Josep Maria Mata-Perelló fa en el seu Recorregut de recerca geològica i
mineralògica per la comarca de la Noguera: des de la Font Blanca al rentador de les mines de lignit, al forn de calç i a Vilanova de Meià / 26 d'agost del 2016.
El Montsec de Meià des del cim del Cogulló
Mapa de situació
Per seguir l’ordre
cronològic dels materials que anirem veient, però, farem aquest mateix recorregut a l’inrevés, tot fent diverses parades (algunes d’optatives) i
allargant-lo fins al cim del Cogulló. Per això el punt d’inici serà Vilanova de
Meià, població de la Noguera situada a 588 m d’alçada, on el passat mes de juny
del 2018 es va cloure el Primer Congrés
de Patrimoni miner i Història de la mineria i la geologia a Catalunya (dirigit
pel mateix Dr. Mata-Perelló) i que en el futur acollirà un Centre d’Interpretació
del Montsec de Meià i una col·lecció paleontològica.
El futur Centre d’Interpretació del Montsec de Meià
Esquema de l’itinerari
Esquema geològic de l'itinerari
Comencem,
doncs, l’itinerari sortint per la carretera L-913 en direcció al congost del
Pas Nou. Passat 1 km deixem el cotxe en un petit eixamplament, a tocar de la
font de la Paciència, on farem la primera parada de l’itinerari per donar un
cop d’ull als materials del Juràssic, ja que per la carretera els materials del
Triàsic superior (fàcies Keuper) no afloren. En aquest punt, al talús es poden
observar les bretxes i calcàries del Juràssic inferior (Lias) i l’entrada al
querant del riu Merler.
Aspecte “trencat” de les bretxes del Lias
Entrada al querant (o avenc) del riu Merler
Aquí el mot querant és sinònim d’avenc, o sigui, una
cavitat natural formada per la dissolució de les calcàries i on predomina la
component vertical. Just al damunt d’aquest talús hi ha un dipòsit que recull
l’aigua de la font de l’Hedra, que veurem més endavant, per tal de donar-li
pressió i portar-la fins al poble per al seu consum. La font de la Paciència és
el sobreeixidor d’aquest dipòsit.
Antiga pedrera
Uns metres
més enllà està el pont sobre el riu Merler, el qual excava el seu llit a les
margues del Lias. Abans de creuar-lo, però, a mà esquerra hi ha una antiga
pedrera on s’hi havien explotat aquestes calcàries per a fer-ne calç en un forn
situat a l’altre costat del pont, les restes del qual amb prou feines es poden
veure entre l’espessa vegetació. Els cingles que es veuen damunt del pou estan
formats per les dolomies negres del Juràssic mitjà (Dogger).
Pujant per la llera del riu Merler
Si pugem per
la llera del riu Merler podrem trobar grans acumulacions d’ostres de l’espècie Gryphaea arcuata arrossegades pel corrent d’aigua. Es desconeix, però, l’estrat geològic del
qual procedeixen i això en dificulta el seu estudi. Aquestes ostres utilitzaven
la seva valva dreta, exageradament còncava i gruixuda, per enfonsar-se al fang
del fons marí, mentre que la valva esquerra, de forma més aplanada, els servia de
tapadora.
Exemplars de Gryphaea arcuata. Valva dreta
La valva esquerra els servia de tapadora
(extret de Guia geològica del Montsec i de la vall d'Àger, de J. Rosell i C. Llompart)
També poden trobar-se restes d’ammonits
La següent
parada la fem en una gran esplanada uns 600 m més enllà. Des d’aquí baixem a la
font de l’Hedra, que brolla pocs metres per sobre del curs del riu Boix. Per
damunt de la font podem observar la boca sud d’un túnel, d’uns 100 m de
llargada, que cobreix el riu Boix sobre el qual es va construir la gran
plataforma on hem aparcat.
Font de l’Hedra
Plafó informatiu
Boca sud del túnel sobre el riu Boix
Boca nord
Aquesta
plataforma es va construir durant la Guerra Civil per poder emmagatzemar el
carbó (lignit) que arribava aquí procedent dels rentadors, que veurem més amunt,
i carregar-lo als camions per al seu trasllat. Des d’aquesta esplanada també es
pot pujar directament al Cogulló per un costerut camí que passa per les coves de
Castejon i del Pansot. Si seguim uns metres amunt per la carretera es pot veure
la boca nord d’aquest túnel i el Pont la Gata, d’origen romànic i un dels pocs
vestigis que queden de l’antic camí de ferradura que travessava el Montsec per
l’Escala del Pas Nou i que va ser substituït per l’actual carretera.
Pont la Gata sobre el riu Boix
Plafó informatiu
Un xic més
amunt del pont, i a l’altre riba del riu Boix, es pot observar una trinxera i el
que de lluny sembla una bocamina: és l’anomenada mina del Balmó (o del Barmó).
Si ens hi acostem, però, veurem que és només l’inici d’un forat practicat a les
calcàries del Cretaci inferior ja que, segons sembla, es tracta d’una antiga
prospecció a la recerca del carbó que es pot trobar al Prepirineu occidental al
límit entre el Cretaci inferior i el superior. A tocar de la carretera hi ha
una barraca on segurament s’hi guardava el material necessari per a la
prospecció.
Trinxera i bocamina del Balmó (o Barmó)
En acostar-nos comprovem que es tracta
d’una antiga prospecció a la recerca de carbó
Restes d'una cabana
Aspecte de les calcarenites del Cretaci superior
Tornem a
l’esplanada i avancem per la carretera aproximadament 1 km fins a un altre pont
sobre el riu Boix on podem deixar el cotxe i observar l’aspecte de les
calcarenites del Cretaci superior. Des d’aquí cal pujar uns 100 metres per la
carretera fins a una corba molt pronunciada on prenem un camí carreter que ens condueix
als rentadors de carbó. Sembla ser que aquest carbó l’explotaven a l’anomenada
mina del Reguer, sota la font del mateix nom.
Instal·lacions dels rentadors de carbó
Diverses canalitzacions que conduïen l’aigua als rentadors
Petita presa que retenia l’aigua d’un torrent
La següent
parada de la font de la Figuera és optativa i està situada 1 Km més enllà. Aquesta
font neix en el contacte entre les margues i les calcàries, les quals formen el
cos de la Roca dels Arcs i que tenim just damunt nostre. Aquí podem trobar un
àrea de pic-nic i un plafó que ens informa de la flora i la fauna d’aquestes
contrades. Al costat de la font, a la primavera, floreix el Curraià vermell (Cephalanthera rubra), una petita
orquídia de flors campanulades de color porpra violaci.
Plafó informatiu
Curraià vermell
Uns 800 m més
enllà de la font de la Figuera, deixem la carretera i prenem una pista, en prou
bon estat, a l’entrada de la qual es troba la font Blanca (a 830 m d’alçada), una
important surgència que també brolla en el contacte entre les margues del
Santonià i les calcàries del Campanià. Un plafó ens informa sobre el tipus de
roques, la seva edat, els fòssils que contenen, i la paleogeografia del Cretaci
superior.
Plafó informatiu de la geologia
Des d’aquí es té una bona vista de la impressionant Roca dels Arcs, formada
per les calcàries del Campanià . El caràcter nodulós d’aquesta roca fa les
delícies dels escaladors, que s’atreveixen a pujar per les moltes vies que la
solquen, en oferir generoses bústies on posar-hi peus i mans per a una bona,
encara que difícil, progressió.
La Roca dels Arcs des de la Font Blanca
Escalant la Roca dels Arcs per la via Camel
Uns 700 m més
enllà de la font Blanca es troba el coll de Cabeces, excavat a les margues del
Santonià. Aquí es pot fer una parada optativa per anar a la cova de les Monges
on es poden veure les restes d’un antic castell i del poble de la Fabregada,
del qual destaquen les ruïnes de l’ermita romànica de Sant Serni.
La cova de les Monges des del coll de Cabeces
Restes del castell a l’interior de la cova
Ruïnes de Sant Serni de la Fabregada
Des del coll
de Cabeces prenem la pista que puja al Cogulló i anem en direcció sud fins que
s’acaba, uns 2.200 m més enllà, a les portes d’unes antenes de telecomunicacions.
Des d’aquí podem anar a peu al cim del Cogulló (a 1003 m d’alçada) i al dolmen
del Cogulló, situat a uns 200 m del cim en direcció a llevant. Aquest dolmen és
un sepulcre megalític, de l’edat del Bronze, del qual només resten tres lloses
laterals i part del túmul que cobria la cista. Molt a prop d’aquest monument es
poden veure restes de les fortificacions del que va ser el front republicà
durant la Guerra Civil. Per aquests terrenys de brolla no és difícil veure l’insecte
anomenat pregadéu o plegamans (Mantis
religiosa).
Dolmen del Cogulló
Plafó informatiu
Pregadéu o plegamans
Retornem cap
al final de la pista on tenim els cotxes i, després de rodejar les antenes,
arribem a l’extrem sud del Cogulló on hi ha un mirador, amb un plafó
informatiu, des del qual tenim una enlairada vista sobre la vall de Meià.
Vista de la vall de Meià des del mirador del Cogulló
Plafó informatiu
Des d’aquest
punt es pot fer un resum dels materials que hem vist al llarg d’aquests
itineraris i escatir uns quants conceptes geològics. Primer podem observar el mapa geològic on estan representats tots
aquests materials sobre una superfície plana. Els colors que hi apareixen no
han estat escollits a l’atzar sinó que responen a una convenció internacional,
de manera que els materials del Triàsic tenen coloracions rosades, els del
Juràssic són blavosos i els colors verds són pels materials del Cretaci, mentre
que els materials del Terciari són de colors ataronjats...
Mapa geològic esquemàtic
Tots els
materials que hem anat veient al llarg d’aquests itineraris, els podem apilar,
uns damunt d’altres i segons la seva edat, i confeccionar una columna estratigràfica on aquests
materials es representen amb una simbologia segons la seva naturalesa.
Col·lumna estratigàfica i simbologia dels materials
observats en aquest sector del Montsec,
extret de Gestació i naixement de la serra del Montsec, de Joan Rosell
Des d’aquí
també hom pot imaginar-se que el Montsec és un pastís colossal al qual se li
pot fer un tall per tal de poder observar com estan distribuïts aquests
materials en el seu interior. Això és el que s’anomena tall geològic.
Igual que un tall de pastís mostra com és el seu interior i de què està farcit,
un tall geològic (des del punt A al punt A’), practicat damunt el mapa geològic,
mostra com estan distribuïts els materials dins la serra
Tall geològic A-A’ (extret de Gestació i naixement de la serra del Montsec, de Joan Rosell)
I, finalment,
una altra cosa que es pot dir és que en una columna estratigràfica estan
posats els materials l’un damunt de l’altre sense espais entremig (com si anessin
seguits en els temps), però en realitat entre que es dipositen uns materials i
els següents de vegades poden passar milions d’anys. A aquest període de “no
dipòsit” de sediments se l’anomena llacuna
estratigràfica... és com si a un llibre li faltessin fulls, i això és degut
a que els materials que falten potser es van erosionar abans de que es
dipositessin els següents, o bé ni tan sols es van arribar a dipositar. Cada
llacuna té la seva història... que haurem d’anar dilucidant.
La columna del Montsec té diverses llacunes estratigràfiques
(extret de Gestació i naixement de la serra del Montsec, de Joan Rosell)
Fins aquí l'itinerari que ens
ha dut des de Vilanova de Meià al cim del Cogulló de 7,4 Km i
un desnivell d’uns 415 m
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada