Dels llums
tipus LED ja ne’m parlat en altres ocasions. Es tracta de certs diodes
emissors de llum que l’americà Nick Holonyak, l’any 1962, va començar a aplicar
en la construcció de làmpades útils. Molt més tard, però, els japonesos Isamu
Akasaki, Hiroshi Amano i Shuji Nakamura, van trobar la manera de produir
llum blava a un LED (acròstic de l’anglès Light
Emitting Diode) i per això van ser mereixedors del Premi Nobel de Física de
l’any 2014. Aquest sistema avantatja els fluorescents ordinaris en dos aspectes:
amb només un 15% de consum d’electricitat, i una durada de 25.000 hores enfront
de les 8.000 del fluorescent. Per això l’ús del LED s’anat estenent.
Ara bé, cal
fer notar que no tot són flors i violes com se sol dir. A les ciutats l’augment
de la il·luminació, que en molts llocs és gràcies als leds, ja reb un nom entre
els ecologistes: contaminació lluminosa i un estudi publicat a la revista
Science constata que tant la brillantor com
la part il·luminada creix a raó d’un 2,2% cada any. Una desena part de la
superfície dels continents ja es troba il·luminada artificialment, cosa que fa
també que poc es pugui veure del cel estrellat.
Evitar la
contaminació lluminosa no sols ho demanen els astrònoms sinó també la vida
salvatge animal ja que cada vegada hi ha més proves del seu impacte i ja s’ha
vist que existeix un risc significatiu de tenir càncer de mama o de pròstata en
persones exposades a un índex més gran de llum blava de tipus LED. Què cal dir
a tot això?
És ben clar
que el problema no és dels leds sinó de l’ús que se’n faci. Ara sabem que hi ha
maneres d’aconseguir que no emetin la nociva llum blava aplicant-hi capes de
fòsfor, i ja hi ha municipis com el de Saldes que han optat pel led groc en la
meitat del seu enllumenat públic. També certes indústries comencen a apostar
pels leds amb poca component blava. Tant de bo que tots els interessats per
aquest tema facin el que hi pertoca fer!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada