El passat 17
d’abril va ser llançat a l’espai el satèl·lit TESS (acrònim de Satèl·lit de
Sondeig d’Exoplanetes en Trànsit) i a mitjans de juny ja començava la seva
feina. Es tracta d’una sonda construïda per la NASA que orbitarà entre la Terra i la
Lluna durant dos anys fent observació dels possibles planetes que trobi
orbitant estrelles relativament pròximes, astronòmicament parlant, o sigui,
situades a menys de 300 anys llum de distància.
El seu pressupost
ha estat relativament mòdic: 337 milions de dòlars i s’ha construït per
substituir al telescopi espacial Kepler que també es va enviar per una missió
semblant i que ha descobert 2.600 exoplanetes, només investigant una petita
regió del cel: un 0,25% de la volta celeste (i amb un cost molt més alt: 650
milions de dòlars) mentre que el TESS n’explorarà un 85%.
El coet SpaceX Falcon 9 s'enlaira amb el satèl·lit TESS des de Cap Canaveral
El satèl·lit,
de només 1,5 m de llargada per 1,2 m d’amplada i 362 Kg de pes, té quatre
càmeres telescòpiques i descriurà l’òrbita a la Terra en 13,7 dies, o sigui amb
la meitat de temps amb què la Lluna descriu la seva, i així anirà sincronitzat
amb el nostre satèl·lit natural.
Se li ha
fixat una òrbita el·líptica molt allargassada, que va des dels 108.000 Km als
373.000 Km, per tal d’optimitzar el temps d’observació i transmissió, cada dues
setmanes de les dades que vagi recollint, durant tres hores d’emissió, quan es
trobi més a prop nostre.
La missió que
se li ha confiat té dos anys de durada i buscarà els exoplanetes amb el mètode
de trànsit, que vol dir detectant la lleu minva de la llum que experimenta
periòdicament una estrella quan un planeta passa pel davant. Només observarà,
com hem dit, aquesta minva en estrelles que es trobin a menys de 300 anys llum de
distància i ho farà concentrant-se durant 27 dies en una regió determinada del
cel, per passar tot seguit a la següent.
Durant el
primer any escrutarà el cel de l’hemisferi sud, i durant el segon el del nord.
Les dades es faran públiques perquè altres equips d’investigació ja puguin
fixar l’atenció en els planetes més interessants trobats per aquest satèl·lit.
Cal dir que la participació espanyola està representada per astrònoms de l’Institut
d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) i de l’Institud d’Astrofísica de
Canàries (IAC). També l’observatori de Calar Alto (Almeria), amb el seu
instrument Càrmenes, hi prendrà part. Que tota aquesta col·laboració tingui èxit
en els resultats que hom espera!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada