El personatge
d’avui té una història molt peculiar, per no dir sorprenent. Niels Stensen era
danès i nasquè a Copenhaguen l’1 de gener de 1638 al si d’una família luterana.
Estudià medicina a la seva ciutat natal i n’obtingué el doctorat. Després s’anà
a Leyden (Holanda) a perfeccionar-se en la seva professió, i el 1664 el trobem
a París estudiant química amb Pierre Borel i assistint a reunions científiques
a casa de Thévenot. Més tard viatjarà per Austria i Hongria i el trobem
finalment el 1667 a Itàlia, concretament a Florència, perquè el gran duc
Ferdinando II el volgué tenir de metge.
Niels Stensen, copatró de l'Associació d'Amics del Museu
Després d’estudiar
el catolicisme renuncià a la confessió luterana i es feu catòlic quan encara no
feia un any de la seva arribada a Itàlia. Mentrestant la seva fama de bon metge
arribà a Copenhaguen i allí el 1672 el reclamaren per anar a ocupar la càtedra
d’anatomia que havia quedat vacant, cosa que acceptà; però com no va ocultar la
seva condició de catòlic, ben aviat hi va començar a tenir problemes i per això
decidí tornar a Florència on les seves inquietuds espirituals el portaren a
sol·licitar el ministeri sacerdotal. Fou ordenat de prevere el 1675 amb 37
anys.
El papa
Innocenci XI el coneixia prou i li tenia confiança, tanta que dos anys més tard
decidí consagrar-lo bisbe i enviar-lo d’Administrador Apostòlic a les regions
del nord d’Europa, Després de 10 anys de ministeri incansable moria el 25 de
novembre de 1687 a Schwern, amb fama ben merescuda de santedat i per això el
papa Joan Pau II el beatificà el 23 d’octubre de 1988.
I quina va
ser la seva aportació a la ciència? Doncs molt digna de notar-se, sobretot en
dos camps: l’anatomia i la geologia. Pel que fa al primer camp va fer-hi
descobriments notables com el conducte pel qual la glàndula paròtide aboca el
seu contingut a la boca i que és conegut amb el nom de conducte de Stenon, i també va fer la primera descripció completa
de com actua el sistema lacrimal, així mateix exposà moltes novetats sobre el
sistema muscular... Però més curiosa, i també important, va ser la seva
aportació a la geologia: va escriure De
solido intra solidum naturaliter contento. Dissertationis prodromus, que
era un estudi dels minerals cristal·litzats i dels fòssils.
També cal
destacar que va formular la teoria correcta sobre l’origen dels fòssils dient
que són restes d’éssers vius que visqueren en passades èpoques, i també diu que
els estrats són capes de materials dipositats provinents d’erosió eòlica,
fluvial o marina, i que els cristalls naturals d’una mateixa espècie
presenten sempre iguals els seus angles, avantçant-se així a principis que s’enunciaran
més tard per William Smith i per René Haüy, i per això no se li pot negar el
mèrit de precursor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada