Segurament
molts recordareu que el 19 de desembre de 2013 va ser llançat a l’espai el
satèl·lit artificial GAIA, obra de l’Agència Espacial Europea (ESA) amb
l’objectiu de cartografiar el cel. La missió era per cinc anys, fins a aquest
2017. Dotat amb dos telescopis d’altíssima ressolució, va costar 650 milions
d’euros posar-lo en funcionament (ara ja se’n porten 740 de gastats).I el seu
treball començà pròpiament el juliol de 2014 quan, després de situar-se en el
punt L2 de Lagrange a 1,5 milions de Km del nostre planeta (punt en què es
compensen les gravetats de la Terra i el Sol), es posà a treure fotografies i
fer anàlisis que, després de diverses proves, no foren definitives fins al 21
d’agost, que fou quan ja pogué iniciar el que volia aconseguir amb tota
correcció i precisió.
Recreació del satèl·lit GAIA (www.ara.cat)
Portem,
doncs, ara més de dos anys d’aquesta missió cartogràfica que consisteix a
trobar la situació de les estrelles de la nostra Galàxia fins a la magnitud 20,
tot analitzant-ne la lluminositat, la temperatura, la gravitació i la
composició química. Davant l’enorme treball realitzat l’ESA ha volgut publiocar
un mapa del cel segons les dades obtingudes fins al moment present.
És
naturalment el mapa més colossal que l’home hagi fet mai del cel. Sabeu quats
objectes celestes han estat consignats per GAIA, fins a la confecció d’aquest
gran plànol? Exactament són 1.142.679.769, és a dir que passen de 1.142
milions. Pe`r com que la Galàxia conté més de 100.000 milions d’estrelles,
podem dir que només ha observat un 1% del total del nostre conjunt galàctic.
Això vol dir que GAIA ha fet més de 70.000 milions d’observacions (unes 50
milions cada dia) perquè de cada objecte en fa fins a 70 vegades l’anàlisi. I cal
dir que passen de 400 milions les estrelles que ha observat de les quals no es
tenia notícia.
Els resultats
obtinguts portaran a ampliar, i molt, el coneixement de la distribucuió i el
moviment de les estrelles de la Galàxia. I com que fins ara la cosa funciona
molt bé, s’ha pensat que seria bo ampliar el temps d’actuació, fins al 2020.
Aquest coneixement que obtindrà també haurà d’ajudar a entendre com es va
formar el nostre conjunt galàctic.
El Dr. Jordi Torra (www.sea-astronomia.es)
A tot això
hem d’afegir que el nostre Jordi Torra, catedràtic de la Universitat de
Barcelona, és un dels que està immers en la missió GAIA i lidera un equip
català d’una vintena de científics que treballen en l’el·laboració de l’arxiu
d’aquesta missió. I és a Barcelona que hi ha un Supercomputing Center, o sigui,
un dels centres de processament de dades donades per GAIA.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada