Horari del Museu: Dilluns a Dijous: 16 a 19 h. - Divendres: 10 a 11 h. i 19 a 21 h. - Dissabtes i Diumenges: Tancat

dilluns, 3 d’octubre de 2016

Amics del Museu: Comentari sobre la "GUIA DE CAMP DELS FÒSSILS DE L'ANOIA"

Coincidint amb la festa major d’Igualada de mitjan d’agost, fou presentat el llibre títulat. “Guia de camp dels fòssils de l’Anoia. Invertebrats marins”, del qual en són autors Josep Llansana i Josep Romero Marçal. Consta de 180 pàgines i profusament il·lustrat en color. Ha estat publicat pel Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada (CECI). Després de les presentacions, pròlegs i altres preliminars, consta d’una breu  introducció geogràfica i geològica, cronologia dels materials, la seva descripció i distribució, paleogeografia i història geològica, deguda al segon dels firmants, personalitats d’una àmplia experiència i gran coneixement dels temes tractats.


I és a la pàgina 23 on comença la guia de camp pròpiament dita. Els invertebrats marins que s'hi figuren solen ser els més corrents que hom troba no solament a Igualada, sinó a l’eocè marí d’altres comarques properes (Manresa, Vic, Girona,...). Estan ordenats pels grups zoològics principals d’invertebrats, amb uns dibuixos simbòlics de molt bona factura.

Primer trobem els principals macroforaminífers com ara els nummulits, les discociclines i d’altres. Els macroforaminífers són els més abundants de la Conca d’Igualada i són molt freqüents; alguns constitueixen veritables nivells guies estratigràfics.

Els espongiaris són molt rars i solament ha estat figurada una espècie.

Els coralls han estat estudiats des de fa més d’un segle per diferents autors; en aquests darrers anys per Reig i per Álvarez. La guia segueix la sistemàtica d’aquest darrer. S'hi figuren un total de 46 espècies, especialment del municipi de Castellolí, però extrapolables a altres llocs. Cal ser prudent amb el reconeixement d’aquest fòssils, ja que els polípers adopten morfologies diferents dintre d’una mateixa espècie, segons el lloc que ocupaven a l’escull.

Dels briozous s'hi figuren 8 espècies, però són relativament poc abundants i cal no confondre’ls amb els polípers. Cal remarcar que els briozous no tenen septes, com si tenen els individus de la colònia coral·lina.

Al terciari, els braquiòpodes són una fauna residual, amb respecte el primari i el secundari. La conca d’Igualada no és excepció i solament s'hi figuren 4 espècies molt rares i de mida molt petita les tres darreres.

No així passa amb els mol·luscs. Als mars terciaris i fins a l’actualitat són molt abundants, especialment lamel·libranquis, amb 50 espècies figurades, i gastròpodes, amb 80 espècies. Estan àmpliament difosos als voltants d’Igualada. Els escafòpodes i els cefalòpodes amb conquilla (Nautilus) se’ls considera fòssils vivents i només se'n figura una espècie de cadascun.


Els crustacis decàpodes (crancs) segueixen les determinacions del Dr. Via i s'en figuren 16 espècies. Precisament al Dr. Via es deu el fet que les faunes de crustacis decàpodes són característiques de determinats horitzons, dos d’ells de la Conca d’Igualada (Faunes de Collbàs i d’Igualada). Un dels primers crustacis decàpodes d’Espanya fou descrit a mitjan segle XIX precisament procedent dels voltants d’Igualada. S’il·lustren 16 espècies, molt representatives.

Dins dels equinoderms, per ordre de pàgina, estan figurats 3 espècies de crinoïdeu (lliri de mar), 1 d’asterozou (estrella de mar)  i 34 espècies de equinoïdeu (eriçons de mar), tret d’una vinyeta dedicada on es figuren 4 pues diferents d’aquests darrers. Crinoïdeus i asterozous, degut a les seves característiques anatòmiques, formats per multitud de peces susceptibles de desarticular-se, rarament es troben sencers. Els equinoïdeus són molt abundants i alguns de gran bellesa.

Dels anèl·lids (cucs), 3 espècies figurades, si bé són fòssils molt abundants, però que passen desapercebuts per la seva poca vistositat.

Tanca la guia un índex ordenat alfabèticament pel nom del gènere i dins d’un mateix gènere, ordenat també alfabèticament pel nom de l’espècie, i que porta al número de vinyeta. Una bibliografia molt exhaustiva permetrà al lector aprofundir amb allò que més l’interessi dins del invertebrats marins igualadins.

Recomanem molt la lectura d’aquesta interessant obra, no solament a aquelles persones que vulguin introduir-se a la Paleontologia, sinó també per als geòlegs i altres científics que amb motiu dels seus treballs hagin de moure’s pels voltants d’Igualada per tal de constatar els invertebrats marins que puguin observar.

Malgrat tot, s’hauria de fer una puntualització. A l’apartat “Què es un fòssil? Què es la paleontologia?” signat per Antonio Abad, alguna mà diferent a la de dit autor, per alguna raó oculta, ha introduït el terme “Arquelogia” allà on no tocava i, a més, de manera gramaticalment incorrecte. Si llegim la frase “La ciència que estudia els fòssils és la Paleontologia amb l’Arqueologia i forma part de les Ciències Geològiques”. “La ciència que estudia els fòssils és...” està en singular i no en plural com caldria per fer concordar-ho amb “Paleontologia amb l’Arquelogia”. Al següent punt i seguit es diu que “l’Arqueologia estudia les arts, els monuments de l’antiguitat i les manifestacions de l’activitat manual de l’home”. Queda clar que l’Arqueologia no forma part de les Ciències Geològiques, sinó de les Ciències Humanístiques. Valgui com a aclariment per a futures edicions.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada