Horari del Museu: Dilluns a Dijous: 16 a 19 h. - Divendres: 10 a 11 h. i 19 a 21 h. - Dissabtes i Diumenges: Tancat

dijous, 29 de setembre de 2016

Mn. Francesc Nicolau: ES VA FONENT LA NEU DEL PIRINEU

Del canvi climàtic ja sabeu prou que no ens podem riure. I hi ha coses que se’n veuen afectades d’una manera molt especial i tenen la seva importància. Une d’elles és aquesta: el nostre Pirineu ja no és el que era i les perspectives són ben deplorables, i el Govern d’Aragó acaba de publicar una recopilació general de dades que fa estremir: les geleres pirinenques de la província d’Osca en 32 anys, del 1980 al 2012 (que són els anys en què s’han pres mesuraments sistemàtics) han perdut el 75% del seu gel, amb un procés que ha presentat una acceleració notable a partir de l’any 2000, i cal notar que ja sabíem, amb una certa aproximació, que des de mitjan segle XIX fins al 1980 ja les pèrdues havien estat d’un 50%. Així tenim que l’extensió de la zona glaçada, que al 1980 era de 641,3 hectàrees, el 2012 era de només  160 hectàrees. On anirem a parar?

Camp de neu sota el que es troben
les restes de la gelera de l'Aneto (juny'16)

Primer cal distingir entre glacera i gelera: glacera és com un riu de gel que va avançant tot lentament i amb la seva empenta erosiona el sòl i origina esquerdes i fractures, mentre que una gelera és un llac gelat que romàn immòbil. Ara bé, les glaceres han perdut llargària, velocitat d’esllavissamentr i gruix de gel, tant que algunes han acabat per desaparèixer. El profesor Guillermo Cobos de la Universitat Politècnica de València fa mesuraments cada any a la Maladeta i ens diu: «El retrocés de les glaceres s’ha accelerat a partir del 2003 i crec que a l’any 2040 ja no hi haurà cap glacera. Cap aquesta data les poques restes de gel que hi hagi s’hauran convertit en geleres, en restes immòbils».

Mesurament del retrocés de la glacera de l'Aneto (www.noticias.eltiempo.es)

Pel que fa als retrocessos, hem de dir que la glacera oriental de la Maladeta va retocedir, del 1992 al 2003, 67,7 metres (uns 6,15 metres per any) però durant els 11 anys següents n’ha perdut 162,5 metres més, o sigui amb una mitjana de 14,8 metres. L’Aneto ha vist desaparèixer el 54% de la neu perpètua i altres glaceres fins al 86%. I si ens referim al gruix de la neu que es perd, pràcticament arreu de la serralada arriba a un metre per any, i si hi ha un any que neva molt ja no ho fa però ptampoc recupera el que ja s’ha perdut. Què hi hem de dir, nosaltres, a tot això? Doncs que si no es posa remei al canvi climàtic, també perdrem tresors naturals de casa nostra ben inestimables.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada