Horari del Museu: Dilluns a Dijous: 16 a 19 h. - Divendres: 10 a 11 h. i 19 a 21 h. - Dissabtes i Diumenges: Tancat

dimarts, 20 de setembre de 2016

Mn. Francesc Nicolau: EL PROBLEMA DE LA DEGRADACIÓ DEL SÒL

La paraula sòl és poc utilitzada en la conversa ordinària perquè sona a l’oïda igual que el nom de l’astre que ens il·lumina, i pot originar confusions, però l’hem posada perquè hem de reconèixer que és més adient per expressar el que volíem dir, que és el conjunt de terrenys cultivables ja que és d’ells que hem de parlar.

No sé si sabíeu que el passat 2015, per decisió de les Nacions Unides, va ser declarat «Any Internacional dels Sòls» amb l’objectiu de conscienciar la gent davant del gran problema de la degradació que en molts llocs pateixen els terrenys cultivables. No se n’ha parlar gaire d’aquest «Any», i potser molts dels nostres lectors ni tan sols s’havien assabentat d’aquesta declaració de l’ONU.

www.compostadores.com

És un problema que es vol fer present a tothom per tal de cercar vies de solució; per això hem cregut important dir-ne alguna cosa, tot resumint el que la prestigiosa revista Información y Ciencia va dir en un article. El fet és que l’any 1960 la disponibilitat de cultiu corresponia a 0,45 Ha per persona, mentre que el 2010 el càlcul va donar de només 0,23 Ha. La cosa és alarmant perquè encara que l’informe de la FAO (que és l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i Agricultura) dóna que durant el mateix lapse de temps la productivitat de les terres cultivades ha augmentat fins gairebé el doble, és ben clar que no n’hi ha prou perquè la població mundial ha augmentat molt i continua creixent.

Ja fa temps que organismes internacionals han reaccionat amb campanyes de sensibilització i propostes de conservació. A Europa la Comunitat Europea havia fet una proposta adoptada pel Parlament Europeuel 2006 amb el títol Directori Marc sobre el Sòl i va passar vuit anys bloquejada a la taula de la discussió del Consell d’Europa, fins que fou retirada l’any 2014. Ara només hi resten les intencions genèriques i hi falten les concrecions.

cienciesdelmonbatxc.blogspot.com

Un altre punt important és evitar la desertització d’aquelles zones que estan en perill de convertir-se en ermots. Des de la dècada dels 70 que s’ha donat l’alerta pel que fa als països de Sahel (Àfrica). I era el 1994 quan s’arribà a un conveni a les Nacions Unides de lluitar contra aquest fenomen. Però fins ara poc s’ha fet en aquest sentit.

Més recentment, a Rio de Janeiro, davant l’amenaça que d’aquí a 25 anys ja només es podrà produir el 88% dels aliments que necessita la humanitat, s’ha aprovat una proposta d’aconseguir, com sigui, «una degradació neta zero de les terres conreades», que vol dir mantenir les que produeixen evitant o reduint els processos de degradació i restaurant també les terres degradades. Esperem que això no es quedi en simples projectes.

A escala mundial, si fem el recompte del que la humanitat ha fet des de la invenció de l’agricultura al neolític, es pot afirmar que una tercera part de les terres cultivades s’ha degradat, i algunes perquè s’hi han construït grans complexos urbanístics, cosa que les fa totalment irrecuperables. Finalment què hi podem dir nosaltres? Prendre’n consciència, això sí. Però a més, cal també posar-hi esforç en bé de la natura respectant el que ens proporciona i evitant tot allò que sigui un pas cap a la degradació.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada