La paraula sòl és poc utilitzada en la conversa
ordinària perquè sona a l’oïda igual que el nom de l’astre que ens il·lumina, i
pot originar confusions, però l’hem posada perquè hem de reconèixer que és més
adient per expressar el que volíem dir, que és el conjunt de terrenys
cultivables ja que és d’ells que hem de parlar.
No sé si
sabíeu que el passat 2015, per decisió de les Nacions Unides, va ser declarat
«Any Internacional dels Sòls» amb l’objectiu de conscienciar la gent davant del
gran problema de la degradació que en molts llocs pateixen els terrenys
cultivables. No se n’ha parlar gaire d’aquest «Any», i potser molts dels
nostres lectors ni tan sols s’havien assabentat d’aquesta declaració de l’ONU.
www.compostadores.com
És un
problema que es vol fer present a tothom per tal de cercar vies de solució; per
això hem cregut important dir-ne alguna cosa, tot resumint el que la
prestigiosa revista Información y Ciencia
va dir en un article. El fet és que l’any 1960 la disponibilitat de cultiu
corresponia a 0,45 Ha per persona, mentre que el 2010 el càlcul va donar de
només 0,23 Ha. La cosa és alarmant perquè encara que l’informe de la FAO (que
és l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i Agricultura) dóna
que durant el mateix lapse de temps la productivitat de les terres cultivades
ha augmentat fins gairebé el doble, és ben clar que no n’hi ha prou perquè la
població mundial ha augmentat molt i continua creixent.
Ja fa temps
que organismes internacionals han reaccionat amb campanyes de sensibilització i
propostes de conservació. A Europa la Comunitat Europea havia fet una proposta
adoptada pel Parlament Europeuel 2006 amb el títol Directori Marc sobre el Sòl
i va passar vuit anys bloquejada a la taula de la discussió del Consell
d’Europa, fins que fou retirada l’any 2014. Ara només hi resten les intencions
genèriques i hi falten les concrecions.
cienciesdelmonbatxc.blogspot.com
Un altre
punt important és evitar la desertització d’aquelles zones que estan en perill
de convertir-se en ermots. Des de la dècada dels 70 que s’ha donat l’alerta pel
que fa als països de Sahel (Àfrica). I era el 1994 quan s’arribà a un conveni a
les Nacions Unides de lluitar contra aquest fenomen. Però fins ara poc s’ha fet
en aquest sentit.
Més
recentment, a Rio de Janeiro, davant l’amenaça que d’aquí a 25 anys ja només es podrà
produir el 88% dels aliments que necessita la humanitat, s’ha aprovat una
proposta d’aconseguir, com sigui, «una degradació neta zero de les terres
conreades», que vol dir mantenir les que produeixen evitant o reduint els
processos de degradació i restaurant també les terres degradades. Esperem que
això no es quedi en simples projectes.
A escala
mundial, si fem el recompte del que la humanitat ha fet des de la invenció de
l’agricultura al neolític, es pot afirmar que una tercera part de les terres
cultivades s’ha degradat, i algunes perquè s’hi han construït grans complexos
urbanístics, cosa que les fa totalment irrecuperables. Finalment què hi podem
dir nosaltres? Prendre’n consciència, això sí. Però a més, cal també posar-hi
esforç en bé de la natura respectant el que ens proporciona i evitant tot allò
que sigui un pas cap a la degradació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada