Avui dia
estem acostumats a la instantaneïtat de les notícies, sobretot si es refereixen
a un daltabaix com, per exemple, un sisme catastròfic que, amb els estralls i víctimes
que malauradament ocasiona, genera tot seguit una onada de solidaritat a nivell
mundial tal i com es va poder comprovar en els terratrèmols del Nepal d’ara fa
just un any, i també en els més recents de Xile i l’Equador. Però a finals del
segle XIX això no era tan senzill...
La nit del
dia de Nadal de l’any 1884 un fort terratrèmol, amb l’epicentre localitzat prop
del poble andalús d’Arenas del Rey (Màlaga), va causar unes 800 victimes
mortals, més de 1.500 ferits. Hi va haver més de 4.400 cases destruïdes en una
àrea de devastació d’uns 8.400 Km², però s’estima que els efectes del sisme es
van deixar sentir amb força dins d’una superfície d’uns 200.000 Km².
Aquesta
desgràcia, però, amb prou feines va tenir el ressò immediat que es mereixia, i
no va ser notícia fins passats uns dies en què el diari El Defensor de Granada va demanar, des de les seves pàgines, ajut
pels damnificats. Aquest fet va provocar un moviment social de socors a les
víctimes a tot l’estat i, fins i tot, a l’estranger. Cap al lloc dels fets s’hi
van traslladar corresponsals de la premsa il·lustrada per donar fe, amb
fotografies i gravats, de la magnitud de la tragèdia, fent bona la frase que
“una imatge val més que mil paraules”: Havia nascut el fotoperiodisme.
D’aquell
moviment de solidaritat, promogut pels mitjans de communicació de l’època, és
del que tracta l’exposició que, fins el 29 de juliol, es pot veure a la seu de
l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya sota el títol de “Caritat, un
llibre almoina (en els inicis de la sismologia moderna). Poesia solidària de
Jacint Verdaguer”.
A través dels
plafons de l’explosició, descobrim com mossèn Jacint Verdaguer (1845-1902), el
poeta que va sentar les bases de la literatura catalana moderna, es va assabentar
d’aquesta campanya de solidaritat des del Palau Episcopal de Barcelona, on ell
hi feia tasques d’almoiner i on la gent portava ajuts de tota mena. Verdaguer
va pensar que, com a poeta, la seva aportació havia de ser de càire literari, i
per això se li va acudir d’editar, pel seu compte, el llibre Caritat, un recull heterogeni de poemes,
amb la voluntat de que el fruit de la seva venda anés a incrementar l’aportació
dels donatius.
Però a
l’exposició també es pot veure com el terratrèmol d’Andalusia es va convertir
en l’inici de la sismologia moderna ja que, per aquella època, encara es
discutia si els moviments sísmics eren d’origen natural o diví, i no fou fins
l’any 1862 en què el geofísic irlandès Robert Mallet qui, analitzant
científicament un terratrèmol ocorregut al sud d’Itàlia, va establir les bases
de la sismologia emprant aquest mot
per primer cop. També va determinar per primer cop un epicentre i li va donar aquest nom.
Tot això va
ser possible gràcies a l’avenç dels instruments capaços d’enregistrar els
moviments sísmics. A l’exposició es pot veure una còpia d’un sismoscopi Vincentini, un aparell que
enregistrava un sisme però sense referència temporal. Això es va millorar amb
la construcció del primer sismògraf, i l’enregistrament del primer sismograma, l’any
1875 de la mà de Filippo Cecchi.
Còpia d'un sismoscopi Vincentini
Amb els
sismogrames es va poder interpretar que la Terra es comporta com un cos elàstic
i a partir d’aquí es va desplegar per tot el món una xarxa d’observatoris sísmics.
A Catalunya tenim una xarxa d’aquest tipus i de la qual ja en vam parlar en
aquest blog (si voleu veure la ressenya, cliqueu aquí).
A Andalusia
també s’hi van traslladar comissions científiques d’Espanya, França i Itàlia,
aquesta darrera amb Giuseppe Mercalli al capdavant, qui va ser l’autor de
l’escala que mesura la magnitud d’un sisme i que porta el seu nom. Aquestes
comissions van prendre un munt de mesures i van el·laborar una muntanya
d’informes, alguns dels quals es poden veure a l’exposició.
Finalment l’exposició
es clou amb una reflexió que es va fer mossèn Cinto deu anys després dels
estralls causats pels terratrèmols: on és la caritat? Aquesta pregunta se la va
fer quan, poc després de la publicació del seu llibre Caritat, va perdre el càrrec d’almoiner, tot deixant moltes
famílies necessitades sense ajut de cap mena... sembla que el tema no és nou.
A la sortida
de la sala hom pot agafar gratuïtament exemplars de la revista Geològica en la que es parla del servei
de sismologia de Catalunya i el monogràfic dedicat als Terratrèmols a Catalunya: com prevenir-ne els efectes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada