Avui ens toca fer ressò d'una gran notícia per a la mineralogia catalana.
Per primera vegada a la història s’ha descrit a Catalunya una nova espècie
mineral. Aquesta troballa s’ha fet a la Mina Eureka del poble de Castell-Estaó,
pertanyent al municipi de La Torre de Cabdella a la comarca del Pallars Jussà,
Lleida; que esdevindrà la localitat tipus d’aquesta nova espècie.
El mineral, un hidroxilcarbonat de plom i sodi amb fórmula NaPb2(CO3)2(OH),
s’ha anomenat abellaïta, en honor a un dels principals descobridors, en Joan Abella i
Creus, gemmòleg i autor, entre d’altres, del llibre “Minerals i Mines de la
Conca de Bellmunt del Priorat" i diversos articles de mineralogia,
especialment centrats en jaciments de la zona del Priorat i la ja citada mina
Eureka.
La descoberta de l’abellaïta ha estat possible gràcies a la constància i la
tenacitat d’en Joan Abella, que a més, en la seva línia de col·laborar amb
qualsevol iniciativa ens ha explicat en primera persona com ha estat tot el procés,
des de la descoberta del mineral fins al reconeixement de l’abellaïta com una
nova espècie:
“De fet, tot va començar ja fa anys, a l’estiu del 2006, quan vaig decidir
estudiar de manera sistemàtica el jaciment de la Mina Eureka, que es troba al
terme municipal de la Torre de Cabdell, a la Vall Fosca, província de Lleida.
Va ser llavors, quan vaig començar a descobrir un gran nombre d’espècies,
moltes d’elles noves al país i el jaciment va anar prenent un gran interès i importància.
Aleshores, vaig pensar que seria interessat compartir les troballes amb la
comunitat i vaig proposar-li al Dr. Joan Viñals i Olià, al cel sigui, fer una
publicació conjunta sobre la Mina Eureka, que va veure la llum l’any 2009 a
través de les revistes que publica el Grup Mineralògic Català. Tot i així, el
treball va continuar fins que l’any 2012 vàrem publicar, a través del mateix
medi, un nou article, i va ser durant aquest segon període d’investigació en el
que vaig descobrir el que avui és l’abellaïta. Recordo que li vaig portar una
mostra al Dr. Viñals i després d’analitzar-la amb SEM-EDS i DRX va concloure
que es tractava d’una nova espècie mineral, que en un primer moment vam batejar
com “la baba de cargol” (per la seva semblança amb la baba de cargol seca). La
realitat ens va il·lusionar molt i llavors vaig fer quelcom que malauradament
no s’havia fet mai en aquest país: crear un grup de treball multidisciplinari
que de manera autònoma pogués portar a terme la caracterització d’una nova
espècie mineral. Jo tenia coneixença amb diversos membres de l’Institut de
Ciències de la Terra Jaume Almera (ICTJA-CSIC), els vaig reunir, juntament amb
el Dr. Viñals i vam formar el nucli principal de treball, amb el doctor Jordi Ibáñez
i l’expert en raigs X el Sr. Josep Elvira. L’equip, coordinat pel Dr. Viñals, va
començar els treballs de caracterització de la nova espècie seguin els
protocols de la International Mineralogical Association (IMA).
Les anàlisis i els estudis són
complexos, encara que va ser una sort que el mineral a estudiar tingués el seu
homòleg sintètic, fet que va accelerar el procés, no obstant la prematura mort
del Dr. Viñals va trasbalsar l’equip i
l’alentiment dels treballs va ser obvi.
A mitjans de l’any
2014, el Dr. Jordi Ibáñez va presentar a la International Mineralogical
Association l’expedient i el dia 2 de desembre del 2015 vàrem rebre el resum de
la votació per part de la IMA, comunicant l’acceptació com a nova espècie
mineral de l’abellaïta, la primera espècie mineral descoberta a Catalunya. Per
donar compliment al protocol establert de la International Mineralogical
Association Commission on New Minerals, Nomenclature and Classification, vaig
fer el dipòsit de l’exemplar tipus al Museu de Ciències Naturals de Barcelona
(on està registrat amb el número MGB-26350). Finalment, la referència de la
nova espècie ha sortit publicada recentment: “Ibáñez-Insa, J., Elvira, J.J.,
Oriols, N., Llovet, X., Viñals, J. (2016) Abellaite, IMA 2014-111. CNMNC
Newsletter No. 29, February 2016, page 200. Mineralogical Magazine: 80:
199–205”.
A més de ser la primera espècie mineral descoberta a Catalunya, l’equip de
treball també està format íntegrament per investigadors catalans i cal destacar
també, com a curiositat, que degut al seu nom serà la primera espècie a la
llista de minerals per ordre alfabètic de la International Mineralogical
Association.”
Abellaïta, camp visual 1.62x1.12mm, col.lecció Joan Abella i Creus, fotografia Matteo Chinellato
L’abellaïta de la fotografia és el mineral blanc translúcid, són cristalls
euèdrics i subèdrics d'hàbit lamel·lar pseudohexagonal que s'agrupen formant
agregats en forma de rosa. En tractar-se d'un mineral de neoformació sol
cristal·litzar sobre minerals preexistents. Una vegada publicat l'article
oficial serà un plaer ampliar més detalls i alguns aspectes del mateix.
Només ens resta donar les gràcies i felicitar de nou a en Joan Abella per
aquest fabulós i important descobriment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada