Horari del Museu: Dilluns a Dijous: 16 a 19 h. - Divendres: 10 a 11 h. i 19 a 21 h. - Dissabtes i Diumenges: Tancat

divendres, 19 de juny del 2015

Mn. Francesc Nicolau: LA ROTACIÓ DE LA TERRA ES VA FRENANT

Potser no sabeu que el dia 30 de juny d’enguany durarà, oficialment, 86.401 segons, i em direu: si sempre ens han dit que la durada d’una jormada és de 86.400 segons, a què ve això ara? Doncs molt senzill, perquè es vol acomodar el temps mesurat pels nostres rellotges al temps astronòmic real. Resulta que la Terra gira cada vegada més lentament, cosa ben fàcil d’entendre: hi ha moltes causes que, encara que petites en comparació del nostre planeta, influeixen en el seu gir i el frenen. La mateixa Lluna amb les marees que hi provoca, els moviments interns de les profunditats que causen terratrèmols, els meteorits que colpegen la superfície i fins i tot els vents hi fan la seva contribució.

Extret de www.mitografias.com.br

És molt petit aquest frenatge, és clar, però és real i no és tampoc regular; actualment és d’un segon cada dos o tres anys. Ja fa temps que es va crear el Servei Internacional de Rotació i Sistemes de Referència Terrestre (IERS) que mesura periòdicament la rotació de la Terra i ha de complir l’encàrrec que se li ha fet d’informar amb un mínim de sis mesos d’antelació quan s’ha de sumar un segon al temps universal coordinat (UTC), i ho fan quan la diferència real entre aquest temps i l’astronòmic ja arriba a 0,9 segons. L’última vegada que es va fer l’afegiment d’un segon va ser l’any 2012, i ara torna a tocar.

Des del 1972, que és quan es va decidir tenir en compte el fet del desfasament gradual del temps astronòmic amb el mesurat per la humanitat ja s’han intercalat 23 segons.

Que la Terra es va frenant ja se sabia des de fa molt més temps. Els paleontòlegs fins i tot ho havien «vist». Com és possible? En els fòssils de certs coralls de fa milions d’anys s’ha vist que la construcció del seu suport fa com unes oscil·lacions diàries a causa de l’activitat diürna més intensa, tot dins una oscil·lació molt més gran que es correspon amb l’activitat d’un any (ja que hi ha més treball a l’estiu que no pas a l’hivern). Quantes onades petites s’hi registren en un any corresponents a dies d’activitat? Se n’hi veuen més de 400. I la cosa és clara: la durada de l’any ha estat pràcticament sempre la mateixa, i si els dies eren més curts, a causa d’una rotació més ràpida de la Terra, l’any havia de tenir més dies, com ho mostren aquestes construccions fòssils.

Però hem d’afegir a tot això que aquest segon que ara anem afegint ha estat controvertit perquè pot crear inestabilitat a Internet. L’últim segon afegit el 2012 va provocar la interrupció momentània de Linkedin, i l’aerolínia Qantas es va col·lapsar perquè durant unes quantes hores no va funcionar el seu sistema informàtic. Per això hi ha països, com els Estats Units, França o Alemanya que són partidaris de l’eliminació d’aquest segon de més. Més valdria. opinen, introduir la correcció d’un sol cop sumant una hora cada 600 anys. I es troben que Gran Bretanya, la Xina i altres estan a favor de fer-ho segon a segon com s’ha fet fins ara, perquè no anar afegint el segon a temps seria desvirtuar l’hora de la civilització, mantenint-la aliena a la realitat astronòmica. Això és el que hi ha. Nosaltres no hi podem dir (ni fer) res més.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada