Horari del Museu: Dilluns a Dijous: 16 a 19 h. - Divendres: 10 a 11 h. i 19 a 21 h. - Dissabtes i Diumenges: Tancat

divendres, 12 de juny de 2015

Amics del Museu: SORTIDA DELS AMICS A TAVERTET

El passat dissabte 6 de juny ens vam reunir els “Amics” per fer la sortida de primavera, abans no fes massa calor. L’indret escollit d’enguany ha estat Tavertet, poble de la comarca d’Osona situat a l’est de la Plana de Vic i al caire mateix d’una impressionat cinglera, la qual forma part del Collsacabra dins de la Serralada Transversal. Aquesta sortida és el complement d’altres que ja vam fer per aquest sector com són les de Coll de Malla i a l’embassament de Sau.

Els cingles de Tavertet des del pantà de Sau (foto:Agustí Asensi)

Per això, en arribar a Tavertet des de l’Esquirol per la carretera BV-5207, vam continuar en direcció sud per una pista de terra fins al peu del turó del Castell on hi ha el mas del mateix nom. En aquest lloc vam deixar els cotxes i reberem una breu però molt completa explicació de com deuria ser la paleogeografia d’aquest indret durant l’Eocè (Era Terciària o Cenozoic), moment en què l’acostament de les plaques Ibèrica i Eurasiàtica fa que s’aixequin els Pirineus (pel nord) i l’actual serralada Prelitoral (pel sud).



Entre aquests relleus emergents hi havia un braç de mar que comunicava el recent nascut oceà Atlàntic (a l’oest) amb el que quedava de l’antic mar mesozoic de Tethys (a l’est). Al fons d’aquesta conca (que més tard serà la Depressió de l’Ebre), hi anaven a parar tots els materials resultants de l’erosió d’aquests relleus emergents.



A Tavertet ens trobem al marge de l’anomenat “Massís Catalano-Balear”, una línia de costa molt canviant on, en vertical, s’alternen els dipòsits continentals amb els ambients marins dipositats durant les transgressions del mar sobre el continent; però aquests canvis també s’observen en l’horitzontal on les fàcies varien lateralment i on es barregen una gran quantitat d’ambients sedimentaris que van des dels ventalls al·luvials, les platges, les barres litorals, les sorres deltaiques, les plataformes carbonatades somes o els fangs de plataforma distal. Això fa que l’estudi d’aquests sediments sigui una tasca molt complexa.
Després vam fer un repàs de la columna estratigràfica en aquest punt, la qual comença amb els materials del sòcol paleozoic i que aquí està format per unes pissarres de l’Ordovicià i uns granitoides intruïts al Carbonífer superior i que ja vam poder veure d’aprop des de la presa de l’embassament de Sau.

Observant els granitoides al pantà de Sau l'octubre del 2013

Immediatament per sobre, i en contacte discordant erosiu, se situen uns materials detrítics continentals, coneguts com Formació Mediona, en els quals es pot trobar el famós gasteròpode terrestre Vidaliella gerundensis (Bulimus pels amics) i per això a aquests materials se’ls adjudica una edat Thanetià (Paleocè). Aquí s’observa una llacuna estratigràfica, o discontinuïtat, de categoria ja que falta tot el mesozoic degut al fet que el Triàsic va desaparèixer per erosió, i el Juràssic i el Cretaci ni tan sols es van dipositar. La Formació Mediona es veu molt bé quan baixa el nivell del pantà tal i com va passar l’hivern del 2007-08.

La Formació Mediona a l'interior del pantà de Sau (febrer del 2008)





Per sobre d’aquests sediments es troben unes bretxes i també un gran paquet format per conglomerats, gresos i lutites vermelloses que engloben les formacions Vilanova de Sau i Romegats. En aquests materials no es troba cap mena de fòssils, però sota el cingle del Far, situat més a l’est, entre aquests sediments s’intercalen uns llentions de calcàries amb alveolines, conegudes com Formació Orpí, d’edat Ilerdiana (Eocè inferior).

Immediatament per sobre ja es troben els materials grisosos de la Formació Tavertet. Pel seu contingut en nummulits a aquests sediments se’ls adjudica una edat Luteciana (Eocè mitjà). Aquí ens van explicar la naturalesa del contacte entre els materials vermellosos i els grisosos.

Cingles de Tavertet des del Castell (foto:Agustí Asensi)

Aquest no és un contacte que separi dues menes de roques diferents, sinó que es tracta d’un sol paquet de gresos dipositats, primer, en condicions oxidants (colors vermells que indiquen la presència d’òxids de ferro del tipus hematites) i més tard, sota el mar, en condicions reductores (colors grisos). 

La superfície de contacte entre ambdos ambients (oxidant i reductor) és molt irregular degut als moviments verticals de l’antic nivell freàtic. El més interessant és que en aquesta superfície poden concentrar-se minerals d’urani (tipus pechblenda) formats a partir de la meteorització i posterior erosió dels granitoides del sòcol i de la cobertora mesozoica (sobretot dels conglometats i sorrenques de fàcies Buntsandstein del Triàsic) procedents del desmantellament del “Massís Catalano-Balear”. Aquesta mena de compostos d’urani són solubles en ambients oxidants però precipiten quan troben un ambient reductor i per aquesta raó es concentren en aquest contacte.

Turó del Castell

També se’ns va explicar que el turonet cònic del Castell està format per les margues de la Formació Coll de Malla i que està coronat per una petita barra de gresos que les protegeixen, per això a aquesta mena de turons aïllats se’ls anomena turó testimoni ja que, per erosió del seu entorn, s’ha quedat separat del cingle superior format pels gresos de la Formació Folgueroles. Aquests gresos de color gris-verdós foren estudiats pel nostre consoci el Sr. Francesc Farrés i el resultat fou la publicació, ja fa alguns anys, d’una monografia.


Tall esquematic, sense escala

En aquest moment també ens fan cinc cèntims sobre el fenomen de progradació deltaica: quan els materials detrítics arrossegats per rius i torrents arriben al mar, els més grollers (còdols) es queden a tocar de la línia de la costa mentre que els més fins (sorres i fangs) viatgen més lluny i més endins de la conca sedimentària. Els gresos de la Fm. Folgueroles no procedeixen del desmantellament del “Massís Catalano Balear” sinó que vénen del Pinineu que tot just s’està aixecant en aquest moment, per la qual cosa aquests gresos no contenen minerals d’urani. Després de totes aquestes explicacions ens vam traslladar fins a la proa del cingle, des d’on vam poder gaudir de bones vistes del pantà de Sau i dels relleus dels Munts.




Vistes als Munts i Vilanova de Sau

Vistes a les Guilleries i al Montseny, des del mirador

En aquest punt s’observa com en el sostre de la Fm. Tavertet hi ha una roca anomenada lumaquel·la que no és més que una roca formada per un amuntegament de closques de mol·luscs trencades (bioclasts) i arrossegades pels corrents i les onades.


Aspecte de la lumaquel·la

A les margues vam poder observar i identificar una gran quantitat exemplars de fauna marina entre els quals hi havia equínids del tipus Epiaster, Coelopleurus isabelae i Opyaster nux; gasteròpodes com “Sycum”, Turritella imbricata, Natica, i Modiolus; bivalves del tipus Vulsella, Lentipecten corneus, Pholadomya, Venericardia, Chlamys infumata, Euphistulana, Venus; i ostrees del tipus Cubitrostrea plicata i Pycnodonte pharaonum. Aquesta darrera ostra té la particularitat que una de les seves valves desenvolupa una mena de quilla de la que sobresurt una extensió anomenada espina hyotica que l’ajudava a ancorar-se al fons marí. També vam poder identificar alguns crancs del tipus Pylumnoplax, briozoos, nòduls de pirita i boniques druses radials de celestina.

Un equínid (Coelopleurus isabelae)
 i dos bivalves (Venus i Pycnodonte pharaonum)

Després de totes aquestes observacions vam tornar a agafar els cotxes i ens vam parar prop de Tavertet on, a tocar de la pista, apareixen unes barres litorals fetes exclussivament de nummulits, possiblement del tipus Nummulites tavertensis.

Aspecte de les barres de nummulits



I com ja era molt tard, amb aquestes observacions vam donar per acabat l’itinerari d’avui; però la festa va continuar al restaurant Cal Teixidor de Vilalleons, on vam fer l’inexcusable dinar de germanor i on vam aprofitar per a felicitar al president de l’Associació d’Amics del Museu pel seu aniversari. Felicitats i fins la propera! 

Foto: Agustí Asensi

Si voleu més informació, podeu consultar la Geozona 216 (Tavertet-Cingles del Far) clicant aquí.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada