Horari del Museu: Dilluns a Dijous: 16 a 19 h. - Divendres: 10 a 11 h. i 19 a 21 h. - Dissabtes i Diumenges: Tancat

dilluns, 6 d’abril de 2015

Mn. Francesc Nicolau: QUÈ CAL DIR DEL FRACKING?

Tots haureu sentit aquest mot a les notícies i que se cita en anglès. Però si heu mirat en un diccionari per saber què vol dir, us haureu trobat que no hi figura. I és que es tracta d’una paraula nova inventada per significar aquesta nova tècnica d’extracció de gas i petroli dels jaciments profunds, encara que, a més, té connotacions secundàries ja que es diu com significant també riquesa sobtada i amenaça mediambiental.


No us he de parlar jo de les conseqüències socials de l’aplicació d’aquesta tècnica. Només vull informar-vos de què es tracta des del punt de vista científic, car puc dir d’aquesta tècnica que, cal reconèixer-ho, no deixa de ser un mètode ben encertat per obtenir els recursos d’hidrocarburs que hi ha a les capes profundes del nostre planeta, i que té la seva història.

Georges P. Mitchell (www.dallasnews.com)

Quan s’originà aquella primera crisi econòmica dels anys setanta (els més grans la recordareu), un enginyer americà, Georges Phydias Mitchell (1919-2013), va idear una nova manera de fer prospeccions petrolíferes als Estats Units, per tal d’aconseguir tenir més petroli propi. Però, de moment, no s’aplicà, i el que es féu va ser incrementar les prospeccions petrolíferes ordinàries al seu país. Va ser més tard que, finalment, es va començar a aplicar el seu suggeriment a Barnett. I aquí és on va nèixer la tècnica del fracking (com començà a anomenar-se), després de resoldre com fer les perforacions que es requerien, com instal·lar les canonades i regular-ho tot.

La instal·lació ha servit de model per a altres explotacions. La producció va començar a brollar a gran escala a partir del 2007. A l’estat de Texas és on s’ha aplicat amb més intensitat aquesta tècnica. S’hi obté el 40% del cru i el 30% del gas de la producció de tot el territori dels Estats Units. Un dels pous que hi ha és el de The Hugg d’un quilòmetre i mig de profunditat.

Foto d'Eddie Seal a www.texastribune.org

I com s’aplica la tècnica del fracking? Substancialment consisteix a crear fractures en formacions rocoses del subsòl, un cop fet un enorme pou (generalment a més d’un quilòmetre de profunditat), injectant-hi un fluid a gran pressió, a fi de fer-ne sortir el gas natural. El fluid que es fa servir és en un 95% aigua i la resta és de sorra amb additius químics. Aquesta injecció del líquid pressionat resulta que pot originar terratrèmols i és un punt que cal tenir en compte. A Amèrica al lloc dels pous que s’hi han anat fent, s’hi han esdevingut aquests petits terratrèmols, que fins ara no han causat desgràcies notables, si bé han espantat els ciutadans. No obstant, és ben clar que cal tenir-ho present a l’hora de fer-ho en altres llocs.

I què cal respondre a la pregunta de si és rendible? Als Estats Units sembla que ho ha estat fins ara, encara que la construcció del pou inicial de més de 1.000 metres (en algun cas s’ha arribat a gairebé 2.500) i l’aportació de 20.000 metres cúbics d’aigua (o sigui 500 camions cisterna), de 1.800 tones de sorra i 100 tones d’additius químics, no és una despesa de poca importància. No tenim notícies d’última hora, però no és impossible que amb la crisi actual causada per la baixada del preu del petroli la cosa hagi perdut rendibilitat. Estarem a l’aguaït.


NOTA: Podeu consultar, en aquest mateix blog, l’article “Els perills del fracking”

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada