Per poder
donar un cop d’ull a uns dels primers sediments del Juràssic que es van
dipositar a casa nostra, aquí us proposem un itinerari circular, de mitjana
dificultat però carregat de belleses naturals que des del poble de Capafonts
s’enfila als Motllats, una mola calcària que s’alça entre la fossa del Camp de
Tarragona i la Serra de Prades i que forma part de la Serralada Prelitoral,
dins de la unitat de Serres i Depressions Costaneres (o Serralada Costanera
Catalana) en plena comarca del Baix Camp.
Els Motllats des de Mont-ral
Aquest
itinerari és com una continuació del que vam fer a les Fonts del riu Glorieta, on vam poder observar el sòcol paleozoic i totes les fàcies del
Triàsic fins a les calcàries de la Formació
Imón (Triàsic superior-Juràssic inferior) sobre les quals s’asseu el poble
de Mont-ral. També vam poder veure aquests mateixos materials, de manera més
extensa, a l’itinerari de la Serra de Llaberia.
L’itinerari
s’inicia en un petit aparcament situat al marge de la carretera TV-7041, just
sota el turó on s’alça el poble de Capafonts (692 m); mirant cap al sud se’ns
desplega la mola dels Motllats coronada per un cingle calcari. Des d’aquest
aparcament cal baixar per la carretera uns metres i prendre una pista mig
asfaltada que surt d’una corba i on hi ha un pal indicador que assenyala la
direcció de la Mussara. Poc més enllà hem de creuar el barranc del Ribatell per
un gual de ciment i continuar per una pista que travessa uns camps conreats damunt les argiles, margues i carnioles de la fàcies Keuper del Triàsic
superior, tot acostant-nos a la vall del riu d’Horta o de la Font Nova.
Quan arribem
a una cruïlla, prenem la pista de l’esquerra tancada amb una cadena i anem per
aquesta pista fins al final situat a la riba del torrent del riu d’Horta on, si
el cabal del torrent ho permet, val la pena creuar-lo per anar a visitar la
propera Font de la Llúdriga, un brollador que es troba en el contacte entre les
argiles i margues de la fàcies Keuper i les dolomies taulejades de la Formació
Imón (Retià-Hettangià) a la frontera entre el Triàsic superior i el Juràssic
inferior (anomenat també Liàsic o
simplement Lias)
Per continuar
l’itinerari, des de la font cal tornar a la pista i refer el camí fins trobar,
a mà esquerra, un viarany que s’enfila costerut en direcció a La Mussara. El
sender està equipat amb uns esglaons de fusta que ens ajuden a pujar a través
d’un bosc espès. Per aquest camí anem a sortir a una clariana situada en un
punt elevat des d’on podem contemplar els materials pertanyents a la Formació Carnioles de Cortes de Tajuña (Sinemurià,
Lias), un paquet on s’alternen capes de dolomies cavernoses (roques dures que
formen els cingles) amb capes de margues (roques més toves), les quals donen al
paisatge un aspecte esglaonat i enèrgic per on es despengen les aigües dels
torrents de la Pixera i de la Font Nova.
Salt de la Pixera
Un xic més
enllà un pal indicador ens assenyala el camí optatiu d’accés a la Cova de les
Gralles, una immensa balma, com una mossegada oberta al cingle, per on es
precipita, si ha plogut recentment, l’aigua del torrent de la Font Nova i que
val la pena de visitar. El sender està marcat amb fites de pedra i marques de
pintura, però per arribar al peu del salt s’ha anar en compte sobretot si el
camí està humit; també cal estar atents perquè s’ha de travessar un estret pas
entre blocs de roca caiguts del cingle.
La Cova de les Gralles
Pas entre blocs
La Cova de
les Gralles està excavada a les dolomies (roques dures) on les aigües
subterrànies que s’escolen erosionen la base del cingle formada per les argiles
i margues (roques toves), fent recular el cingle aigües amunt per
retrogradació.
Per
continuar, des de la Cova de les Gralles ens cal retornar al camí principal el
qual s’enfila per tal de superar l’esglaó rocós, i un cop situats al capdamunt
de la Cova de les Gralles trobem una cruïlla de camins: el sender de l’esquerra
segueix el curs del torrent de la Font Nova fins a desembocar a una pista principal
prop d’aquesta font, i el sender de la dreta segueix enfilant-se fort en
direcció al Pont de Goi, un forat a la roca que fa de pont natural i per on el
camí passa primer per sota i després per sobre tot fent un vistós traçat
helicoïdal.
El Pont de Goi
Passant sota el pont natural
Passant per sobre del pont
El camí acaba
desembocant en una de les moltes pistes que recorren l’extensa mola dels
Motllats. Seguim per aquesta pista a mà esquerra, en lleugera baixada, en
direcció a la Font Nova. Poc abans d’arribar a la font, però, trobem a mà dreta
la desviació optativa que porta a la Creu Trencada, un mirador situat a uns
1025 metres d’alçada i encarat a ponent des del qual es té una bona vista del
Montsant. La pista que seguim recte passa a frec de la Font Nova situada a mà
dreta i mig oculta per la vegetació just a la cruïlla amb una altra pista.
Nosaltres hem de seguir en direcció a ponent fins a la font de l’Abeurada,
capçalera del barranc de la Pixera.
La Font Nova
A partir
d’aquí deixem la pista principal per prendre un camí carreter que passa prop
d’una caseta metàl·lica que fa la funció de petit refugi. Tot seguit el camí
carreter es converteix en un corriol pedregós pel qual arribem a la Cova del
Grèvol, profunda balma a l’interior de la qual hi ha una font abundosa i una
petita cavitat kàrstica. El camí continua planejant per una estreta feixa, amb
el barranc a mà esquerra i el cingle a mà dreta, així veiem de ben a prop com
n’estan de corcades aquestes roques i el perquè les anomenen “dolomies
cavernoses” ja que semblen unes carnioles a gran escala. Algunes d’aquestes
balmes s’havien utilitzat com a corrals.
Aspecte de les dolomies cavernoses
Així arribem
al Puntal del Colomer, portentós balcó sobre els barrancs de la Pixera i de la
Font Nova, per on hem pujat, i des d’on ja veiem el poble de Capafonts situat
al peu dels Motllats i a redós de la serra de Prades.
Capafonts des del Puntal del Colomer
Pont natural de La Foradada
A partir d’aquí
el camí baixa decidit per la qual cosa s’ha d’anar en compte si les roques
estan humides. Tot seguit passem sota La Foradada, finestra oberta al cingle on
s’emmarca el poble de Capafonts. Tot seguit el descens continua, ara, per
l’interior del bosc i les vistes es fan més escadusseres. El sender finalitza a
la carretera TV-7041 per la qual seguirem a mà esquerra en direcció al poble
fins a l’aparcament on finalitza aquest itinerari i des d’on encara podem donar
un darrer cop d’ull als cingles dels Motllats tocats pel sol ponent.
Si es té prou
temps val la pena visitar el poble on, als baixos de la Casa de la Vila, es pot
visitar un molí medieval del segle XIII, una joia del patrimoni històric de
Capafonts que va estar en funcionament fins al 1985, per aquesta raó es troba en perfecte estat de conservació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada