Horari del Museu: Dilluns a Dijous: 16 a 19 h. - Divendres: 10 a 11 h. i 19 a 21 h. - Dissabtes i Diumenges: Tancat

dimecres, 10 de desembre de 2014

Mn. Francesc Nicolau: EL PRIMER ATERRATGE D'UN ARTEFACTE HUMÀ SOBRE UN COMETA

El 13 de novembre passat tots els diaris portaven la notícia: la sonda Philae, que era transportada per la nau Rosetta, ha aterrat amb èxit sobre la superfície del cometa 67/P (dit també Txuriomov-Gerasimenko, pels seus descobridors). S’ha considerat un èxit esclatant, pequè és la primera vegada que l’home posa el resultat del seu enginy sobre un astre d’aquest tipus.

Recreació de la sonda Rosetta deixant anar 
el mòdul Philae (lavanguardia.com)

La nau Rosetta, d’un volum de prop de 12 metres cúbics i 3.000 kg de pes, havia iniciat la seva missió fa més de 10 anys, el dia 2 de març del 2004, per mitjà d’un coet Ariane 5, des de Kourou (Guaiana francesa). De fabricació totalment europea, era l’ESA (Agència Espacial Europea) la que havia construït aquell conjuntque, entre molts altres aparells, transportava també la sonda Philae. Tenia entre altres objectius, molts ja acomplerts (ara no cal detallar-los), el de portar a cap l’observació d’un cometa. I quan ha arribat per fi a poder-ho fer ja portava 6.400 milions de quilòmetres de viatge, amb força bons resultats.

Aspecte del cometa 67P (spanish.peopledaily.com.cn)

I què havia d’esbrinar d’un cometa? Que no sabem com són? Certament que fonamentalment sí, però no pas del tot. Cometa és, segons la definició més senzilla, una bola de gel bruta, o sigui aigua glaçada amb certa quantitat de matèria de diversos tipus. Són petits astres que es troben en gran quantitat als confins del sitema solar i, de vegades, per causa de combinacions gravitatòries entre ells, algun cau cap al Sol, és adir, fa una òrbita cap avall fins a passar a prop d’aquest astre, el qual fa que se sublimi una part del seu gel i es produeixi amb el seu vapor la cua típica de tots els cometes.

Un cometa amb la seva cua (youtube.com)

Si l’òrbita originada és el·líptica, es convertirà en un comèta periòdic i les seves aparicions es repetiran (com fa, per exemple, el cometa Halley, cada 76 anys). El que no sabem ben bé és la constitució del material que transporten, a part de l’aigua; sembla que fins i tot conté matèria orgànica. Això és el que escatirà la sonda Philae. Aquesta sonda ja ha arribat amb èxit al seu destí. És la gran notícia. A les 17h 3min. del 12 de novembre, els observatoris que ho estaven seguint (sobretot el francès de Toulouse i l’alemany de Colònia) enregistraven com, després de 7 hores de desprendre’s de la nau Rosetta, aquesta sonda es posava suaument sobre la superfície del 67/P, en el punt anomenat J, i també Agilkia.

Seguiment (www.esa.int)

Extret de www.bbc.co.uk

No cal dir que la cosa fou rebuda amb grans aplaudiments, com ho feren els 200 científics reunits a l’observatori de Villanueva de la Cañada, de prop de Madrid, des d’on també havien pogut seguir l’acte. L’esdeveniment, és clar, havia ocorregut 28 minuts abans, que és el temps que triga la llum d’anar d’allà on ara es troba el cometa fins a nosaltres, o sigui a 510 milions de quilòmetres de distància. Visca aquest èxit europeu!

Però l’èxit no va ser total a l’hora de començar la feina, que era analitzar el que conté aquell gel que ara es troba a 70º sota zero perquè havia de fer-ho en molts dies i no podrà ser. Quan s’acosti més al Sol la temperatura augmentarà i s’hi originarà la cua, ja ho sabem, i això també s’haurà d’observar i estudiar des de la Rosetta. Si hi ha novetats ja ens ho diran. La raó de no haver tingut èxit total és que el mòdul Philae ha aterrat en un lloc ombrívol, i sense llum del sol no podrà recarregar la bateria com havia de fer amb els panells solars que porta. Només tindrem la informació obtinguda en les primeres cinquanta-set hores.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada