Tothom sap
que l’aigua no és un element químicament simple (com equivocamant creien els
antics) sinó un compost de dos elements. Cada una de les seves molècules consta
de tres àtoms, dos d’hidrogen i un d’oxigen, que, separats, són gasos a la
temperatura ambient. Si tenim un recipient ple de gas hidrogen i apliquem a la
seva obertura una flama es posa a cremar, és a dir aquest gas es va combinant
químicament amb l’oxigen atmosfèric fent aigua tot desprenent energia
calorífica. Així l’hidrogen es pot considerar una font energètica sempre que en
tinguem en quantitat. Energia neta perquè l’únic residu que ocasiona és aigua
clara. Però... és que podem obtenir-ne en prou abundor de manera que sigui
rendible des del punt de vista econòmic?
En el nostre
planeta no hi ha hidrogen lliure perquè és tan lleuger que si el deixem a
l’atmosfera acaba escapant-se cap als astres; la gravetat terrestre no és prou
intensa per retenir-lo. Però, ja ho sabem, els oceans el contenen amb gran
abundor combinat amb l’oxigen. Ara bé, l’energia que es necessita per a
descompondre l’aigua i obtenir hidrogen és la que donarà l’hidrogen quan es
cremi i no pas més. No s’aconsegueix res traient-lo del mar!
Així i tot,
avui dia hi ha qui ha pensat a fer «centraletes» energètiques a base d’hidrogen,
que siguin d’utilitat. Posem el cas d’una central eòlica que en un moment
donat, a causa d’un fort vent molt persistent, es trobi amb excés de producció.
On col·locar l’energia sobrant? En una instal·lació que descompongui l’aigua. I
quan el vent amaina i cal subministrar energia es pot treure de la crema de
l’hidrogen obtingut quan hi havia energia eòlica sobrant.
Illa d'Utsira (extret de www.es.touristlink.com)
I és això el
que ja s’ha començat a fer. És l’actualitat científica que us faig saber
aquesta setmana: a Noruega, a l’illa d’Utsira, que es troba a 18 quilòmetres de
la costa, hi ha dues centrals eòliques que s’encarreguen de produir energia
elèctrica per a tots els seus habitants, que no en reben gens del continent. I
com que hi ha temporadesde vent intens i temporades de calma es va decidir
instal·lar-hi també una centraleta d’hidrogen per a regular com hem dit la
producció energètica. I ja podem anunciar el resultat: un èxit total. Tant és
així que ja s’ha posat en marxa fer a l’illa de Còrsega una instal·lació
semblant i també a l’illa Reunión, i en aquests casos per aprofitar l’excés
d’energia, no eòlica sinó fotovoltaica (la que s’obté amb panells solars), que
tenen a aquests dos llocs. Esperem que també sigui un èxit.
Cal dir, tanmateix,
que no es pot pensar pas encara que seria bo generalitzar centrals d’aquest
tipus. Presenten les seves dificultats: no tenen un cost prou baix i presenten
el problema dels contenidors (que si són de metall són atacats per l’hidrogen)
i el de la durada dels dispositius, que ara com ara es veu curta. Però s’estan
fent estudis per superar aquests inconvenients i fins i tot hi ha qui investiga
la possibilitat de l’obtenció de l’hidrogen a partir de restes orgàniques.
Sigui el que es vulgui, o el que es faci, la notícia crec que era prou curiosa
per a ser comunicada als nostres lectors.
NOTA: article
publicat al full Catalunya Cristiana
el 30 de desembre del 2012.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada