Horari del Museu: Dilluns a Dijous: 16 a 19 h. - Divendres: 10 a 11 h. i 19 a 21 h. - Dissabtes i Diumenges: Tancat

divendres, 3 d’octubre de 2014

Isabel Benet: CATLLARÀS, revisited

Arran de la publicació en aquest blog de tres itineraris per les principals mines de carbó de la Serra del Catllaràs (sector "del Teixó"; sector "del Cable"  i sector "del Castell") vam establir contacte amb en Josep M. Coll, informàtic de professió però gran entusiasta d’aquesta zona on, ara que s’ha “jubilat”, dedica el seu temps i la seva energia (que és molta) a recòrrer la serra a la recerca del menor indici d’activitat industrial del que en pugui tenir notícia , ja sigui per publicacions, fotografies de l’época o per testimonis orals de gent que ho ha viscut de molt a prop.

Amb tota aquesta informació ha confeccionat un notable catàleg de bocamines recòndites, rastres d’edificacions mig ocultes per l’exuberant vegetació, plànols i alçats d’algunes galeries i l’ubicació d’entrades a mines avui dia totalment desaparegudes. El seu treball és tant minuciós que, després de prendre mesures sobre el terreny d’algunes ruïnes, tradueix aquestes dades, a través d’un programa informàtic, a imatges 3D i això li permet obtenir més informació sobre la seva possible funció.

Després d’unes xerrades prèvies on haviem posat en comú els nostres respectius coneixements de la zona, i veient que es complemetaven d’alló més bé (arqueologia vs geologia) vam decidir fer-hi una sortida de camp.  El resultat, un autèntic plaer de gaudir d’una visita guiada per les principals mines en un itinerari circular on vam poder contrastar punts de vista i observar molts d’aquests elements dels que nosaltres, lògicament, ni en sospitàvem l’existència.

Aquest itinerari el vam dur a terme el passat dissabte 19 de setembre. Després de trobar-nos a l’àrea de servei de Cercs, vam anar al Santuari de Falgars i des d’allà, per una pista en bastant mal estat, fins al Clot del Teixó on vam deixar el vehicle aparcat per a seguir a peu per la mateixa pista en direcció al Xalet del Catllaràs.

Ruïnes al sector "del Cable"

Un cop situats sota la Roca de la Lluna ens vam desviar a mà esquerra pel sender que baixa cap al sector “del Cable” tot travessant un túnel excavat a la roca. Allà, amb l’ajut de fotografies antigues ens vam poder fer una idea bastant precisa de com era aquell indret quan estava en plena activitat, ja que era aquí on arribava tot el carbó de la serra per a ésser transportat en telefèric fins a l’estació de l’Empalme a tocar de La Pobla de Lillet.

Després vam pujar fins al malauradament degradat xalet del Catllaràs. Seguint el camí que el voreja, vam visitar la zona de la desapareguda Mina del Catllaràs, on encara queden alguns indicis de l’antiga activitat, sobretot en forma de runams.

Bocamina d'Arderiu

Pou d'Arderiu

Seguidament vam pujar a visitar la bocamina i el pou d’Arderiu, les úniques restes que gairebé coneix tothom perquè es troben a frec de la pista d’accés al refugi d’Ardericó. Des d’aquí vam pujar fins al Collet Fred on vam poder observar un banc d’ostres fòssils Exogyra pirenaica, del Maastrichtià marí (Cretaci superior).

Exogyra pirenaica

Foto J.M.Coll

Passat el Collet Fred vam anar a visitar la que nosaltres coneixíem com a Mina del Bac. Ens assabentem, però, que aquests eren noms col·loquials i que, oficialment, les mines del Catllaràs tenien els seus noms ‘oficials’ com ara Concepción, Nueva Antonia, Verdad, Carmelita…. A la font de la Devesa Jussana, i gràcies als mapes geològics que duem, ens fem una idea de la complicada estructura geològica de la serra. En el Prat Gespador (o Xispedor, o Gispedor, la toponimia de la serra és força ambigua) vam aprofitar aquest indret tant encantador per dinar. Ja començava a ser hora i teníem força gana.

Dinant al Prat Gespedor (foto: J.M. Coll)

Satisfets els estómacs, i descansades les cames, vam seguir ruta baixant cap a la Pleta de les Vaques on es troba el dit “pou del Moreno”, tapat per una coberta de ciment mig enrunada i mal protegida per uns filferros. És un indret realment perillós. La xemeneia propera al pou, testimoni d’una antiga màquina de vapor, encara es conserva prou bé. Més avall trobem l’entrada de la recòndita mina de Fontfreda i, no massa lluny, la bocamina mig inundada de la dita “Mina del Moreno”.

Mina de la Fontfreda



Seguint el traçat d’un antic telefèric, vam baixar directament cap a la Mina del Teixó on també hi ha restes d’edificacions i la bocamina per la qual vam poder endinsar-nos una mica malgrat que no duiem cap llanterna. Des d’aquí, descens ràpid a la pista on teníem el vehicle aparcat, tancant així l’itinerari.

Ruïnes al sector "del Teixó"

Bocamina del Teixó (foto: J.M.Coll)

L'interior de la mina (Foto: J.M. Coll)

Passant pel santuari de Falgars vam anar a fer-hi un cafè i allà vam estar fent una improvisada sessió de geologia, comparant diverses mostres de carbó d’altres indrets de Catalunya.


També vam estar xerrant amb els responsables de l’hostatgeria, que coneixen bé a en Josep Maria i també amb el Sr. Joan Saus, qui havia treballat a les mines de carbó del Collet i que amb els seus records d’infantesa és un testimoni de primer ordre per a localitzar i comprendre tot el que amaga la serra. Tot i això, en Josep Maria es plany de l’escassíssima informació que s’ha conservat sobre les mines del Catllaràs, malgrat la importància que tingueren durant els anys que van alimentar els forns de la fàbrica de ciment Asland del Clot del Moro. Junt amb un company arqueòleg, en Santi Pérez, en Josep Maria malda per rescatar aquest patrimoni de l’oblit. Per això des d’aquí fem una crida a qui pugui tenir informació, a posar-se en contacte amb nosaltres per tal que algun dia puguem veure publicada tota aquesta feinada que s’està duent a terme.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada