Horari del Museu: Dilluns a Dijous: 16 a 19 h. - Divendres: 10 a 11 h. i 19 a 21 h. - Dissabtes i Diumenges: Tancat

divendres, 1 d’agost de 2014

Jorgina Jordà: FIRA DE MILLAU

Un any més, i en van ja 43, s’ha celebrat l’Exposició internacional de minerals i fòssils de Millau localitat propera a Narbona, (França), que ha tingut lloc al Parc de la Victoria (avinguda Charles de Gaulle) durant els dies 19 i 20 de juliol de 2014. No obstant, pels més matiners, ja des del dijous es podien trobar expositors i visitants al recinte als quals comprar o intercanviar minerals i fòssils.

Pels que no hi hagueu estat mai comentar que la Fira consta de tres espais ben diferenciats:

El primer espai es el pavelló cobert on és troben els expositors resguardats de les inclemències meteorològiques, amb els seus estands dedicats als minerals, fòssils, aparells òptics, caixes de diverses mides per ordenar la col·lecció, eines per picar, treballar i netejar aquells exemplars que ho necessiten, bijuteria, joieria, malacologia, llibres, revistes, etc. Tot el que ens podem imaginar relacionat amb el món de la mineralogia i paleontologia presentat de forma molt acurada, tot i que amb preus una mica més elevats del que ens trobem a casa nostra, excepte les eines, capsetes, lupes i altres aparells que són molt assequibles.



El segon espai, també per a venedors, es troba situat a l’exterior, al voltant del pavelló cobert. És un espai on es ja es pot trobar una gamma de preus més moderada, tot i que no de qualitat, ja que algunes de les mostres de minerals i fòssils que s’hi podien veure eren d’igual qualitat o, fins i tot, millor que les de l’espai interior.



El tercer i darrer espai, per mi el més interessant, és on es situen els aficionats que volen fer intercanvis. Es troba un xic més separat dels expositors, i es podien trobar minerals i fòssils molt variats, ja que els participants provenen de llocs molts diversos. Tot i que la majoria, degut a la proximitat, eren francesos, també hi havia intercanviadors italians, alemanys, belgues, espanyols i, fins i tot, gent vinguda de països més llunyans com el Marroc o Mali



Només arribar vaig, començar a trobar amics i companys del Grup Mineralògic Català i de la nostra Associació i, entre tots, em van guiar i explicar com funcionaven els intercanvis, fent que la meva primera visita a Millau fos una grata experiència. El mode d’intercanvi consisteix en que cadascú s’instal·la al costat del seu cotxe fent servir petites taules on s’exposen els seus minerals o fòssils. Es tracta d’anar passejant entre els cotxes i parlar amb els altres participants quan es troba algun material d’interès.

Vaig quedar gratament sorpresa per l’alt nivell i varietat del material que allà es va veure.  

A nivell de minerals és molt difícil destacar-ne algun en concret ja que hi havia molts expositors per veure. Tot i així, un dels materials que més va cridar-me l’atenció van ser unes prehnites verdes i grogues amb epidota procedents de Mali, que encara no havia vist a les nostres Fires i que portaven un parell d’expositors situats al segon espai que, segons ens van explicar, havien dut com a novetat a les darreres fires de Munich i Sainte-Marie-aux-Mines.



A nivell francès, moltes piromorfites d’Asprières-Decazeville de totes mides i qualitats, autunites d’Autun (la seva localitat tipus), fluorites, barites i quarsos de la Mina Fontsante-Massif du Tanneron-Var, quarsos de Vizille Grenoble, Isère, Rhône-Alpes, atzurites de Chessy-les-Mines, etc.

Molts minerals de Marroc de totes mides i qualitats, com les famoses barites blaves de Nador i també material d’altres procedències com l’Afganistan, d’on destacaven alguns lots d’aiguamarines, o Namíbia amb un bon sortit d’òpals hialins i schorls d’Erongo.

Foto:Eduvigis Moreno

En quant als fòssils, n’hi havia de tota mena. La seva procedència, però, era difícil de precisar doncs no sempre estava indicada i s’havia d’anar demanant als expositors. Tot i això vaig poder reconèixer peixos procedents de l’estat de Wyoming (EUA), ammonits i trilobits del Marroc, decàpodes del Líban, gastròpodes del Pliocè de Florida (EUA) i el material característic de la pedrera de Solnhofen (Alemanya).


Foto:Eduvigis Moreno
Foto:Eduvigis Moreno

També algun material que no estem acostumats a veure en d’altres Fires, especialment de vertebrats, com cocodrils, tortugues i, fins i tot, ous de dinosaure, encara que semblaven força retocats.

Per acabar, només dir-vos que si teniu ocasió de poder assistir a aquesta fira, realment val la pena. És un esdeveniment molt interessant tant per comprar, intercanviar o, fins i tot, només fer una passejada ja que l’ambient que s’hi respira és molt familiar. L’indret, el poble de Millau, és un lloc realment molt acollidor.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada