Un cop més hem de parlar de
com la humanitat està contaminant el nostre habitacle, la Terra. Ja sabeu que
els plàstics no són com el paper, que es destrueix molt ràpidament si el
llancem a les escombraries. Les deixalles de plàstic són un grandíssim problema
per al nostre planeta. I no exagerem quan diem “gravíssim” perquè un cop
arribat als oceans hi queda atrapat en grans remolins que tot el que poden fer
és esmicolar-lo, però no eliminar-lo, i les miques poden acabar en la cadena
alimentària de molts peixos amb greus conseqüències, a part de fer també que
els plàstics que suren impedeixin a la llum arribar a les zones més profundes,
cosa també funesta per a la vida marina.
Extret de: plataformareduccionresiduseivissa.balear.net
Ja sabeu que els oceans són
sistemes dinàmics que en una complexa xarxa de corrents fan que, en certs
indrets, es formin grans remolins que giren en sentit horari a l’hemisferi nord
i en sentit antihorari a l’hemisferi sud i, és clar, tot el que sura hi queda
atrapat. Hi ha cinc grans remolins en els nostres oceans (a part d’altres més
petits al llarg de l’Antàrtida i Alaska) que són: el del Pacífic nord (que és
el més gran), el de l’Atlàntic nord, el de l’Índic, el del Pacífic sud i el de
l’Atlàntic sud. Es calcula que el primer d’aquests remolins conté 3,5 milions
de tones de residus, plàstic en la immensa majoria, bo i ocupant una extensió
del doble de l’estat de Texas. Els altres quatre no arriben a tant, però són
també de consideració.
Esquema dels remolins del Pacífic Nord (extret de: trt2009.worldpress.com)
La investigació de tot això
s’inicià el 1997 per obra del capità Charles Moore, creador de la Fundació de
Recerca Marítima Algalita, amb seu a Califòrnia (que col·labora amb l’Institut “5gyres”)
arrán de les observacions que féu de la quantitat de deixalles que hi havia al
Pacífic. És Moore qui ha dit: “El dany causat pels plàstics en els mars ha de
preucupar més que l’impacte del carboni en el planeta”. En aquests 15 darrers
anys s’han recollit moltes dades sobre aquest assumpte. El dany principal és el
de causar la mort dels animals que ingereixen les partícules de plàtic que
acaben formant-se en el girs o remolins.
El capità Charles Moore (extret de: thegreenleaf.staradvertiserblogs.com)
Uns membres de “5gyres” en un
viatge de 88 dies van pescar 617 peixos i més d’un terç tenien plàstics a
l’estómac. S’ha arribat a la conclusió (per part de l’ONU, que ha intervingut
en les observacions) que la contaminació per aquestes deixalles causa la mort
cada any de més d’un milió d’ocells marins i de més de cent mil mamífers. En
alguns indrets ja hi ha sis vegades més plàstics que plàncton. També cal tenir
en compte que gairebé la meitat del plàstic acaba al fons de l’oceà i és
ingerit per peixos i llagostes que poden acabar essent menjats pels humans, amb
el perill que això suposa.
Segurament em direu que la
nostra mar Mediterrània no hi tenim cap d’aquests girs, i és veritat, però
també us haig de dir que un estudi fet amb mostres recollides a les costes
d’Itàlia, França i Espanya, en aigües mediterrànies hi hauria uns 250.000
milions de tones de fragments de plàstic surant. Davant d’aquestes dades,
nosaltres direm ben alt que l’”invent” dels plàstics ha estat funest per a la
humanitat. La utilització del plàstic per envasar productes, que moltes vegades
són d’un sól ús, s’hauria de prohibir, perquè tot plàstic, tard o d’hora, acaba
a l’oceà amb totes les conseqüències que hem dit. Val la pena que tots ho
tinguem en compte!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada