Horari del Museu: Dilluns a Dijous: 16 a 19 h. - Divendres: 10 a 11 h. i 19 a 21 h. - Dissabtes i Diumenges: Tancat

dilluns, 7 de juliol de 2014

Isabel Benet: LA COVA DE LES ENCANTADES

Sobre la cova de Les Encantades de l’Alt Urgell pesa una llegenda que diu que tot aquell (o aquella) que s’aventuri al seu interior més profund, serà seduït per unes fades (les Encantades) i restarà per sempre més al si de la cova; però el que en pugui escapar amb una peça de roba, aquesta es convertirà en or i serà ric...

Vista de la serra del Cadí des de l'entrada de la cova

Amb aquestes perspectives anem a provar sort sortint per la pista que neix just a l’entrada de Toloriu, poblet situat en un petit replà al peu de les serres de Cava i de la Mata, contraforts del Cadí on hi destaca el Tossal del Quer.

El poble de Toloriu

Pujant per aquesta pista, recentment restaurada, passem a frec de la font del Bon Arbre i, poc després, entrem a un espès bosc de pi roig. Així arribem a una cruïlla: la pista principal, que segueix recte, va cap a Arsèguel passant pel Coll de Jou, i la pista de l’esquerra puja a l’Era del Fuster. Nosaltres, sense saber molt bé per què, seguim recte en direcció al Coll de Jou, i al llarg de la pujada anem observant les roques que aquí formen el sòcol paleozoic: es tracta de les calcàries del Devonià.

 Les calcàries devonianes a tocar del coll de Jou

Aspecte nodulós de les calcàries devonianes

Aquí en aquestes calcàries es troben petites acumulacions de baritina, mineral de gran densitat i d’on s’extreu el bari el qual s’util·litza en la indústria metal·lúrgica, també es fa servir per a donar cos a certs papers i teixits i, a més, com a contrast a les radiografies, i com a càrrega en les perforacions degut al seu gran pes. Per la seva capacitat d’absorció dels raigs X, el bari també forma part del formigó amb què es recobreixen els reactors nuclears.

Just al Coll de Jou ja veiem com afloren els gresos del Triàsic inferior, en fàcies Buntsandstein, encara que aquí no s’observen els conglomerats de còdols de quars de la base del Triàsic; s’han trobat, però, alguns indicis com veurem més endavant. Els gresos presenten les típiques taques de reducció, segurament degudes a l’activitat vegetal pròpia d’aquella època.

Els gresos de la fàcies Buntsandstein prop del coll de Jou

Els gresos amb petites taques de reducció

Des del coll prenem un sender, a mà dreta, mig cobert per l’herba del prat i que aviat s’endinsa al bosc. Després d’uns 300 metres, i just abans que aquest sender comenci a davallar fort, es poden veure, a mà dreta, uns sots a terra, testimonis de l’explotació a cel obert de la baritina.

Trinxera d'explotació de la baritina al coll de Jou

Però aquest no és el camí per anar a la cova de Les Encantades. Per això hem de retornar al coll i a la cruïlla, i seguir pujant en direcció a l’Era del Fuster. Dues corbes més amunt es desprèn, a mà dreta, un camí carreter en bastant mal estat, el qual planeja i puja suaument fins a un petit collet, just sobre el Coll de Jou, on només s’hi pot arribar amb permís del que nosaltres anomenem “el Guardià de les Mines”, una gran roca esllavissada que té la forma d’una testa d’animal fabulós.


Des d’aquest collet visitem les diverses mines i forats que hi ha escampats per l’interior del bosc i on també s’hi havia explotat la baritina. Es tracta de trinxeres i galeries de poc recorregut i algunes d’elles de difícil accés.




Filonet de baritina (foto:Agustí Asensi)

Baritina amb malaquita

Però aquest tampoc és el millor camí per anar a la Cova de les Encantades. Es diria que aquestes fades ens estant distraient del nostre objectiu. A les calcàries devonianes observem unes formes que ens recorden els crinoïdeus, uns equinoderms proveïts de tija, copa i braços, que vivien fixats al fons del mar... però quan ens hi acostem comprovem que, més aviat, es tracta d’una estructura de distensió de la roca... Potser sí que les fades ens estant jugant una mala passada!


Procurant no distreure’ns més, tornem a la pista que ens deixa a l’Era del Fuster, una ampla collada presidida per un gran prat, el qual voregem per la dreta fins que aquest camí s’entafora al bosc i comença a pujar fort cap al turó que tenim al damunt.

Anant per l'Era del Fuster

A mitja pujada, però, tornem a veure un altre sot d’on s’havia extret baritina i, poc més amunt, ens crida l’atenció un senderó mig perdut, que surt a mà esquerra, i pel qual arribem a una altra zona plena de trinxeres on també s’havia extret dit mineral que aquí podem veure in situ a la roca i també en grans acumulacions a les escombreres.

Trixeres d'explotació camí de la cova

Acumulació de baritina

Escombreres amb baritina

Però aquest tampoc és el camí... Definitivament, les Encantades no volen que ens acostem a la cova! Deixem el bosc i tornem a la pista, que aquest cop procurem no abandonar, tot trepitjant de nou els gresos del Triàsic inferior. Quasi al final de la pujada apareixen, al costat del camí, les restes d’un suposat forn de calç, excavat a les lutites de la fàcies Röt (la part més alta de la fàcies Buntsandstein) i construït amb blocs calcaris on s’observen rastres de biotorbació (“fucoides”)... Ja ens hem tornat a distreure!

Forn de calç...

... excavat a la fàcies Röt

Ara sí que anem de dret al capdamunt del turó. Travessem el Pla de Torres i arribem al final del pla on afloren unes punxegudes calcàries pertanyents a la fàcies Muschelkalk, al peu de les quals observem una cosa ben curiosa: una acumulació de petites pedretes arrodonides de quars blanc, la qual podria tractar-se dels indicis del Buntsandstein conglomeràtic abans esmentat.


Com que ens hem passat de llarg, per a accedir a l’entrada de la cova ens cal retrocedir uns metres fins trobar, al marge dret del camí, una fita de pedres que ens assenyala l’inici del sender que planeja fins a l’extrem del pla on trobem un balcó abocat a la vall del Torrent del Solà des d’on veiem, sota les calcàries del Muschelkalk, els gresos de la base del Triàsic. Seguint les fites de pedra trobem el sender que baixa costerut cap al peu del petit cingle on, a mà esquerra, s’obre la gran boca de la cova la qual, s’estructura aprofitant una diàclasi.

En primer terme, a l'esquerra, la fàcies Muschelkalk i, a sota, la fàcies Buntsandstein

Baixant el cingle cap a la cova

L'entrada de la cova

Planta i alçat de la cova de Les Encantades (extret de www.toloriu.com)

Des de l’entrada de la cova, on tenim magnífiques vistes de la serra del Cadí, ens endinsem cap al regne de la foscor, tot arrossegant-nos uns metres per una estreta galeria que desemboca en una gran sala, anomenada “La Llitera”, on trobem una papallona molt comuna d’aquests hàbitats tenebrosos i un pobre ratpenat que dorm profundament.


Lepidòpter cavernícola (podria tarctar-se de Triphosa dubitata)


Formacions cobertes d'humitat

Del sostre de la cova pengen unes estalactites folrades de petites gotetes d’aigua que reflecteixen la llum de les nostres llanternes de leds de manera que sembla que sostres i parets degotin plata... no gensmenys ens trobem a l’avantsala del palau de les Encantades i això ens fa sentir un xic de respecte per seguir endavant... més que res perquè, per a continuar, és necessita material espeleològic que no tenim i, per tant, aquí abandonem la nostra exploració... en fí... que seguirem essent pobres però, això si, rics en experiències!

NOTA: Aquest és un itinerari imaginari confeccionat a base de diverses sortides realitzades entre els anys 2011 a 2014. Per a més informació podeu cosultar els mapes Cerdanya, escala 1:50.000, ed. Alpina i el Mapa geològic comarcal de Catalunya, núm.15 (Cerdanya), escala 1:50.000, IGC (ICC), així com també la web www.toloriu.com

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada