Horari del Museu: Dilluns a Dijous: 16 a 19 h. - Divendres: 10 a 11 h. i 19 a 21 h. - Dissabtes i Diumenges: Tancat

divendres, 20 de juny de 2014

Mn. Francesc Nicolau: HI HA MÉS PERILL DEL QUE ES CREIA DE LA CAIGUDA D'UN METEORIT

Així ho han afirmat els components d’una associació que, sense ànim de lucre, està construint a Califòrnia (Estats Units) un telescopi adaptat a detectar aquesta amenaça de l’espai. De fet un asteroide d’uns 25 metres, batejat com DX 110 i que va ser detectat a finals de febrer d’aquest any, va passar molt a prop de la Terra a principis de març. Malgrat que les probabilitats d’impacte eren de 1 entre 10 milions, el fet va ser notícia, El que passa és que moltes vegades ens arriben meteorits que passen desapercebuts pel gran públic, encara que a principis de març d’aquest any va ser notícia l’apropament excessiu d’un asteroide, d’uns 25 metres i batejat com a DX 110 i que va ser detectat a finals de febrer, malgrat que les probabilatats d’impacte eren de 1 entre 10 milions. Però, sabeu quants han impactat la Terra entre el 2000 i el 2013?

Com que els nordamericans tenen una xarxa de detectors que segueixen les possibles detonacions d’armes nuclears, han pogut enregistrar 26 detonacions que es comprovà que no eren altra cosa que impactes de meteorítics que, amb el xoc de l’atmosfera, s’havien esmicolat i les seves restes havien caigut la majoria sobre els oceans... però no tots, és clar, i algun no pas fet a miques totalment, com el que potser recordareu el 15 de febrer del 2013 que caigué en una zona poblada, sobre la ciutat russa de Chelyabinsk i que va fer més d’un miler de ferits per causa dels vidres trencats i la caiguda de fragments. Tenia una potència explosiva d’unes 500 kilotones, encara que el seu diàmetre inicial seria de només uns 20 metres.

Imatge del meteorit de Chelyabinsk. www.lavanguardia.com

I també en podem citar de no tan antics que han estat molt més explosius, si bé no va fer danys a les persones: el de la selva de Tunguska (Sibèria) del 30 de juny de 1908, amb una potència de 10.000 a 15.000 kilotones, i el que caigué al Mediterrani oriental el 6 de juny del 2002 de 16 kilotones de potència explosiva.

I pel que fa als més antics se sap que autèntics asteroides, per la seva grandària, han xocat amb la Terra fent-hi canvis notables com per exemple, el que caigué cap a finals de l’era Primària (en el Permià) i que va matar més del 90% de les espècies que vivien alhora, i el de fa 65 Ma. (al final de l’era Secundària o Mesozoic) va causar la mort d’un 50%, o més, de les espècies entre les quals els dinosaures.

Els asteroides perillosos s’anomenen PHA (de l’anglès Potentialy Hazardous Asteroid) i són considerats com a tals els asteroides i cometes que tenen una òrbita que talla la de la terra a una distància inferior a mitja centèsima de la distància Terra-Sol. S’ha establert una escala de perillositat, anomenada Escala de Torino (Torino Scale en anglès) que va de 0 a 10; els de 8, 9 i 10 ja són de col·lisió segura. Els de 10 són els que provocarien una catàstrofe climàtica global (com la que va provocar el del Permià o la de finals del Mesozoic).

S’ha donat el nom de Spaceguard Survey al conjunt dels programes internacionals dedicats a la detecció i catalogació d’objectes pròxims a la terra . Un centre d’aquest tipus el tenim a Espanya, a l’Observatori Astronòmic de La Saga a Granada. Actualment ja tenim catalogats almenys la meitat dels objectes de risc que tenen més d’un quilòmetre de diàmetre.

Cal dir, però, que un diàmetre de 40 metres ja té la capacitat de destruir tota una ciutat. Els d’aquesta mida són els més difícils de detectar quan són lluny i per ara res es ñpodria fer si ens en vingués un d’improvist. Cal progressar en la detecció d’aquesta mena d’objectes.

I què és el que es pot fer si se’n detecta un de veritablement perillós i que es veu a venir? Els americans ja han previst com es pot desviar: amb armes nuclears fent.hi detonar un enginy d’aquesta mena després d’impactar-lo contra l’asteroide que modificaria tot seguit d’òrbita. I per a objectes petits s’ha ideat un mètode més senzill: Fent.hi incidir, per mitjà d’una sonda espacial guix blanc en una part de la seva superfície i la pressió de la llum solar ja el desviaria prou per a que no caigués damunt nostre...

Mentrestant els de Califòrnia segueixen construint el seu telescopi, que els suposarà uns 250 milions de dòlars i confien poder-lo posar en funcionament el 2018. Que Déu els ajudi, en bé de la humanitat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada