Així ho han
afirmat els components d’una associació que, sense ànim de lucre, està
construint a Califòrnia (Estats Units) un telescopi adaptat a detectar aquesta
amenaça de l’espai. De fet un asteroide d’uns 25 metres, batejat com DX 110 i
que va ser detectat a finals de febrer d’aquest any, va passar molt a prop de
la Terra a principis de març. Malgrat que les probabilitats d’impacte eren de 1
entre 10 milions, el fet va ser notícia, El que passa és que moltes vegades ens
arriben meteorits que passen desapercebuts pel gran públic, encara que a
principis de març d’aquest any va ser notícia l’apropament excessiu d’un
asteroide, d’uns 25 metres i batejat com a DX 110 i que va ser detectat a
finals de febrer, malgrat que les probabilatats d’impacte eren de 1 entre 10
milions. Però, sabeu quants han impactat la Terra entre el 2000 i el 2013?
Com que els
nordamericans tenen una xarxa de detectors que segueixen les possibles
detonacions d’armes nuclears, han pogut enregistrar 26 detonacions que es
comprovà que no eren altra cosa que impactes de meteorítics que, amb el xoc de
l’atmosfera, s’havien esmicolat i les seves restes havien caigut la majoria
sobre els oceans... però no tots, és clar, i algun no pas fet a miques
totalment, com el que potser recordareu el 15 de febrer del 2013 que caigué en
una zona poblada, sobre la ciutat russa de Chelyabinsk i que va fer més d’un
miler de ferits per causa dels vidres trencats i la caiguda de fragments. Tenia
una potència explosiva d’unes 500 kilotones, encara que el seu diàmetre inicial
seria de només uns 20 metres.
Imatge del meteorit de Chelyabinsk. www.lavanguardia.com
I també en
podem citar de no tan antics que han estat molt més explosius, si bé no va fer
danys a les persones: el de la selva de Tunguska (Sibèria) del 30 de juny de
1908, amb una potència de 10.000 a 15.000 kilotones, i el que caigué al
Mediterrani oriental el 6 de juny del 2002 de 16 kilotones de potència
explosiva.
I pel que fa
als més antics se sap que autèntics asteroides, per la seva grandària, han
xocat amb la Terra fent-hi canvis notables com per exemple, el que caigué cap a
finals de l’era Primària (en el Permià) i que va matar més del 90% de les
espècies que vivien alhora, i el de fa 65 Ma. (al final de l’era Secundària o
Mesozoic) va causar la mort d’un 50%, o més, de les espècies entre les quals
els dinosaures.
Els
asteroides perillosos s’anomenen PHA (de l’anglès Potentialy Hazardous
Asteroid) i són considerats com a tals els asteroides i cometes que tenen una
òrbita que talla la de la terra a una distància inferior a mitja centèsima de
la distància Terra-Sol. S’ha establert una escala de perillositat, anomenada
Escala de Torino (Torino Scale en anglès) que va de 0 a 10; els de 8, 9 i 10 ja
són de col·lisió segura. Els de 10 són els que provocarien una catàstrofe
climàtica global (com la que va provocar el del Permià o la de finals del
Mesozoic).
S’ha donat el
nom de Spaceguard Survey al conjunt dels programes internacionals dedicats a la
detecció i catalogació d’objectes pròxims a la terra . Un centre d’aquest tipus
el tenim a Espanya, a l’Observatori Astronòmic de La Saga a Granada. Actualment
ja tenim catalogats almenys la meitat dels objectes de risc que tenen més d’un
quilòmetre de diàmetre.
Cal dir,
però, que un diàmetre de 40 metres ja té la capacitat de destruir tota una
ciutat. Els d’aquesta mida són els més difícils de detectar quan són lluny i
per ara res es ñpodria fer si ens en vingués un d’improvist. Cal progressar en
la detecció d’aquesta mena d’objectes.
I què és el
que es pot fer si se’n detecta un de veritablement perillós i que es veu a
venir? Els americans ja han previst com es pot desviar: amb armes nuclears
fent.hi detonar un enginy d’aquesta mena després d’impactar-lo contra
l’asteroide que modificaria tot seguit d’òrbita. I per a objectes petits s’ha
ideat un mètode més senzill: Fent.hi incidir, per mitjà d’una sonda espacial
guix blanc en una part de la seva superfície i la pressió de la llum solar ja
el desviaria prou per a que no caigués damunt nostre...
Mentrestant
els de Califòrnia segueixen construint el seu telescopi, que els suposarà uns
250 milions de dòlars i confien poder-lo posar en funcionament el 2018. Que Déu
els ajudi, en bé de la humanitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada