Horari del Museu: Dilluns a Dijous: 16 a 19 h. - Divendres: 10 a 11 h. i 19 a 21 h. - Dissabtes i Diumenges: Tancat

dimecres, 20 de novembre de 2013

Joaquim Guillén: El CERCOPITÈCID MESOPITHECUS MONSPESSULANUS TROBAT A CATALUNYA

Hem donat a conèixer a la Revista de l’Institut Català de Mineralogia, Gemmologia i Paleontologia la primera troballa a la península Ibèrica de l’espècie de cercopitècid colobí Mesopithecus monspessulanus. La determinació es basa en una única dent, molar primera superior esquerra. La referència bibliogràfica és:

Guillén, J., 2013; Primer registre de Mesopithecus monspessulanus (Gervais, 1849) a la Península Ibèrica en el Pliocè inferior de Canal Negre 1 (Gavà, Catalunya). Comunicats, 5(36/37): 29-33. 

A-B-C-D: M. monspessulanus de CN1. A cara oclusal; B cara lingual; C cara lateral distal; D cara bucal. Escala gràfica 5 mil·límetres.


El M. monspessulanus és una espècie molt rara i escassa en el registre fòssil europeu, i és conegut principalment per restes mandibulars provinents del Pliocè inferior de Montpellier i del Pliocè superior de Villafranca d’Asti. Altres localitats europees on s’ha documentat són les de Wölfersheim, Ivanovce, Dorkovo, Red Crag, Gravitelli, i on s’han trobat poques dents soltes a cadascuna d’elles. Té a més l’interès especial de tractar-se d’una molar superior, les quals es compten amb els dits de la mà les conegudes d’aquest taxó, i permet ampliar el coneixement de la variabilitat específica.

Fins ara es creia que M. monspessulanus era una espècie de talla inferior a la miocènica M. pentelicus, criteri que ja havia estat qüestionat per alguns autors. De fet, si no anem errats i es tracta d’un M1 i no d’un M2, implica una talla lleugerament superior a les de M. pentelicus de Grècia. Això, lluny d’indicar diversitat d’espècies, confirma la variabilitat específica i el important dimorfisme sexual que es dona dins la família.

Comparativa dels M1 de M. pentelicus (esquerra) i M. monspessulanus (dreta) de CN1.

La distinció entre M. pentelicus i M. monspessulanus és subtil un cop descartat el criteri de la talla. Les mandíbules de M. monspessulanus són quelcom més robustes i les extremitats semblen indicar una locomoció menys arborícola que per M. pentelicus. Pel que fa a la dentició, els molars superiors de M. monspessulanus tenen caràcters més avançats, com són el de posseir un protocon i un hipocon més junts a la base i units superiorment per una cresta ben definida, tindre una vall central fonda entre el trigònid i el talònid i tindre una marcada fenedura lingual mitja curta. Una altra característica distintiva entre les dues espècies és la relació i proporcions entre la longitud i la amplada, que va posar de manifest ja fa temps el prestigiós primatòleg Eric Delson: M. monspessulanus té unes proporcions rectangulars, donades per una posició més junta del protocon i el hipocon. El M. pentelicus té les molars pràcticament quadrades a més de les característiques morfològiques més arcaiques.

La localitat de Canal Negre 1 permet contrastar aquestes dades, ja que també s’hi va trobar un fragment de maxil·lar amb M1 i M2 de M. pentelicus. La associació de cercopitècids d’aquest jaciment càrstic català és excepcional i únic a tot el món, per què s’hi han documentat fins a sis espècies de simis fòssils (M. pentelicus, M. monspessulanus, Paradolichopithecus arvernensis, Macaca sylvana florentina, Macaca sp. aff. M.s. priscus i Dolichopithecus ruscinensis?) i és a conseqüència del llarg registre cronològic que s’hi conservava. La majoria d’aquestes restes estan pendents d’estudi i, pel que fa els cercopitècids, M. pentelicus permet correlacionar-la amb la localitat ibèrica de Venta del Moro, D. ruscinensis amb la de Layna, P. arvernensis amb la Puebla de Valverde i Cova Bonica, en tan que Macaca sp. amb Casablanca M i M. sylvana florentina amb Vallparadís i Sierra de Quibas.

Reconstrucció de M. pentelicus, un simi colobí de talla petita, si fa o no fa de la mida d’un esquirol gran, i que es caracteritza per la adaptació tan a un medi arbrat com terrestre, i una alimentació tan frugívora com folívora. (imatge de geology.cwru.edu/~huwig/ i reconstrucció segons Koufos et al, 2003)

És aviat per treure conclusions respecte la distribució i permanència del gènere Mesopithecus a la península Ibèrica. Cal disposar de més jaciments per poder veure quan va entrar a la península i si ho va fer en successives onades o va romandre des de el Miocè superior fins el Pliocè superior de forma contínua. De moment a la península sols es coneix la seva distribució, exclusivament mediterrània, a Venta del Moro i Canal Negre 1, però les restes aparegudes en aquesta darrera localitat semblen indicar la seva permanència en aquí des de el final de la crisi Messiniana fins a la desaparició del gènere en el Pliocè superior.

Altres referències bibliogràfiques relacionades:
  • Guillén, J.; 2010. Canal Negre 1, un jaciment càrstic de vertebrats del Miocè, Pliocè i Pleistocè de Catalunya. Exploracions, 19: 7-87.
  • Montoya, P. et al.; 2006. Las nuevas excavaciones (1995-2006) en el yacimiento del Mioceno final de Venta del Moro, Valencia. Estudios Geológicos, 62(1): 313-326.
  • Koufos, G.D. et al.; 2003. Study of Mesopithecus (Primates, Cercopithecoidea) from the late Miocene of Bulgaria. Palaeontolographica A, 269: 39-91
  • Delson, E.; 1973. Fossil Colobine monkeys of the Circum-Mediterranean region and the evolutionary history of the Cercopithecidae (Primates, Mammalia). Tesis Doctoral. Columbia University. 856p.
Article de Joaquim Guillén.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada