Ara que
s’acosta el solstici d’estiu, i aprofitant que la Societat Catalana de
Gnomònica (SCG ) celebra el seu 25è aniversari, aquest cap de setmana hem pogut
gaudir de l’anomenada “Festa del Sol” al Cosmocaixa de Barcelona.
Els actes van
començar el divendres 14 amb la conferència “Riquesa i diversitat dels
rellotges de sol de Catalunya” a càrrec d’Eduard Farré, vicepresident de la SCG
en què es va parlar de la necessitat ancestral de mesurar el temps i fent un
repàs als diferents relloges de sol i el seu funcionament, els quals
constitueixen un important patrimoni cientificocultural cada cop més valorat
però que la “gent de peu” desconeixem, malgrat que segur que més d’un cop ens
hem fixat en algún rellotge de sol adossat a la façana d’una masia, casa o
església. També poden veure’s rellotges de sol en places i jardins.
Casa Roviralta (Frare Blanch) de Barcelona
Detall del rellotge de la Casa Roviralta
Rellotge de sol bifilar a la platja del Bogatell de Barcelona
Per tal
d’inventariar i rescatar de l’oblit tot aquest material, la SCG va editar l’any
2004 un preciós llibre on es dóna a conèixer aquest important patrimoni.
A primer cop
d’ull semblen objectes senzills, però en realitat fer un bon rellotge de sol és
una cosa bastant complicada i hi ha de molts tipus: equatorials, polars,
helicoidals, polièdrics, de difracció, projectius, cilíndrics, analemàtics,
etc. Alguns rellotges de sol, a més de l’hora (hora solar, per suposat), donen
informació de l’estació de l’any en què ens trobem… això ara ens pot semblar
una tonteria però abans era molt important controlar el temps de la sembra i la
collita.
Per a posar
en pràctica tots aquests coneixements, el dissabte i diumenge es van fer una
sèrie de tallers dirigits a grans i petits. Després d’una breu introducció
sobre els diferents tipus de rellotges que podriem comfeccionar, vam retallar i
muntar uns quants rellotges de sol.
Tot seguit
vam anar a comprovar que funcionessin i per això, seguint les instruccions d’un
monitor, vam situar els rellotges sobre la línia del migdia (perfectament
orientada N-S) del gran rellotge de sol de la Plaça de la Ciència del Cosmocaixa.
Cada rellotge
conté un element que fa ombra sobre un pla on estan distribuïdes les línies
horaries. Aquest element se l’anomena gnòmon;
per això a l’estudi dels rellotges de sol se l’anomena Gnomònica.
Tots els rellotges van funcionar a la perfecció
El gnòmon del
rellotge del Cosmocaixa consta d’un gran triangle de ferro que apunta a l’estel
polar i l’hora ve donada per un orifici allargat per on entren els raigs de sol
els quals es projecten sobre el terra on estan les línies horaries. L’ombra de
la punta del triangle ens indica l’estació de l’any. Ahir estava quasi damunt la
línia del solstici d’estiu, època en què les ombres són més curtes.
També ens van
explicar que per llegir correctament l’anomenada “hora civil” són necessàries
una sèrie de correccions depenent de la nostra posició geogràfica, així com
també la nostra posició respecte el meridià central del nostre fus. A això s’ha
d’afegir la correcció estacional que és d’una o dues hores depenent de si estem
a l’estiu o a l’hivern. Perquè tot això no se’ns oblidés, l’Ignasi Vilà (membre
de la SCG i responsable del taller) ens van lliurar un petit dossier on estan
resumits tots aquests conceptes amb exemples molt didàctics.
Finalment
l’Ignasi va confeccionar un rellotge analemàtic, això és: sobre el terra de la
plaça, i amb l’ajut d’un trasportador d’angles, va traçar un analema que és una figura
geomètrica en forma de vuit allargat que s’utilitza per representar gràficament
la conjunció dels valors de l’equació del temps i de la declinació del temps.
Aquesta és la figura que “dibuixaria” el sol al firmament si el fotografiessim cada dia al migdia, i al llarg d’un any.
Rellotge analemàtic situat a l'Avinguda Diagonal de Barcelona
En aquesta
mena de rellotges el nostre cos fa de gnòmon, sempre i quan ens situem en la
posició correcte dins de l’analema, per això aquests rellotges és habitual
trobar-los damunt els terres de les places dures perquè no molesten.
Per a
completar la jornada, al Jardí dels Pins del Cosmocaixa es va poder veure una
mostra de maquetes de diferents tipus i models de rellotges de sol,
confeccionades per Francesc Clarà. Per la tarda, al balcó de casa, vaig poder
comprovar que els rellotges seguien funcionant… sempre i quan fes un bon sol.
Per a més
informació podeu consular el web www.gnomonica.cat o el bloc El Sol de l’Era (elsoldelera.blogspot.com)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada