Horari del Museu: Dilluns a Dijous: 16 a 19 h. - Divendres: 10 a 11 h. i 19 a 21 h. - Dissabtes i Diumenges: Tancat

divendres, 12 d’abril de 2013

Aria Kwekel i Eduvigis Moreno: VISITA ALS MUSEUS D'ONDA I RIBESALBES


El dissabte 6 d'abril hem realitzat la visita al Museu de Paleontologia i Mineralogia d'Onda i el de Ribesalbes (Castelló). Per realitzar la visita vàrem comptar amb la presència dels codirectors d'aquests museus, en Manuel Saura Vilar i en Juan Antonio García Vives, molt coneguts per la realització i edició d'una col·lecció de llibres sobre equinoderms (en aquest moments han editat 4 volums d'un total de 7 previstos).

MUSEU D'ONDA
Onda està situada al nord de la Comunitat Valenciana, en la comarca de la Plana Baixa, província de Castelló. El terme municipal es un dels més grans de la província, i es troba situat en l'interior a tant sols 20 km de la costa. El museu d'Onda té el patrocini de l'Ajuntament d'Onda i de la l'Associació municipal d'Amics de la Paleontologia i Mineralogia d'Onda, que va ser fundada l'any 2005 i és l'encarregada de coordinar la col·lecció. A més duu a terme tasques d’investigació en paleohàbitats i de divulgació en escoles, congressos i publicacions.

El Museu està situat en el Molí de la Reixa, un edifici del segle XVII de dues plantes, que s’ha rehabilitat per acollir les col·leccions de minerals i de fòssils. La col·lecció de fòssils és més àmplia que la de minerals, i amb ella podem destacar la presència d'exemplars molt interessants d'equinoderms, entre d'altres fòssils representatius de tot el món.

Entrada del Museu d’Onda.
Foto: Fernando Ari Ferratges Kwekel

Vista parcial de les col·leccions de fòssils.
Foto: Edu Moreno

Vista parcial de les col·leccions de fòssils.
Foto: Edu Moreno

MUSEU DE RIBESALBES
Ribesalbes és també un municipi de la Comunitat Valenciana, en la comarca de la Plana Baixa, província de Castelló, situat a pocs kilòmetres de distància de la població d’Onda. La conca de Ribesalbes pertany al Miocè i es troba enclavada en la Serralada Ibèrica. Correspon a una fossa tectònica encaixada entre falles normals, ocupant una extensió superior a 150 km², i assentada sobre roca calcària del Cretàcic inferior.

La col·lisió i el moviment convergent entre les plaques Europea, Ibèrica i Africana, van originar les conques continentals terciàries al NE d'Espanya, entre les quals hi ha la de Ribesalbes.

Aquest municipi  es conegut per la seva explotació minera, els vivers d'esquistos bituminosos de la conca de Ribesalbes van ser citats per primera vegada el 1779 en els Annals d'Història Natural.

Foto parcial de les erosions de la mina.
Foto: Museu de Ribesalbes

El Museu de la Baronía de Ribesalbes va ser inaugurat l'any 1999, i es centra bàsicament en el seu famós jaciment de “La Rinconada”, que és un dels millors jaciments del Miocè inferior lacustre de tot el món. Allà han estat descobertes noves espècies d'insectes, plantes i amfibis  fòssils.

Els fòssils d'aquest jaciment tenen una antiguitat de entre 21,5 i 23 milions d'anys, i corresponen a l’edat rambliana. I són molt importants perquè ens permeten estudiar l'evolució que han patit els insectes, plantes i amfibis actuals, en comparar-los amb aquests fòssils. Això ens permet de saber com era el clima i el tipus d'hàbitat, que permetia el desenvolupament d'unes espècies de fauna i flora determinades.

Façana del Museu de Ribesalbes.
Foto: Edu Moreno

Vista parcial d'una de  les sales del Museu
Foto: Edu Moreno

Aquest jaciment es troba en una explotació minera que va començar l'any 1904, quan es van constituir dues societats angleses: Castelló Oil Company que es va dedicar a explotar la mina Concha, a la partida anomenada "La Rinconada", i la Spanish Mining Sindicate que va explotar els esquists a San Chils, al nord de la localitat. Gràcies al gran capital inicial que van aportar, van muntar unes magnífiques instal·lacions que, malauradament no van tenir els resultats pràctics desitjats, i s'interrompé l'explotació l'any 1914.

L’any 1926, P. Hernández Sampelayo i M. Cincunegui van realitzar un estudi geològic de la conca de Ribesalbes, a la vegada que van estudiar la flora i la fauna fòssil del jaciment. Entre la flora van identificar tant representants de les Gimnospermes com de les Angiospermes. Citen també entre els vertebrats trobats restes de granota, lacèrtids, urodels i una ploma d'au. Basant-se en l'estudi tectònic i paleobotànic van assignar al jaciment una edat oligocena, fins que en Fernández-Marró realitza una tesi doctoral l'any 1971 sobre la flora fòssil de l'Oligocè a Espanya. En aquest treball aconsegueix ampliar la flora coneguda fins llavors a Ribesalbes i assigna, per primera vegada, una edat miocènica a la conca, basant-se per a això en l'estudi paleobotànic.

L’any 1977, Sanchiz publica un catàleg sobre els amfibis fòssils d'Espanya, reconeixent la presència al jaciment d'un anur indet., Megalotriton filholi, Chelotriton paradoxus i Triturus sp cf.

L'any 1980, Vigón realitza una tesina on estudia la paleoecologia del jaciment, ampliant la llista de flora existent i identificant representants de tal.lòfits, Briòfits, Pteridofits, Gimnospermes i d'Angiospermes tant monocotiledònies com dicotiledònies.

A partir de la dècada dels 90, el biòleg Enrique Peñalver publica diversos estudis sobre la paleoentomologia del jaciment de Ribesalbes i descriu diverses espècies noves. Posteriorment va publicar una tesi doctoral sobre la comparativa entre els insectes dípters dels jaciments de Ribesalbes i Rubielos de Mora (Terol).

Respecte a l’edat del jaciment hi ha hagut diferents versions, essent les més significatives la de Royo en 1922, en comparar la roca i les restes fòssils amb les del jaciment de Llibres (Terol), el va considerar de les mateixa edat que aquest, atribuint-les al Pontià (Miocè superior). I recentment i gràcies a la identificació del fruit i les fulles de Trigonobalanopsis, s'ha pogut determinar amb precisió l'edat del jaciment, situant-lo en el Ramblià (Miocè inferior).

Cavallet del diable del gènere Lestes, un dels més comuns en el jaciment.
Foto: Museu de Ribesalbes

Urodel de grans dimensions. S'han trobat moltes restes d'aquests amfibis a Ribesalbes.
Foto: Museu de Ribesalbes

Clima - La flora fòssil de Ribesalbes sembla indicar que el paleoclima durant el Miocè seria de temperatures altes. Un altre indici que podria justificar un clima càlid s'ha trobat en l'estudi dels insectes. La presència de l'ordre Isòpters seria determinant, ja que en l'actualitat aquest ordre se situa gairebé exclusivament en els tròpics i en la major part de les zones càlides. També els fòssils pertanyents a la família Acrididae trobats al jaciment són indicadors de clima càlid.

Característiques del llac primitiu - El llac de Ribesalbes es trobava en una àrea calcària corresponent a sediments marins del Cretaci inferior. En aquesta zona, les roques per les quals transcorre l'aigua aporten gran quantitat de carbonats que es dissolen, presentant un cicle característic, que en precipitar confereixen unes determinades condicions al llac. Les diferents de concentracions a la columna d'aigua estratificada que, a causa de l'absència de corrents al llac, estarien més o menys estancades, presenten una densitat i temperatura diferent entre elles, separades per les denominades clines (quimioclines i termoclines).

Segons Anadón i altres autors, els estudis dels sediments i els fòssils indiquen que el llac de Ribesalbes va ser meromíctic. Aquest tipus de llacs es caracteritza per presentar una massa d'aigua aïllada en el fons, separada de l'aigua de la superfície per una haloclina i una termoclina.

S'anomena "monimolimnion" a la massa d'aigua inferior, a la qual no arriba la llum ni l'oxigen. La massa d'aigua superior s'anomena "mixolimnion". L'absència de corrents és el que ajuda a l'aïllament entre les dues masses d'aigua i les clines el que evita que es barregin. No es coneix la profunditat del llac de Ribesalbes .

Els sediments acumulats al jaciment de Ribesalbes estan formats per llim dolomític de gra fi. Aquest llim entraria al llac per les àrees de drenatge precipitant per decantació i per les sals dissoltes en l'aigua. El jaciment de "La Rinconada" correspon a fàcies centrals i profundes del llac. Les pissarres mostren un sediment molt fi. El moviment d'onatge de l'aigua en entrar al llac, distribuiria el material de manera que el llim de gra fi aconseguiria la part central del llac i el de gra més gruixut precipitaria en els marges.

Coleòpter indeterminat.
Foto: Museu de Ribesalbes

Per a més informació:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada