Horari del Museu: Dilluns a Dijous: 16 a 19 h. - Divendres: 10 a 11 h. i 19 a 21 h. - Dissabtes i Diumenges: Tancat

dimarts, 24 de maig de 2011

Jorgina Jordà: EXPOSICIÓ FOTOGRÀFICA DE MINERALS A GRANOLLERS

Divendres, 13 de Maig de 2011


El Grup Mineralògic Català i el Museu de Ciències Naturals de Granollers han convocat el I Concurs fotogràfic de minerals, una mostra de les millors fotografies presentades al concurs; les podreu veure en aquesta exposició, així com les fotografies d'alguns fotògrafs de minerals que hem convidat.

La mostra fotogràfica compta amb una selecció de les millors fotografies presentades pels 18 fotògrafs que s'han presentat al concurs i amb una selecció de quatre fotògrafs especialitzats en aquesta tècnica que han estat convidats expressament: Joaquim Callén, Joan Rosell, Josep Lluis Garrido i José Antonio Soldevilla.


Els organitzadors

L'acte es va iniciar amb unes paraules del director del Museu el senyor Antoni Arrizabalaga, i posteriorment es va fer una petita explicació de com s'havia plantejat l'exposició i com estava distribuïda la sala i finalment es va fer l'entrega de premis:

3er. Premi - Frederic Varela


Per la fotografia de Calcita globular de la Cantera Campomorto, Pietra Massa, Montalto di Castro, Viterbo, Italia.

2on. Premi - Jordi Deusedes


Per la fotografia de Calcopirita de la Mina Bold, Cavnic, Romania.

1er. Premi - Carlos Pareja


Per la fotografia de Celestina de la Parajola, La Algameca, Cartagena, Murcia.

Tothom va quedar molt content amb el resultat i amb l'assistència,  per tant esperem que això tingui continuïtat, amb un segon curset i concurs l'any vinent, i felicitats a tots, organitzadors, concursants i premiats.

divendres, 20 de maig de 2011

Jorgina Jordà: MINERALEXPO SANT CELONI

Diumenge, 8 de Maig 2011



Per si algú no ho coneix us diré que a la Fira de Sant Celoni s'hi poden trobar minerals, fòssils, elements relacionats amb la natura, elements de guarniment i gemmes fetes de matèries minerals (collarets, polseres, pedres tallades…). O sigui una mica de tot però majoritàriament minerals.

És la fira de minerals més antiga d’Espanya, i com cada any va ser un èxit, no sé si de vendes però sí de gent, a estones no es podia donar un pas.


Per tant nosaltres vàrem optar per anar-hi aviat i poder observar totes les novetats, saludar amics i companys que no s'ho vam voler perdre.

Segons ens van comentar alguns dels minerals exposats ja venien de Fires anteriors i que ningú havia pogut o volgut comprar, també pel que sembla encara que hi havien preus de tot com sempre, alguns eren força elevats.

Com a novetat i el que més em va agradar va ser que l'estand de Joan Font de Santpedor portava a més de les conegudes Epidotes i Axinites de Tremp Microclina Sericita del mateix lloc, Giobertita negra magnesita i Leucoxeno pseudoilmenita de les ofites de Pont de Suert, tot molt interessant.

Estand Joan Font

Microclina-sericita de Tremp

Altres expositors força coneguts que vaig poder saludar són en Joan Vinyals amb les seves capsetes que portava una gran representació de minerals catalans i d'Espanya a bon preu, Eugeni Bareche i la seva dona Rosa amb més material de Vietnam, restes de col·leccions antigues i per als amants de fer sistemàtica, els seus calaixets plens de minerals amb noms poc coneguts que de vegades m'agrada repassar.

Esfalerita, Mina Rucheng, Hunan, Xina

Barita, Perú

El Grup Mineralògic Català, ànima de la Fira, amb la Revista de Minerals, noves publicacions, organitzador dels premis a la millor peça de la Fira, al millor conjunt mineralògic, la Travessa Mineralògica, van aconseguir que continuï essent una Fira de referència entre els aficionats.

Aixo és tot, i com a la Fira de Sants, si podeu, val la pena anar-hi encara que sigui una vegada.

Fotos 1-4: Agustí Asensi. Fotos: 5-6: Juan María Pérez Samper.

dilluns, 16 de maig de 2011

Isabel Benet: LA CRISI SÍSMICA DEL SEGLE XV A CATALUNYA

La Baixa Edat mitjana es caracteritza sobretot pel naixement de grans ciutats, al voltant d’una catedral construïda en el nou estil gòtic, on es concentrava la major part de la població atreta per una activitat comercial a gran escala, i per l’estat de crisi permanent en tots els àmbits, la qual va iniciar-se al nord d’Europa cap a l’any 1315 i que va arribar a Catalunya al 1333, any que fou designat com “lo mal any primer” per un monjo de Santa Maria d’Ullà en el “Cronicó Ulianense”, qui es va adonar d’aquest canvi negatiu.
L’origen de la tal crisi cal buscar-lo on sempre: el finançament de les guerres promocionades per uns quants reis amb afanys expansionistes que van malgastar els recursos econòmics i naturals de què disposaven. A Catalunya el màxim d’expansió el va aconseguir Pere III, el Cerimoniós (1319-1387) quan a la corona catalano-aragonesa (que ja poseïa València, Mallorca, Sardenya, Sicília i Nàpols), se li afegiren els ducats d’Atenes i Neopàtria (al nordest de Grècia) conquerits pels Almogàvers l’any 1318. Tot aquest esforç, unit a uns quants anys de males collites, van preparar a la debilitada població per a la arribada , l’any 1348, de la Pesta Negra que, procedent d’orient, va entrar pels principals ports i aviat es va estendre per tota Europa causant estralls d’impossible evaluació. A això cal afegir-hi una crisi sísmica que va assolar les actuals comarques del Gironès, Garrotxa, Ripollès i Vallès Oriental i, a més,va  tenir repercussions arreu de Catalunya. Fou la “cirereta” del pastís.
Tothom que hagi visitat un monument medieval de la mà d’un guia professional, s’acaba assabentant de la destrucció que va causar un terratrèmol ocorregut l’any 1428. Però el que poca gent sap és que no va ser un de sol sinó uns quants els sísmes que van tenir lloc entre el febrer de 1427 i l’agost de 1428 i que van anar debilitant les construccions que al final queien pels anomenats “efectes acumulats”. A aquest període se l’ha classificat de “seqüència sísmica” ja que en poc més d’un any es van produir tres grans terratrèmols que anaven precedits per sacsejades de menor intensitat i per les lògiques rèpliques posteriors.

La crisi sísmica,però, va tenir un primer avís l’any 1373 quan un fort terratrèmol, de magnitud estimada en 6,2 graus en l’escala de Richter, va sacsejar la zona de la Ribagorça i la Vall d’Aran, on es va destruir la fortalesa de Casteth-leon i es va produir l’estroncament tectònic de la font de Montcorbau.
Després va venir la sotragada política que va precipitar la fí de Catalunya com a nació sobirana, quan el 1395 moría el rei Joan I, el Caçador (fill de Pere III) sense descendència masculina. El va succeir el seu germà Martí I, l’Humà, però per desgràcia, l’any 1409, va morir víctima de la pesta el seu únic fill Martí I, el Jove, rei de Sicília, sense fills legítims. No volent reconèixer el seu nét natural, Frederic de Luna, l’any 1410 moria el rei Martí deixant un delicat problema successori que es va resoldre amb el Compromis de Casp, el 24 de Juny de 1412,i a la fí de la casa de Barcelona, a l’accedir al tron de la corona catalano-aragonesa un castellà de la dinastia Trastàmara: Ferran I, el d’Antequera.
El primer gran sisme  de la seqüència, va tenir lloc el 19 de març de 1427 i va afectar sobretot la Vall d’Hostoles. Poc després, el 23 d’abril, van tenir lloc a l’indret de Lloret Salvatge (prop d’Amer), les que es poden considerar com les darreres manifestacions volcàniques de Catalunya quan per unes esquerdes sortien emanacions sulfhídriques que van provocar les primeres víctimes conegudes.
El 15 de maig va tenir lloc el terratrèmol que, suposadament, va destruir la població d’Olot amb una intensitat entre IX i X en l’escala MSK (antiga escala de Mercalli), però que estudis recents han detectat una picaresca, això és, ningú no dubta que la vila va resultar molt malmesa i, segons sembla, va haver-hi 15 morts, però els vilatans van aprofitar l’ocasió per a demanar al rei Alfons IV, el Magnànim (fill de Ferran I) un permís per a reconstruir la vila en un altre lloc, que fou l’Horta de la Coromina, on l’abat de Ripoll no tenia jurisdicció i per tant els vilatants s’estalviaven la pressió fiscal que aquest exercia. El permís del rei per a la nova ubicació va portar al lògic enfrontament entre el rei i l’abat, que es va resoldre amb el reconeixement, per part del rei, de la major part dels drets de l’abat anteriors al canvi de lloc. És per això que es pensa que els danys a la ciutat es van exagerar una mica i ara s’atorga pel sisme una intensitat de VIII i una magnitud estimada en 5,8 graus. Des d’aquell moment el monarca va ser més prudent a l’hora de concedir privilegis.
El 14 de Juny es va produir el darrer sisme destacat de 1427 que va afectar Caldes de Malavella i rodalies. Al desembre encara es notaven petits tremolors. La “Palma d’Or” de la seqüència, però, se la va endur el sisme del dia 2 de febrer de 1428, l’anomenat “Terratrèmol de la Candelera”, que per la seva magnitud estimada en 6,5 graus i el seu radi de percepció d’uns 300 Km és, amb diferència, el més documentat i estudiat de tots. Es calcula que va provocar la mort de més de 1000 persones que, pel dia i l’hora (aproximadament les 8,30 del matí), la majoria de víctimes es trobaven a les esglésies i van morir en ensorrar-se els sostres o per l’atropellament a les sortides dels temples provocades pel pànic. Aquest sisme es calcula que va tenir l’epicentre prop de Camprodon, que fou la població més afectada, i es relaciona amb alguna estructura d’encavalcament on encara ara es produeixen tremolors de fins a 4 graus.

Els danys que va provocar van ser tants que, dins un context de crisi econòmica, molts edificis no es van arribar a reconstruir del tot i, per aquesta raó, mai no es va recuperar el claustre del monestir de Sant Pere de Camprodon que, per altra banda, va ser l’únic monestir que va ressistir dempeus en aquesta població. El monestir de Sant Joan de les Abadesses va quedar també molt malmès i per això l’abat es va haver d’allotjar en una barraca mentre durava la reconstrucció. El monestir de Sant Pere de Besalú inicia la seva decadència per aquesta època i a Sant Martí de Canigó va caure l’últim pis del campanar que no es va tornar a reconstruir. La llista dels danys és, però, molt més llarga.

Mapa d'isosístes pel "Terratrèmol de la Candelera"
confeccionat en base a la documentació que va generar
I això no va ser tot perquè vint anys després, el 25 de maig de 1448, es va produir un terratrèmol de mitjana intensitat (uns 5,6 graus) que va afectar Granollers i rodalies, o sigui les mateixes zones ja castigades per l’anterior seqüència sísmica.
A partir de llavors, la sismicitat a Catalunya ha disminuït considerablement però no es pot baixar la guàrdia perquè no sabem quan pot començar una nova seqüència i cal estar preparats amb les construccions i la seguretat adients.
Bibliografia:
Olivera, C. et al.; “Els terratrèmols dels segles XIV i XV a Catalunya”; ICC (Servei Geològic); Barcelona 2006
Fontseré, E.; Iglèsies, J.; “Recopilació de dades sísmiques de les terres catalanes entre 1100 i 1906”; Fundació Vives Casajuana; Barcelona 1971
Història Natural dels Països Catalans; Vol.I (Geologia I); p.p. 84-90, 1986
Història de Catalunya; Vol III; Editorial Salvat; Barcelona 1978

dijous, 12 de maig de 2011

Amics del Museu: EL MUSEU DEL MAMUT DE BARCELONA


Aprofitant una amable invitació, el meu fill i jo ens hem acostat a aquest museu dedicat a l’animal més emblemàtic de l’Edat del Gel: el Mamut, proboscidi fòssil de grans dimensions que va viure a Europa, Amèrica del Nord i Àsia durant el darrer període glaciar, i que va ser contemporani de l’home que el va pintar a les coves i el va caçar, essent aquesta una de les possibles causes de la seva extinció. El més caracteristic d’aquest animal eren les seves grans defenses corbades de les quals s’extreu, avuí dia, el vori amb el que es fabriquen joies i peces d’artesania.


En aquest museu s’exhibeixen òssos, pel i pell de mamuts, i d’altres animals, conservats en condicions extraordinàries al permafrost de Sibèria. Aquest museu és quasi del tot interactiu, això vol dir que totes les peces exposades es poden tocar excepte aquelles que estan en vitrines o que un cartell ens adverteix de no tocar-les. També es poden fer fotos.

Encara que el protagonista indiscutible és el Mamut, en aquest museu es fa un repàs de la fauna de grans mamífers que poblaven aquestes regions durant el Plistocè. Així, el principal que es pot veure és: un crani d’Ant (Alces alces) amb una gran cornamenta, els esquelets complets d’un Bou mesquer (Ovibos moschatus), d’un Bisó (Bison priscus), d’un Rinoceront llanut (Coelodonta antiquitatis), d’un Ós de les cavernes (Ursus spelaeus) i d’un Mamut (Mammuthus primigenius), així com un crani, dents i mandíbules del Cavall del Lena (Eqqus lenensis), avantpassat, segons sembla, de l’actual cavall de Iacutia. Alguns dels esquelets van acompanyats d’una reconstrucció, a escala, de l’aspecte que tindría l’animal en vida. També hi ha reconstruccions d’un felí “dents de sabre” i d’un home i un nen de l’Edat del Gel, acomanyats d’algunes puntes de fletxa de silex i estris d’os, però sense especificar-ne la procedència.


Cada exemplar va acompanyat d’un plafó, només en castellà, on s’explica, entre d’altres coses, l’ambient on es movien i els seus hàbits alimentaris. Un altre plafó ens assabenta de les troballes de mamuts i d’altres animals al jaciment de Can Guardiola de Viladecans així com d’altres localitats de la península on s’han trobat restes d’aquesta època. També hi ha un audiovisual  on es recrea, digitalment, la vida i costums d’un ramat de mamuts així com de les tècniques de caça de l’home primitiu.

El que m’ha semblat més interessant  ha estat la reproducció de la mòmia d’una cria de mamut (anomenada Lyuba) que es va trobar a la península de Yamal, l’any 2007, i que va resultar tenir 40.000 anys d’antiguitat. Va acompanyada d’un video molt interessant, però que s’ha de veure dempeus, sobre les causes de la mort i posterior enterrament i conservació. El video també ens assabenta de la tasca de l’equip de científics que es va fer càrrec del seu estudi amb l’ajut de les més modernes tècniques d’investigació, i  tot això amenitzat amb música “molt d’aquest país”.


Finalment, una part molt important d’aquest museu l’ocupa la botiga on es poden comprar, a més dels típics records relacionats amb el món del mamut, òssos, ullals, joies i veritables obres d’art tallades en vori, procedent de Iacutia i amb certificat d’antiguitat, pels, asseguren, millors artesans de Sibèria. Val la pena de veure-les, ja que comprar-les no està a l’abast de qualsevol, encara que hi ha preus molt variats.


El museu, però, no pot evitar de tenir un cert àire folklòric donada la seva ubicació al carrer Montcada, en ple Barri Gòtic i molt aprop del Museu Picasso on, diàriament, hi circulen milers de turístes. El museu ocupa els baixos d’un antic palau medieval (la Casa de la Custòdia),en el que encara es poden veure arcs, capitells i colummes que, afortunadament, s’han conservat.
Als sostres s’hi han reproduït  les pintures rupestres que es troben a la cova d’Altamira.
Des d’aquí us animo a vistar aquest petit i curiós museu.


Per a més informació, consulteu la seva pàgina: www.museudelmamut.com