Mn Santiago Casanova Giner va néixer al Forcall (Castelló de la Plana) el 10 de febrer de 1922. Era fill de Vicent i de Remei, matrimoni del qual nasqueren dues germanes i un germà. A l’edat de quatre anys, amb la seva família va anar a Sitges, on el seu pare va trobar feina a la fàbrica del gas. En aquella localitat, des del 1931 va cursar estudis de llatinitat, i el 1934 entrà a estudiar al Seminari. El 1936, quan havia acabat el 1r de filosofia, va esclatar la Guerra Civil i va haver de tornar a Sitges, on, clandestinament, seguí el 2n curs de filosofia. Acabada la guerra, el 1939-1940 en féu el 3r curs. Durant els estudis de Teologia (1940-1945) va ser ajudant al Museu de Geologia, amb el Dr. Bataller, a qui acompanyà en les seves investigacions pel Port del Comte i la Vansa, Serres de Vandellós i de Pratdip.
Quan tenia 23 anys fou ordenat de sacerdot a l’església de Sant Feliu de Sabadell, el dia de la vigília de Sant Josep. Fou destinat de vicari a Argentona i de Sant Andreu d’Òrrius, fins a l’any 1949. En aquella localitat va obrir el Centre Parroquial i fundà la biblioteca i l’Associació d’Amics d’Argentona. Va voler restaurar l’ermita i l’aplec de Sant Jaume de Treià, però no li fou possible per l’oposició dels propietaris. El 1975 li fou atorgat el premi “Càntir d’Or”, en la seva primera edició, per la seva activitat en pro de la vila en els seus anys de vicariat.
De vicari d’Argentona, el 1949 va passar a ser-ne de Santa Maria de Mataró fins el 1952. Després, fins al 1955, a Santa Madrona (Barcelona). En presentar-se a les oposicions de rector del 1953, fou nomenat a les darreries de 1954 per a la parròquia de Sant Marçal de Castellet, al municipi de Castellet i la Gornal, i en va prendre possessió el 23 de gener de 1955.
El 22 de desembre de 1962 va morir el Dr. Bataller. Quatre dies abans, el mateix Dr. Bataller, en la reunió del claustre de professors del Seminari, havia demanat al Sr. Bisbe l’ajut de Mn, Casanova. A partir de 1963, Mn. Lluís Via, aleshores Rector del Seminari, fou nomenat Director del Museu Geològic, i va cridar Mn. Casanova per tal que acabés d’explicar el curs de Ciències Naturals als seminaristes. Mn. Santiago aleshores fou nomenat ecònom de la Parròquia de Teià, lloc situat a prop del que fou Seminari Menor de la Conreria, per fer-ho compatible amb la càtedra de Geologia d’aquell centre.
El 1972 patí una greu afecció a la vista (poc faltà per perdre-la) degut a la diabetis que sempre l’acompanyà. Llavors va ser declarat semi-invàlid i va haver de retirar-se a Sitges. L’any següent, força recuperat, fou nomenat pel cardenal Jubany, Capellà tinent de la llavors tinença parroquial de Santa María de Garraf (Sitges).
No abandonà, però, la parròquia de Sant Marçal de Castellet, ocupada per substituts. Però el 1979 no hi havia substitut. Es va arribar a la solució que, durant la setmana, se n’ocuparia Mn. Salvador Nonell, rector de Clariana i de la Gornal, amic i condeixeble seu. Els diumenges i festes ho faria Mn. Casanova: anava amb autocar fins a Vilafranca, on el recollien, i l’acompanyaven fins a St. Marçal; després el portaven directament a Sitges. Finalment, el 2 de maig de 1999 es celebrà el seu comiat com a rector de la parròquia de Sant Marçal, acte presidit pel bisbe Joan Enric Vives.
Va deixar poc després la seva casa de Sitges i ingressà a la Residència Sacerdotal de Sant Josep Oriol, de Barcelona, fins al seu decés el passat 30 de setembre, i va ser enterrat a Teià, d’on era rector emèrit. Les seves exèquies foren presidides pel bisbe auxiliar de Barcelona Mons. Sebastià Taltavull.
Mn. Casanova i el Museu Geològic del Seminari
Més amunt, ja s’ha parlat de com començà Mn. Casanova al Museu i de les seves relacions amb el Dr. Bataller i el Dr. Via. En aquelles recordades excursions que efectuaven les persones vinculades al Museu a les dècades de 1960 i 1970, solia assistir-hi. Tan assíduament com podia també visitava el Museu i feia donacions de diferents fòssils. Quan es fundà la revista Batalleria el 1987, en fou secretari, càrrec que ha ocupat, si bé últimament de manera nominal, fins ara.
Entre els fòssils més recordats trobats per ell foren la “Terebratula” sampelayoi, (avui Almirallthyris sampelayoi) trobada per ell a l’Eocè de la Pobla de Claramunt i descrita pel Dr. Bataller el 1942. El Platiknemiceras basei trobat al Cretaci inferior del Montmell i que figura com a símbol a l’anagrama de la revista Batalleria. El d’un fragment de crani de cocodril del cretaci inferior del Forcall. Precisament, del Forcall el Dr. Calzada va publicar un article sobre la fauna de gastròpodes cretacis d’aquella localitat castellonenca, resultat del qual fou la descripció de diversos gèneres i espècies nous (alguna espècie amb el seu nom); aquest article fou llegit pel Dr. Nolf especialista belga en otòlits fòssils i va arribar a la conclusió que, pel tipus de fossilització i litologia on es trobaven aquests gastròpodes hi havia d’haver també otòlits. Degudament assessorat pel Dr. Calzada i per Mn. Casanova, el Dr. Nolf visità diferents localitats de Castelló i trobà els otòlits, molts d’ells corresponents a gèneres i espècies nous i que serviren per ampliar el coneixement que es tenia dels peixos teleostis cretacis, fins llavors relativament escàs. El 2002 el gastròpode miocè, Asensidea asensii, descrit per Calzada com a gènere i espècie nova, procedent d’Olocau del Rei a partir d’exemplars recollits pel nostre biografiat.
Mn. Casanova fou una de les ànimes de l’Associació dels Amics del Museu Geològic del Seminari, de la qual fou fundador, primer President (des de 1994, any de la fundació fins el 1999) i era President d’Honor (des del 2000). Va trobar la complicitat de l’actual Director P. Sebastián Calzada per tal d’impulsar aquella associació, amb la redacció dels seus estatuts reguladors. També fou el creador del Butlletí Intern, portaveu de l’Associació, el qual el va confeccionar des del primer número, a l’octubre de 1994 fins el gener de 1999. Va procurar que els socis s’aboquessin en aquella publicació, així en les activitats socials (excursions, col·laboració amb les feines del Museu) de manera que fossin el màxim de serioses i responsables. El seu període de govern se l’ha de qualificar de generós en tots els sentits.
La seva jubilació el 1998 comportà una disminució de les activitats presencials, però sempre seguia de prop els assumptes del Museu i de l’Associació dels Amics. Encara el 2003 assistí pel maig a una excursió dels Amics a Tarragona.
Aquell any 1998 va donar tota la col·lecció de fòssils al Museu, a excepció dels duplicats de la comarca del Forcall que els cedí a aquella localitat i de les restes òssies de la cova del Gegant a l’Arxiu de Sitges.
Al final d’aquest esboç biogràfic, el lector trobarà un apèndix amb els taxons fòssils que li foren dedicats i dels articles geològics dels quals és autor.
Troballa de la mandíbula d’home de Neanderthal
Un capítol apart mereix aquesta troballa per la seva importància i singularitat. En una carta a la revista Batalleria (nº 12, p. 163) explica la manera com fou trobada. El 1954, uns membres de l’Agrupació Muntanyenca de Sitges exploraren l’anomenada Cova del Gegant, a la Punta de les Coves, entre Sitges i Vilanova, on trobaren certa quantitat de restes òssies de mamífers: restes de cérvol, brau, cavall, hiena, etc., i un tros de mandíbula que, Mn Casanova, consiliari de l’Agrupació, va reconèixer com a humana. Va separar aquesta resta en una capseta.
El 1956, l’Agrupació va publicar al seu butlletí núm. 56 el desig de continuar amb l’exploració de la cova, però aquella associació es va dissoldre per ordre governativa, amb la qual cosa quedaren interrompudes aquelles recerques. El 1972, Viñas, a la revista Speleon va tornar a fer menció de la troballa de restes fòssils per aquella agrupació. Als anys 1980 foren excavades per l’Institut Jaume Almera.
Totes aquelles restes que conservà Mn. Casanova les donà a l’Arxiu de Sitges quan es va jubilar el 1998. El 2001, els encara estudiants Montserrat Sanz i Joan Daura, en les seves recerques sobre el quaternari del Garraf, visitaren l’arxiu. L’arxiver Sr. Miret els facilità la consulta de les restes de la cova del Gegant, entre les quals es trobava la mandíbula humana. Aquells investigadors, juntament amb altres persones, la dataren en 53.000 anys d’antiguitat i l’atribuïren a un home de Neanderthal. Com a tal fou publicada a la Journal of Human Evolution i divulgat a la premsa nacional i estrangera, amb entrevistes televisades, a Mn. Casanova i als investigadors Sanz i Daura que segueixen les excavacions i investigació del jaciment.
Altres activitats de Mn. Santiago Casanova
Mn Santiago, a més de la Geologia, va tocar altres branques: art, Goigs, periodisme i la història local.
Pel que fa a l’art, havia estat dissenyador i reconstructor d’un grapat de creus de terme: la de Sant Isidre (Sitges), la de la Missió, la de l’esplanada de Montanyans i la del Cementiri (Sant Marçal de Castellet) la del Molí del Boticari, la de la Fàbrica, la de la carretera a Todolella al camí de Laco, la de la carretera a Cinctorres al Camí de Sant Cristòfol, totes elles al Forcall. En aquest poble, a més, havia modelat les imatges de la Mare de Deu de la Consolació (“la Consolacioneta”) i la del Pilar, entronitzades a la fornícula de la façana de llurs ermites, i havia reconstruït el Peiró de Sant Pere dels coixos a la Mola de Roc. Dissenyat i impulsat la reconstrucció del Peiró de St. Marc a la Mola de la Vila. A Zorita va dissenyar l’actual creu monumental que s’aixopluga al temple de la Creu coberta del famós santuari de la Balma. Intervingué en la reposició de la creu d’entrada al poble. A Clariana (Castellet i la Gornal) va modelar un St. Jaume per al pedró del jardí del Santuari de la Mare de Déu de Montserrat. A Sitges una creu per a commemorar el 25è aniversari de l’administració de l’ermita de la Santíssima Trinitat i el templet conegut per la Glorieta. Mn. Santiago Casanova consta al Diccionari Ràfols d’Artistes de Catalunya, Balears i València, des de la primera edició.
Mereix un apart la reconstrucció de l’ermita de la Mare de Déu de Montanyans, descrita en un llibre de la seva autoria, publicat el 1995, en el qual es recull la geografia, història civil i religiosa, arquitectura i art, d’aquest punt tan singular del terme de Castellet i la Gornal. Quan va prendre possessió de la parròquia de Sant Marçal, tingué l’impuls de la reconstrucció d’aquest lloc de culte que aleshores estava en un estat de complet abandonament. Ja aquell any mateix va organitzar el primer aplec, el qual es va repetint en anys successius el dilluns de Pasqua florida. El 1958 iniciaren les obres, primer el seu pare i ell personalment, després amb obrers especialitzats, pagades per col·lectes populars. Alguns dels materials emprats foren fabricats a propòsit. L’ermita fou beneïda el dia de l’aplec de 1962. Després de la partença de Mn. Casanova de Sant Marçal, les obres seguiren durant 1963 i, en anys posteriors, es reconstruí la casa de l’ermità. Del 1979 fou beneït el retaule fet de ceràmica. En anys posteriors, l’altar nou, canelobres, asfaltat del camí, ...
Pel que fa als Goigs, havia publicat “Col·lecció de 50 goigs de la Parròquia de Teià” (1976) i “Col·lecció de 27 goigs marians de la Comarca de Morella” (1978). Els Goigs de Nostra Senyora del Vinyet (1984, Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos). Havia estat consiliari de l’Associació d’Amics dels Goigs, de Barcelona. Fruit d’aquesta activitat fou la concessió del premi de Folklore “Jofre Vila i Soler”, l’any 2000 per la publicació dels goigs d’aquella vila “Quaderns de goigs de la parròquia de Sitges” (2001). Algunes imatges a la fusta de boix les havia arribat a gravar ell mateix. La seva col·lecció de goigs es conserva a l’Arxiu Municipal de Sitges, on ocupen 3 metres en longitud (El País 19/08/2008).
Dins del periodisme fou fundador del setmanari parroquial d’Argentona “Ecos”; del butlletí mensual de la parròquia de Sant Marçal, de títol homònim (1955-1963) i que des de 1980 continuava sota el títol “La veu parroquial de Gornal, Clariana i Sant Marçal”. Fou director i impressor de “Fratres”, butlletí mensual sacerdotal (1957-63) de l’àmbit del Penedès; de “Bisgargis” (1969-73) butlletí mensual de la Colònia i vila del Forcall. Redactor en cap de “III Centenario” (1980-86), butlletí mensual per preparar les festes del tercer centenari de l’arribada de les relíquies de Sant Victor al Forcall; “d’Amunt” (1953-56), òrgan mensual de l’Agrupació Muntanyenca de Sitges; de “Patronato”, també a Sitges, només amb cinc números (1973).
APÈNDIX I. BIBLIOGRAFIA GEOLÒGICA ORDENADA PER ANY DE PUBLICACIÓ
1953
Casanova, S- “Les Costes”. L’Aiguadolç. Amunt nº 3-4. Sitges.
1960
Casanova, S- No al vertedero de Garraf. El Eco de Sitges, nº 4198 (5-II-1972). Sitges
1970
Casanova, S- Forcall, una nueva localidad para el Solanocrinites astrei Bataller. Bisgargis, año X, nº 50 (01-IV-1970), pp. 9-10, 2 figs. Forcall.
1974
Casanova- Una nueva localidad para Solanocrinites (Decameros) astrei (Bataller). Acta Geológica Hispanica 9(5): 151-153. Barcelona.
1984
Casanova, S- Contribució a la paleontologia del Garraf. Dos fòssils rars en un jaciment de la comarca. Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos a Sitges, dies 27 i 28 d’octubre de 1984. Pp- 413-14.
1987
Casanova, S- Josep Ramon Bataller i Calatayud. Esbós Biogràfic. Batalleria 1:5-6. Barcelona.
1989
Casanova, S- La biblioteca del Museu del 1874 al 1926. Batalleria, 3: 83-86. Barcelona.
1993
Casanova, S & Calzada, S- Luis Via Boada (1910-1991). Boletín de la Real Sociedad Española de Historia Natural. Actas, 98: 47-55. Madrid. (Reproduït a Batalleria núm. 4).
2004-05
Casanova, S- Historia del hallazgo de la mandíbula de Neanderthal de las Cuevas de Sitges. Batalleria, 12: 163.
APÈNDIX II. TAXONS DE FÒSSILS DEDICATS A Mn. CASANOVA
Gèneres:
Casanovina- Gasteròpod, de l’Aptià del Barranc de Torre Folch (El Forcall, Castelló de la Plana). A: Calzada, S. Gasterópodos del Aptiense inferior de Forcall. Batalleria 2: 3-22. Barcelona 1988(1989).
Espècies (ordenat per ordre alfabètic de nom genèric de la determinació):
Culmia casanovai, Gastròpode de l’Aptià de Casa Nova de les Ventoses (El Montmell). Calzada: Una nueva especie del genero Culmia. Scripta Museum Geologici Seminari Barcinonensis, 10: 3-6. Barcelona, 2011
Elopidarum casanovae, Otòlit de teleosti de l’Aptià (Bedoulià inferior) de la Fm Chert, a Torre “rive gauche de rio Bergantes, SW d’un vieile tour (Forcall, Castelló de la Plana). A Nolf, D., Otolithes de poissons aptians du Maestrazgo (province de Castellón, Espagne Orientale. Butlletin de l’Institut Royale Scieces Naturelles de Bélgique. 74 especial: 101-120. Bruxelles, 2004.
Eugyra casanovai, Corall de l’aptià del Mas del Comú (Ulldecona, Tarragona). Reig, JM: El genero Eugyra en el Cretácico del Nordeste Español. Batalleria, 4: 31-36. Barcelona, 1994.
Grammatodon (Cosmetodon) casanovai- Lamelibranqui de l’Aptià del Barranc de Torre Folch (El Forcall, Castelló de la Plana). A Royo, C, Un nuevo árcido del Aptiense del Forcall. Batalleria 5: 51-53. Barcelona 1995.
Nefocoenia casanovai, Corall del Campanià de Torallola (Serradell, Lleida). Reig, JM: Madreporarios cretácicos de España y Francia. 67 pp. 9 láms. Barcelona, 1992.
Petridyctium casanovai, Corall tabulat del Devònic de Bruguers (Gavà, Barcelona). Plusquellec, Y, Fernández-Martínez E, Sanz López JL, Soto, F., Magrans, J & Ferrer, E. Tabulate corals and stratigraphy of lower devonian and mississipian rocks near Barcelona (Catalonian Coastal Ranges, Northern Spain). Revista Española de Paleontologia, 22(2): 175-192. Barcelona, 2007.
Pseudonerinaea casanovai, Gastròpode de l’Hauterivià de Castelltort (Castelló de la Plana). Calzada: Gasterópodos Hauterivienses de Castelltort (Castellón). Batalleria, 6: 67-75- Barcelona, 1996.
Tornatella casanovai, Calzada- Gastròpode de l’Aptià del Barranc de Torre Folch (El Forcall, Castelló de la Plana). A: Calzada, S. Gasterópodos del Aptiense inferior de Forcall. Batalleria 2: 3-22. Barcelona 1988(1989).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada