Horari del Museu: Dilluns a Dijous: 16 a 19 h. - Divendres: 10 a 11 h. i 19 a 21 h. - Dissabtes i Diumenges: Tancat

dimecres, 14 d’octubre del 2020

Jorgina Jordà: EL METEORIT DE BARCELONA DE 1704

Malgrat les dificultats que estem vivint durant aquest any 2020, en alguns moments hem pogut gaudir d’algunes notícies agradables. Entre aquestes, avui volem destacar la redescoberta d’uns fragments d’un meteorit ple d’història.

Tot comença amb l’anomenada col·lecció Salvador, un gabinet de curiositats que va crear tota una nissaga de farmacèutics i naturalistes al carrer Ample de Barcelona entre finals del segle XVII i mitjans del segle XIX. Aquest gabinet estava format per una extensa biblioteca sobre ciències naturals a més d’una col·lecció d’espècimens molt variada: plantes i animals dissecats, minerals, fòssils (estudiats per Antonio Abad i publicats a Batalleria el 1997), mol·luscs...

Rèplica Gabinet Salvador. Foto: JM Llobet

La col·lecció del gabinet Salvador fou salvada de l’oblit pel reconegut botànic i farmacèutic Pius Font Quer (1888-1964), que va trobar aquest importat llegat, en plena Guerra Civil i va aconseguir dipositar-lo a l'Institut Botànic de Barcelona. Gràcies a aquesta intervenció es va poder preservar aquest patrimoni, actualment propietat de l’Ajuntament de Barcelona,  i s'ha pogut anar estudiant al llarg dels anys.

La digitalització i documentació completa de la col·lecció es va finalitzar el 2013 i va ser en aquest període quan van sortir a la llum dos fragments d'un aeròlit de 50 i 34 grams de pes, respectivament, que es trobaven conservats a l’interior d'un pot de vidre, que també contenia una etiqueta original, incompleta i borrosa, però a la qual es podia llegir perfectament una data “1704”.

Pot de vidre, etiqueta original i  fragments aeròlit. Foto: JM de Llobet

Foto: JM de Llobet

Aquesta data, coincidia inequívocament amb el conegut com a meteorit de Barcelona, caigut realment a Terrassa a les cinc de la tarda del dia de Nadal de 1704, en plena de Guerra de Successió. Es conserven testimonis escrits de que el bòlit fou vist des de diferents punts de la geografia catalana, així com també d’altres territoris com el sud de França o l’Aragó i que feien que la caiguda del meteorit estigués oficialment reconeguda a nivell científic però, fins ara, no es coneixia que mai s’havien pogut recuperar-ne fragments. El nostre Consoci i Amic Enric Aragonès el 2008 va escriure a la revista Terme un documentat article sobre la caiguda d’aquest meteorit, arribant a la conclusió que s’havien recuperat diferents fragments que en conjunt pesarien entre 2 i 5 kg , però que es desconeixia la sort que havien tingut.

Ara, l'estudi dels fragments de meteorit trobats a la col·lecció Salvador ha permès confirmar que, efectivament, es tractava del meteorit de Barcelona caigut el 1704. La recerca ha estat liderada pel Museu de Ciències de Barcelona i la Universitat Politècnica de Catalunya BarcelonaTech (UPC) a través d'un projecte de recerca finançat per la Secció de Ciències i Tecnologia de l'Institut d'Estudis Catalans i s’ha publicat a la Revista Meteoritics and Planetary Science.

Al treball s’hi pot trobar una descripció petrogràfica i geoquímica del meteorit que ha revelat que aquest està constituït majoritàriament per silicats i es pot classificar com una condrita ordinària. D’aquesta classificació es desprèn que el meteorit prové d'un asteroide primitiu ubicat entre les òrbites de Mart i Júpiter. La troballa dels fragments del meteorit de Barcelona impliquen que aquest sigui el setè més antic conservat a tot el món i el tercer més antic d’Europa. L’estudi també consta d’una comparació de les restes del meteorit trobat a la col·lecció Salvador amb altres meteorits caiguts Catalunya i dels quals se’n conserven fragments i dades (Nulles, Alt Camp, 1851; Canyelles, 1861 i Garraf, 1905). L'estudi conclou que, clarament, cap d'aquests fragments té les mateixes característiques que el meteorit de la Salvador i, per tant, no poden ser confosos.

Per l’estudi detallat dels fragments s'han utilitzat tècniques d'anàlisi molt precises com ara tomografia de raigs X, microscopi electrònic de rastreig i microsonda electrònica.

Il·lustració de Josep Bolló 1717

Per acabar, explicar-vos que tot i que tots hem sentit parlar de meteorits i ens venen al cap moltes imatges, són alguna cosa més que pedres caigudes del cel, ja que tot i que són poc vistoses exteriorment, són úniques en el seu interior. Els meteorits estan constituïts pels materials originals que van formar el Sistema Solar i ens poden proporcionar molta informació sobre la seva formació que de cap altra manera seria possible obtenir.

Us deixem la referència de l’article:

Llorca, J., Campeny, M., Ibáñez, N., Allepuz, D., Camarasa, J.M. and Aurell‐Garrido, J. (2020), The meteorite of Barcelona (1704): History, discovery, and classification. Meteorit Planet Sci, 55: 705-725.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada