Horari del Museu: Dilluns a Dijous: 16 a 19 h. - Divendres: 10 a 11 h. i 19 a 21 h. - Dissabtes i Diumenges: Tancat

dijous, 14 de maig de 2020

Mn. Francesc Nicolau: La sonda "Solar Orbiter" ja és en camí


A les 5 hores i 3 minuts de la matinada del passat dia 9 de febrer es va enlairar des de Cap Canaveral (Florida, USA) la sonda Solar Orbiter que l’Agència Espacial Europea (ESA) havia construït per a estudiar el Sol de ben a prop. S’hi han esmerçat 1.800 milions d’euros per a dur-ho a terme, i per dues vegades s’havia posposat el llançament, el 2017 i el 2018, però finalment s’ha arribat a l’èxit. La NASA també hi ha format part, però l’ESA és la responsable  principal amb la participació (cal dir-ho!) de l’Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona, que ha contribuït a la creació d’un dels 10 instruments d’investigació que porta a bord.

Moment de l'enlairament

Amb un volum d’un cub de tres metres de costat i només 209 kg de pes (la limitació del pes va ser tot un repte a l’hora de dissenyar l’instrumental), la nau arribarà a prop del Sol a finals de l’any que ve i s’hi estarà, si res no falla, fins al juliol del 2029, tot donant voltes al Sol en diferents òrbites bo i fotografiant i analitzant, sobretot, les regions polars que des de la Terra és impossible observar bé. Ho farà a una distància que en certs moments serà de només uns 40 milions de quilòmetres (uns 45 radis solars). L’inconvenient més gran serà la temperatura que, a la cara on rebrà la calor solar, serà de 520ºC, mentre que a l’oposada estarà a uns -180ºC.

La sonda Solar Orbiter en fase de construcció

S’ha hagut de construir un escut tèrmic elaborat amb titani i recobert d’una substància artificial molt nova que s’ha ideat per la funció d’aïllament i resistència a aquesta alta temperatura. I què investigaran aquests 10 instruments que hem dit?



Són bàsicament quatre les qüestions a les què es vol donar resposta. Primera: què passa en els pols del Sol quan es canvia el sentit del magnetisme solar. Aquest és un fenomen estrany però ben conegut: cada 15 dies el pol nord passa a ser un pol sud i viceversa. Segona: com s’origina el magnetisme solar?; tercera: què fa que el vent solar en sortir del Sol augmenti de velocitat? I, finalment,  com s’originen les erupcions que observem i les emissions de la corona? Aixó equival a dir que es vol conèixer que hi passa en l’heliosfera, amb les partícules energètiques que arriben a provocar explosions.

Des d’aquí desitgem que pugui tenir bon èxit aquesta gesta europea i poguem conèixer millor els mecanismes del Sol.

NOTA: Aquest article va sortir publicat a Catalunya Cristiana l’1 de març del 2020

Cap comentari:

Publica un comentari