Em direu que
demano un impossible. Però la realitat és que si no fem un esforç per suprimir
aquesta matèria tan contaminant, que anomenem plàstics, la contaminació que
produeix es va fent tan enorme que la vida al nostre planeta acabarà greument
afectada, com ja comença a notar-se als nostres mars. Un informe sobre el que
passa a la Mediterrània diu que cada dia s’hi aboquen 731 tones de plàstics, de
les quals 125 són d’Espanya que és el segon pais del conjunt mediterrani que
més n’hi llença (el primer és Turquia amb 144 tones diàries).
Sabem que els
plàstics són un material que difícilment es degrada (s’ha calculat que una ampolla
de plàstic triga 450 anys a fer-ho) cosa que fa que la contaminació que
produeix creixi i creixi sense parar. Des de mitjan segle XX, que fou quan es
posà en marxa la gran producció, fins ara, s’han fabricat 8,300 milions de
tones d’aquest material, i la producció segueix creixent. A la curta, o a la
llarga, tot va a parar com a rebuig al mar, i el Mediterrani és la sisena gran
zona d’acumulació de plàstics del món.
S’ha vist que
hi tenim unes 1.500 tones de plàstic surant, cosa que fa pensar en l’illa que
hi ha al Pacífic, que és tan gran com Catalunya feta d’acumulació d’ells i de
la qual ja en vam parlar en una altra ocasió. Però aquesta quantitat representa
només un 1% del que es conté a les fondàries. I és que als països mediterranis
els plàstics s’han convertit en el principal rebuig que produïm i pot arribar
en alguns indrets pot arribar al 95% dels residus que moltes vegades reben una
gestió inadequada. I quines són per ara les conseqüències?
Catxalot mort a les costes murcianes per la ingestió de plàstics
No fa gaire
mesos va aparèixer al Cabo de Palos (Múrcia) va aparèixer un catxalot mort.
Quan el van examinar trobaren gran quantitat de plàstics al seu estómac que
segurament van ser la causa de la seva mort. S’ha vist que més de 180 espècies
mediterrànies han incorporat plàstics en el seu organisme, i entre ells estan
els cetacis, les tortugues, els calamars, ocells marins, peixos, i també el
plàncton se’n veu afectat.
Què hi hem
d’afegir, nosaltres? Els governs de les nacions hi fan molt poc. La Comunitat
Europea ha aprovat una directiva que proposa prohibir els plàstics d’un sol ús
quan hi hagi alternativa, però és poca cosa. Crec que tots hi hem de posar el
nostre interès, no tan sols prescindint dels productes plàstics sinó també
evitant la seva utilització tant com puguem, i ajudar els nostres familiars i amics
a prendre consciència del problema. Caldria que fos d’interès global el fet
d’aconseguir que ja no es fabriquin més plàstics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada