Horari del Museu: Dilluns a Dijous: 16 a 19 h. - Divendres: 10 a 11 h. i 19 a 21 h. - Dissabtes i Diumenges: Tancat

divendres, 12 d’agost de 2016

Mn. Francesc Nicolau: UNA NOVA ESPÈCIE DE ROQUES CREADA PER L'HOME

El que avui us explicaré és quasi una bajanada, però com que va ser una notícia apareguda a la prestigiosa revista Science, crec que no faré mal fet de donar-vos-la a conèixer. Tots sabeu que des de fa segles els geòlegs classifiquen les roques del nostre planeta en tres grups: magmàtiques (o eruptives), sedimentàries (o exògenes) i metamòrfiques, segons que s’hagin format simplement per solidificació dels materials que componen el nostre planeta, o per sedimentació dels que superficialment s’han anat dipositant, o per transformació a causa de la calor interna i de l’augment de la pressió en ésser enterrades a gran profunditat.

Exemplar de roca ígnia (basalt) www.roques.wikispaces.com

Quan diem «roca» en geologia sempe volem significar un conjunt de minerals de l’escorça terrestre que es troben formant una certa homogeneïtat en la seva barreja. Tothom sap, per exemple, que la roca anomenada granit és un complex de tres minerals: quars, feldspat (generalment l’ortosa) i mica. També pot haver-hi, però, roques formades per un sol mineral com són les calcàries, formades pel mineral calcita, o el carbó.

Doncs bé, la notícia que us haig de comunicar és que els humans hem produït una nova espècie de roca formada a partir dels plàstics: s’ha anomenat plastiglomerat. A la platja de Kamilo (Hawaii) els geòlegs han trobat una formació mineral fins ara desconeguda que han designat amb aquest nom. Es tracta d’una platja poc freqüentada d’uns 700 metres de longitud que es troba a 12 Km de la carretera asfaltada més propera. A ella només s’hi acosten els campistes que hi planten les seves tendes i hi encenen fogueres. I què és el que ha passat? Com que cremen residus plàstics (els que ells tenen i també els que arriben arrossegats per les ones), el plàstic fos actua com un ciment que compacta sorra de la platja i també material volcànic i fragments de coralls i petxinesque hi ha allí.

Exemplar de plastiglomerat (www.sierraclub.org)

Després de recollir diverses mostres d’aquesta «roca», la investigadora Patricia Corcoran, en el seu article a Science, ens diu que en qualsevol que en qualsevol lloc on hi hagi abundor de plàstic i una font de calor, com una foguera o una manifestació volcànica activa, «hi ha potencial de formació de plastiglomerats». Com que el món té ara uns 6.000 milions de tones de plàstic acumulades, els autors de la investigació diuen que hi ha d’haver gran quantitat de plastiglomerats encara per descobrir en altres indrets del nostre planeta, cosa que vol dir que això acabarà tenint un gran impacte en la història geològica de la Terra i potser aquests plastiglomerats seran indicadors de l’època geològica actual pels geòlegs del futur... Ens sembla, però, que aquesta darrera afirmació va més enllà del que aquest simple fet pugui suggerir, però això no vol dir pas que no sigui interessant el que us he explicat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada