La majoria dels
nostres lectors ja coneixen el robot Curiosity
el qual, des de fa més de dos anys, està prenent dades des del cràter Gale del
nostre planeta veí. Fa uns pocs mesos aquest robot va detectar l’existència
d’aigua líquida, cosa realment estranya si tenim en compte que la temperatura
mitjana de la superfície marciana és de -40°C i que rarament puja fins als
-20°C, mentre que de vegades arriba als -80°C. Com pot ser que hi hagi aigua en
estat líquid si l’aigua glaçada no comença a fondre’s fins als 0°C? No ens està
enganyant la NASA?
No es tracta
aigua pura la que s’ha vist que hi flueix sinó aigua molt carregada de sal,
gairebé una salmorra, i això ja és una altra cosa. Tots sabeu que l’aigua
salada es manté líquida fins certs graus sota zero de l’escala centígrada (que
és la creada pel suec Celsius el 1742). Precisament l’anterior escala
Fahrenheit (creada per aquest físic alemany el 1714) té el zero al punt en què
l’aigua amb sal que ell va triar com a exemplar es comença a glaçar i que
correspon a -17,77°C, i com que un grau Celsius comprèn 1,8°F, al 0°C correspon
32°F (i 100°C equivalen a 212°F)
El robot Curiosity
Ara bé si la
concentració de sal a l’aigua és superior a la del model que feu servir
Fahrenheit, resulta que pot tenir un punt de congelació més baix encara que els
17,77°C negatius, per sota de -20°C, i això és el que li passa a l’aigua que
se’ns diu que es forma a Mart segons les dades preses per l’aparell REMS del Curiosity. Ens diu Javier Martín-Torres
(del CSIC de l’Institut Andalús de Ciències del la Terra) en un article que ell
va publicar sobre aquesta troballa a la revista Nature Geoscience que, «després de mesurar les temperatures de
l’aire i del sòl, la pressió i la humitat relativa sabem que l’aigua existeix;
no n’hem fet una detecció directa... però sabem que l’aigua hi és».
I és que el
terra de Mart conté una gran quantitat de sals, entre les quals els perclorats
que fan que el punt de congelació de l’aigua que els dissol baixi molt, fins
més avall dels -20°C. I cal afegir-hi que, encara que el vehicle de la NASA es
trobi en un lloc dels més càlids de Mart, com que aquests perclorats abunden en
tot el planeta, aquestes salmorres poden ser mot freqüents en altres indrets
que encara tenen una humitat més alta, segons creuen els investigadors de la
NASA.
John M. Grunsfeld (www.spacenews.com)
Què cal dir
a tot això? John Grunsfeld, administrador adjunt de la NASA, hi diu: «Aquesta
troballa suggereix que l’existència de vida a Mart és possible.» Però nosaltres
no ens atrevim a dir-hi tant, car es tracta d’una aigua molt minsa, intermitent
i saladíssima, i això fa que no es vegi gaire probable que sigui prou per a
originar la complexitat d’una primera cèl·lula per simple que fos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada