Horari del Museu: Dilluns a Dijous: 16 a 19 h. - Divendres: 10 a 11 h. i 19 a 21 h. - Dissabtes i Diumenges: Tancat

dilluns, 15 de febrer de 2016

Mn. Francesc Nicolau: L'AIGUA LÍQUIDA DE MART

La majoria dels nostres lectors ja coneixen el robot Curiosity el qual, des de fa més de dos anys, està prenent dades des del cràter Gale del nostre planeta veí. Fa uns pocs mesos aquest robot va detectar l’existència d’aigua líquida, cosa realment estranya si tenim en compte que la temperatura mitjana de la superfície marciana és de -40°C i que rarament puja fins als -20°C, mentre que de vegades arriba als -80°C. Com pot ser que hi hagi aigua en estat líquid si l’aigua glaçada no comença a fondre’s fins als 0°C? No ens està enganyant la NASA?

No es tracta aigua pura la que s’ha vist que hi flueix sinó aigua molt carregada de sal, gairebé una salmorra, i això ja és una altra cosa. Tots sabeu que l’aigua salada es manté líquida fins certs graus sota zero de l’escala centígrada (que és la creada pel suec Celsius el 1742). Precisament l’anterior escala Fahrenheit (creada per aquest físic alemany el 1714) té el zero al punt en què l’aigua amb sal que ell va triar com a exemplar es comença a glaçar i que correspon a -17,77°C, i com que un grau Celsius comprèn 1,8°F, al 0°C correspon 32°F (i 100°C equivalen a 212°F)

El robot Curiosity

Ara bé si la concentració de sal a l’aigua és superior a la del model que feu servir Fahrenheit, resulta que pot tenir un punt de congelació més baix encara que els 17,77°C negatius, per sota de -20°C, i això és el que li passa a l’aigua que se’ns diu que es forma a Mart segons les dades preses per l’aparell REMS del Curiosity. Ens diu Javier Martín-Torres (del CSIC de l’Institut Andalús de Ciències del la Terra) en un article que ell va publicar sobre aquesta troballa a la revista Nature Geoscience que, «després de mesurar les temperatures de l’aire i del sòl, la pressió i la humitat relativa sabem que l’aigua existeix; no n’hem fet una detecció directa... però sabem que l’aigua hi és».

I és que el terra de Mart conté una gran quantitat de sals, entre les quals els perclorats que fan que el punt de congelació de l’aigua que els dissol baixi molt, fins més avall dels -20°C. I cal afegir-hi que, encara que el vehicle de la NASA es trobi en un lloc dels més càlids de Mart, com que aquests perclorats abunden en tot el planeta, aquestes salmorres poden ser mot freqüents en altres indrets que encara tenen una humitat més alta, segons creuen els investigadors de la NASA.

John M. Grunsfeld (www.spacenews.com)

Què cal dir a tot això? John Grunsfeld, administrador adjunt de la NASA, hi diu: «Aquesta troballa suggereix que l’existència de vida a Mart és possible.» Però nosaltres no ens atrevim a dir-hi tant, car es tracta d’una aigua molt minsa, intermitent i saladíssima, i això fa que no es vegi gaire probable que sigui prou per a originar la complexitat d’una primera cèl·lula per simple que fos.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada