Horari del Museu: Dilluns a Dijous: 16 a 19 h. - Divendres: 10 a 11 h. i 19 a 21 h. - Dissabtes i Diumenges: Tancat

dilluns, 9 de desembre de 2013

Amics del Museu: SORTIDA AL TURÓ DE MONTGAT

Malgrat les previsions de fred intens i de dia rúfol, uns pocs valents ens vam trobar el darrer dia del mes de novembre, a la plaça del davant de l’estació de Montgat, per tal de fer una visita geològica pels voltants d’aquesta vila del Maresme.

Després de passar sota les vies del tren  per un pas inferior, ens vam desplaçar cap al proper turó de Montgat, al peu del qual hi havia hagut una pedrera, avui dia arranjada com a àrea d’esbarjo a tocar de la platja.


Primer vam anar a donar un cop d’ull a les roques que afloren a la platja, i que resulten ser unes calcàries d’aspecte nodulós, equivalents a les calcàries de la Formació la Creu pertanyents al límit entre el Silurià i el Devonià (Paleozoic), i que l’erosió marina i altres factors s’han encarregat de donar-los un aspecte gairebé fantasmaòric. També vam poder comprovar que el grau de deformació i fracturació d’aquestes roques és molt considerable.



Després vam enfilar cap al passeig on en Sergi, el responsable d’aquesta sortida, ens féu una breu, però concisa, explicació de la situació geogràfica i geològica del turó de Montgat dins els context general de la Serralada Litoral. Aquesta “serralada”, més coneguda com a serra de Marina, és en realitat un horst orientat NE-SW, situat entre la fossa del Vallès-Penedès i la mar Meditarrània.


En aquest sector la tectònica alpina va individualitzar una sèrie de turons on, a grans trets, es pot observar el paleozoic, sobre el qual es dipositen els materials triàsics de les fàcies Buntsandstein, Muschelkalk i Keuper, així com també les restes de dos ventalls al·luvials d’edat oligocena; tot això malgrat la intensa urbanització que ha experimentat aquesta zona al llarg dels anys. Aquests materials mesozoics i cenozoics, juntament amb els que afloren a Badalona i a la ciutat de Barcelona, són els únics que afloren a l’est del massís del Garraf; per aquesta raó el sector de Montgat ha estat qualificat de geòtop (núm. 361) pel Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat, amb un informe elaborat pel geòleg David Parcerisa i Duocastella, per tal de preservar aquest indret tant singular de la càrrega urbanística.


Guiats per les explicacions extretes de la tesi d’en David Parcerisa (2002), ens vam acostar cap a les restes de l’antiga pedrera on vam poder observar el Paleozoic format principalment per les calcàries siluro-devonianes sobre les quals s’asseuen uns conglomerats molt grollers corresponents a la part proximal d’un dels ventalls al·luvials, l’anomenat “Unitat de Montgat” caracteritzat per contenir còdols poligènics, això és de composicions diverses, com granitoides, sorrenques, quarsites, calcàries...


Des d’aquí vam anar a donar-li un cop d’ull al túnel del tren, el qual ostenta l’honor de ser el primer túnel excavat a Espanya (inaugurat l’any 1848), ja que la línia Barcelona-Mataró fou la primera línia ferroviària de tota la península Ibèrica.


Per un altre pas inferior sota les vies, situat prop de la torre de vigilància de Ca l’Alzina (s.XVI-XVII), vam accedir al nucli històric de Montgat. Pel darrera de l’església vam creuar la carretera N-II i ens vam acostar al peu del turó del Mar on vam observar el contacte entre les pissarres negres silurianes i els granitoides post-hercinians els quals formen el gruix principal de la Serralada Litoral al Maresme i que, a partir de Blanes, donen lloc a la cèlebre Costa Brava.


Aspecte dels granitoides, amb una inclusió

Calcàries molt replegades

Seguint el marge de la carretera, vam arribar al pas excavat entre els turons de Montgat i d’en Ribes per on discorre la N-II i on vam poder veure millor el caràcter poligènic dels còdols del ventall de la “Unitat de Montgat” així com també unes sorrenques i microconglometars grisos en els quals s’observen algunes laminacions.

Còdols poligènics


Tot seguit vam enfilar cap a l’emblemàtic turó de Montgat, lloc on un 26 de novembre de 1876 es va fundar l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques, embrió del Centre Excursionista de Catalunya, per això al capdamunt d’aquest turó el Centre Excursionista de Badalona hi va plantar un monòlit commemoratiu del centenari d’aquest fet. Des d’aquest punt, a més d’una bona vista de la costa del Maresme, també vam observar la disposició dels materials del ventall da la “Unitat de Montgat” d’una manera més general.


Després, pujant pel Camí del Cementiri, vam donar un cop d’ull als materials corresponents al ventall anomenat “Unitat del Pla de la Concòrdia” format per còdols majoritàriament calcaris, o sigui monogènics (=un sol origen). Aquests dos ventalls van funcionar al mateix temps i per això els materials d’ambdós ventalls s’intercalen entre si, a la zona de contacte.

Còdols monogènics

Aspecte dels trams argilosos



Al trams argilosos, corresponents a les parts més distals dels ventalls, s’hi poden trobar restes de flora fòssil, la qual ja va ser estudiada per Jaume Almera l’any 1902. Més tard G. Depape i Ll. Solé-Sabarís (1934) van identificar els gèneres Sequoia, Fagus i Cinnamomum per la qual cosa van adjudicar a aquests sediments una edat entre Miocè i Pliocè; també J. Vicente (1964 i 1971) fa una sèrie de revisions de la flora fòssil i adjudica una edat Miocè superior a aquests sediments. Parcerisas (2002) recollint una cita d’unes restes del micromamífer Archaeomys sp., va datar aquests ventalls com a Catià (Oligocè superior). Aquesta datació, però, és discutida per altres autors ja que la determinació la consideren dubtosa.

Aquests ventalls al·luvials reomplien l’interior d’una fossa i funcionaven igual que els que es poden observar a la zona de Campins, al peu del Montseny, els quals són un xic més antics (Oligocè inferior). La particularitat dels ventalls de Montgat rau en el fet que aquests van ser deformats al llarg del darrer període de compressió alpina i per això els seus materials es troben plegats, fallats o encavalcats segons l’indret, convertint-se així en el testimoni més recent de les darreres empentes de l’Orogènia Alpina a casa nostra i, tal vegada, també a Europa.


Mentre observàvem les roques de ben aprop, ens va sorprendre la presència d’un petit dragó (Tarentola mauritanica) perfectament camuflat... i, potser mig mort de fred!!! 


Quan vam passar a frec del cementiri, després de creuar l’autopista per un pont, ens vam adonar que Montgat fa honor a una de les moltes versions sobre l’origen del seu nom Monte catum, interpretat com a mont del gat (o dels gats), ja que ens van venir a rebre una nombrosa colònia d’aquests fèlids.

Pujant pel Camí de les Bateries vam arribar fins al capdamunt d’un turonet enjardinat on vam poder veure molt bé el contacte tectònic entre el paleozoic, molt deformat, i la base del Triàsic, en fàcies Buntsandstein, reposant al damunt. Tot el turonet és un aflorament excel·lent d’aquesta fàcies on es poden observar traces d’òxid de manganès reomplint esquerdes i falles.


Aspecte de la fàcies Buntsandstein

Òxids de manganès

Retornant al cementiri vam continuar per l’avinguda Unió, flanquejant el vessant sud del turó de les Bateries, on afloren ampliament els guixos de la fàcies Keuper damunt dels quals es situen, encavalcant, les calcàries de la fàcies Muschelkalk. Tant els guixos com les calcàries van ser explotats en pedreres i tractats en forns, la majoria ja desapareguts.

Aspecte dels guixos de la fàcies Keuper

Pel carrer de la riera de Sant Jordi vam poder accedir a l’interior de l’antiga pedrera on s’havien explotat les calcàries de la fàcies Muschelkalk, les quals presenten una tectònica ben complexa. També encara es poden veure, entre muntanyes de deixalles, les restes dels forns on s’elaborava la cal viva, la qual havia proveït Barcelona durant molts anys.

Pedrera de calcàries de la fàcies Muschelkalk

Els forns

Amb aquesta visita a la pedrera va finalitzar aquest interessant intinerari pels voltants de Montgat que ens va permetre de descobrir més d’una sorpresa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada