Horari del Museu: Dilluns a Dijous: 16 a 19 h. - Divendres: 10 a 11 h. i 19 a 21 h. - Dissabtes i Diumenges: Tancat

divendres, 20 de desembre de 2013

Isabel Benet: LES MINES DE CARBÓ DEL CATLLARÀS (II), sector "del Cable"

En una altra jornada seguim la nostra visita a les mines de la serra del Catllaràs i aquest cop ens centrem en el que anomenem sector “del Cable”, zona on hi arribava la major part del carbó que s’hi extreia de la serra per a ser transportat, a través d’un telefèric, a l’estació de tren de la Pobla de Lillet anomenada “l’Empalme”.

Per això deixem de nou el vehicle al Xalet del Catllaràs i des d’aquí prenem el camí marcat en groc i blanc, corresponent al PR- C52, baixant en direcció a llevant i pel qual tallem una corba de la pista per la qual hem pujat. Per aquest camí passem a frec d’una cabana de pedra situada a redós d’un estrat de calcàries del Cretaci superior.




No sabem si aquesta cabana tenia relació amb les mines, però en el llibre Relleu fotogràfic de les mines del Berguedà, de R. Soler i J. Oriola (1997), es diu que prop del Xalet hi havia hagut una mina (la mina de “Vora el Xalet”) de la qual nosaltres no hem trobat més evidència que les restes d’un terrer prop de la cruïlla del camí amb la pista.

Terrallera prop del Xalet

Creuant la pista, seguim pel sender marcat de groc i blanc durant uns metres fins arribar a una esplanada on prenem un camí carreter a mà esquerra marcat amb pintura groga. Per aquest camí arribem a un conjunt de ruïnes on hi destaca un gran edifici, unes pilones i un pou tapat amb una volta de pedra seca mig enderrocada.

Ruïnes a la zona del Cable




Les instal·lacions són a prop del Rec de les Mines, un torrent que aquí sembla que va ser un xic canalitzat. Seguim pel camí que, un cop creuat aquest torrent, s’enfila cap a un esperó rocós travessat per un petit túnel pel qual arribaven les vagonetes carregades de carbó cap al Cable abans de baixar pel telefèric cap a l’estació de “l’Empalme”. Ens trobem just sota el mirador de la Roca de la Lluna i el caminet que segueix a l’altra banda del túnel va a desembocar de nou a la pista per la qual hem arribat al Xalet.

Entrada del túnel

En aquest racó ombrívol hi trobem el lloreret (Daphne laureola), petit arbust de la família de les timeleàcies, amb fulles i petites flors verdoses ocupant la part més alta de la tija.

Lloreret florit

Tornem al Cable des d’on prenem el camí marcat amb estaques i pintura groga, el qual baixa paral·lel al Rec de les Mines. Per aquest camí anem trobant restes de les pilones que suportaven el telefèric cap a “l’Empalme”.

Restes d'una pilona

A mitja baixada el camí marcat en groc es desvia a mà esquerra i baixa en direcció al barranc tot fent petits revolts on podem veure més bases de pilones del telefèric. A més també podem admirar l’encomiable tasca de neteja d’aquest camí, gràcies a la qual aquestes restes queden a l’abast de tothom.


A frec del torrent trobem les restes d’uns edificis, la base d’una gran pilona i la bocamina inundada de la mina “de l’Artiga” o del “Serrat Pinós”. Per les clarianes del bosc anem trobant les boniques floretes de la viola boscana (Viola hirta).


Bocamina de l'Artiga

Viola boscana

Sí, des de la mina de l’Artiga, seguíssim baixant pel camí, acabaríem desembocant a la pista que es dirigeix a la Pobla de Lillet, també anomenada carretera vella de Falgars, just sota el Serrat Pinós. Nosaltres, però, retornem al Xalet pel mateix camí pel qual hem baixat per tal d’agafar el cotxe i aparcar-lo a la carretera vella de Falgars, al peu de l’esmentat Serrat Pinós.

Des d’aquest punt prenem un camí carreter, marcat amb estaques i pintura groga, que es desvia de la pista en suau descens cap al fons de la vall del Rigatell (o Regatell). S’ha d’anar en compte ja que, als pocs metres, l’itinerari es desvia a mà dreta per un sender que baixa de dret a creuar el Rigatell que aquí excava el seu curs damunt l’eix d’un sinclinal tombat format per les dolomies fosques del Juràssic.

Un cop creuat el torrent, el camí s’enfila per l’altra banda en diagonal cap a un pas entre roques anomenat Primer Grau, on trobem un pal indicador. En aquest vessant solei abunden les ginestoles, les qual desprenen una suau aroma, també trobem l’arbust anomenat corner (Amelanchier ovalis) i la Jonça (Aphyllanthes monspeliensis) de fulles com agulles i petites flors blaves.

Jonça

Des del Primer Grau anem a mà esquerra seguint el GR-4 el qual s’enfila en direcció al santuari de Falgars per una estreta carena a cavall de les valls del Rigatell i del Llobregat, formada pel les dolomies del Juràssic amb els estrats molt verticals o, fins i tot, invertits. Aquest camí, que discorre per un frondós bosc de pi roig, es correspon amb l’antic Camí Ral i per això encara conserva alguns trams amb l’empedrat original.

Per aquest camí arribem a un altre pas entre roques anomenat Segon Grau i, poc després, en una ampla collada trobem una de les pilones més impressionants del recorregut, de base quadrada i molt ample.

Base d'una pilona situada prop del Segon grau

La pilona vista des de sota

Des d’aquí les vagonetes carregades de carbó baixaven de dret, salvant un desnivell d’uns 200 metres, fins a l’estació de “l’Empalme” on el carbó era carregat al vagons del tren en direcció a la fàbrica de ciment del Clot del Moro. En aquest coll també podem observar el contacte entre les dolomies juràssiques i les evaporites del Triàsic (fàcies Keuper) damunt les quals va “lliscar” tota la massa mesozoica del Mantell inferior del Padraforca per sobre els materials eocens del Mantell del Cadí.

Tornem al l’aparcament pel mateix camí d’anada i anem a la Pobla de Lillet per la carretera vella de Falgars on, en un punt, afloren els guixos de la fàcies Keuper extraordinariament deformats degut a la funció de lliscament que vam haver de representar durant l’Orogènia Alpina.

Aspecte dels guixos de la fàcies Keuper (Triàsic)

Un cop a la Pobla de Lillet ens acostem a l’estació de “l’Empalme” des de la qual s’observa molt bé la collada on està situada la darrera pilona. Aquesta estació s’anomenava “la Pobla-Apartador” i actualment és el punt d’inici i final del recorregut del ferrocarril turístic entre la Pobla de Lillet i la fàbrica del Clot del Moro, per això se’l coneix com el “Tren del Ciment”.



Estació del "carrilet" de la Pobla

Vista del Segon grau des de "l'Empalme"


També aprofitem per a visitar l’exposició “Ferrocarrils secundaris, industrials i turístics a la vall del Llobregat”, ubicada a l’interior d’una nau al darrera de l’estació.


En aquesta mostra s’hi exposen els més diversos ferrocarrils de via estreta (trens miners, trens industrials i els populars “carrilets”) els quals havien comunicat moltes zones aïllades de l’alta vall del Llobregat amb la línia fèrria de Guardiola de Berguedà – Manresa – Barcelona per tal de fer arribar a la capital el carbó, el ciment, la sal o la fusta, en una època en què les comunicacions eren molt difícils. Quan es va inaugurar el pantà de la Baells, l’any 1976, una bona part del recorregut entre Guardiola i Berga va quedar inundat.

Així acabem aquest itinerari el qual ens ha dut a conèixer l’enginyosa manera de transportar el carbó de les mines del Catllaràs fins a la fàbrica de ciment Asland de Castellar de n'Hug.

Cap comentari:

Publica un comentari