En una altra
jornada seguim la nostra visita a les mines de la serra del Catllaràs i
aquest cop ens centrem en el que anomenem sector
“del Cable”, zona on hi arribava la major part del carbó que s’hi extreia
de la serra per a ser transportat, a través d’un telefèric, a l’estació de tren
de la Pobla de Lillet anomenada “l’Empalme”.
Per això
deixem de nou el vehicle al Xalet del Catllaràs i des d’aquí prenem el camí
marcat en groc i blanc, corresponent al PR- C52, baixant en direcció a llevant
i pel qual tallem una corba de la pista per la qual hem pujat. Per aquest camí
passem a frec d’una cabana de pedra situada a redós d’un estrat de calcàries
del Cretaci superior.
No sabem si
aquesta cabana tenia relació amb les mines, però en el llibre Relleu fotogràfic de les mines del Berguedà,
de R. Soler i J. Oriola (1997), es diu que prop del Xalet hi havia hagut una
mina (la mina de “Vora el Xalet”) de la qual nosaltres no hem trobat més
evidència que les restes d’un terrer prop de la cruïlla del camí amb la pista.
Terrallera prop del Xalet
Creuant la
pista, seguim pel sender marcat de groc i blanc durant uns metres fins arribar
a una esplanada on prenem un camí carreter a mà esquerra marcat amb pintura
groga. Per aquest camí arribem a un conjunt de ruïnes on hi destaca un gran
edifici, unes pilones i un pou tapat amb una volta de pedra seca mig
enderrocada.
Ruïnes a la zona del Cable
Les
instal·lacions són a prop del Rec de les Mines, un torrent que aquí sembla que
va ser un xic canalitzat. Seguim pel camí que, un cop creuat aquest torrent,
s’enfila cap a un esperó rocós travessat per un petit túnel pel qual arribaven
les vagonetes carregades de carbó cap al Cable
abans de baixar pel telefèric cap a l’estació de “l’Empalme”. Ens trobem just
sota el mirador de la Roca de la Lluna i el caminet que segueix a l’altra banda
del túnel va a desembocar de nou a la pista per la qual hem arribat al Xalet.
Entrada del túnel
En aquest
racó ombrívol hi trobem el lloreret (Daphne
laureola), petit arbust de la família de les timeleàcies, amb fulles i
petites flors verdoses ocupant la part més alta de la tija.
Lloreret florit
Tornem al
Cable des d’on prenem el camí marcat amb estaques i pintura groga, el qual
baixa paral·lel al Rec de les Mines. Per aquest camí anem trobant restes de les
pilones que suportaven el telefèric cap a “l’Empalme”.
Restes d'una pilona
A mitja
baixada el camí marcat en groc es desvia a mà esquerra i baixa en direcció al
barranc tot fent petits revolts on podem veure més bases de pilones del
telefèric. A més també podem admirar l’encomiable tasca de neteja d’aquest
camí, gràcies a la qual aquestes restes queden a l’abast de tothom.
A frec del
torrent trobem les restes d’uns edificis, la base d’una gran pilona i la
bocamina inundada de la mina “de l’Artiga” o del “Serrat Pinós”. Per les
clarianes del bosc anem trobant les boniques floretes de la viola boscana (Viola hirta).
Bocamina de l'Artiga
Viola boscana
Sí, des de la
mina de l’Artiga, seguíssim baixant pel camí, acabaríem desembocant a la pista
que es dirigeix a la Pobla de Lillet, també anomenada carretera vella de Falgars, just sota el Serrat Pinós. Nosaltres,
però, retornem al Xalet pel mateix camí pel qual hem baixat per tal d’agafar el
cotxe i aparcar-lo a la carretera vella de Falgars, al peu de l’esmentat Serrat
Pinós.
Des d’aquest
punt prenem un camí carreter, marcat amb estaques i pintura groga, que es
desvia de la pista en suau descens cap al fons de la vall del Rigatell (o
Regatell). S’ha d’anar en compte ja que, als pocs metres, l’itinerari es desvia
a mà dreta per un sender que baixa de dret a creuar el Rigatell que aquí excava
el seu curs damunt l’eix d’un sinclinal tombat format per les dolomies fosques
del Juràssic.
Un cop creuat
el torrent, el camí s’enfila per l’altra banda en diagonal cap a un pas entre
roques anomenat Primer Grau, on trobem un pal indicador. En aquest vessant
solei abunden les ginestoles, les qual desprenen una suau aroma, també trobem
l’arbust anomenat corner (Amelanchier
ovalis) i la Jonça (Aphyllanthes
monspeliensis) de fulles com agulles i petites flors blaves.
Jonça
Des del
Primer Grau anem a mà esquerra seguint el GR-4 el qual s’enfila en direcció al
santuari de Falgars per una estreta carena a cavall de les valls del Rigatell i
del Llobregat, formada pel les dolomies del Juràssic amb els estrats molt
verticals o, fins i tot, invertits. Aquest camí, que discorre per un frondós
bosc de pi roig, es correspon amb l’antic Camí Ral i per això encara conserva
alguns trams amb l’empedrat original.
Per aquest
camí arribem a un altre pas entre roques anomenat Segon Grau i, poc després, en
una ampla collada trobem una de les pilones més impressionants del recorregut,
de base quadrada i molt ample.
Base d'una pilona situada prop del Segon grau
La pilona vista des de sota
Des d’aquí
les vagonetes carregades de carbó baixaven de dret, salvant un desnivell d’uns
200 metres, fins a l’estació de “l’Empalme” on el carbó era carregat al vagons
del tren en direcció a la fàbrica de ciment del Clot del Moro. En aquest coll
també podem observar el contacte entre les dolomies juràssiques i les
evaporites del Triàsic (fàcies Keuper) damunt les quals va “lliscar” tota la
massa mesozoica del Mantell inferior del Padraforca per sobre els materials
eocens del Mantell del Cadí.
Tornem al
l’aparcament pel mateix camí d’anada i anem a la Pobla de Lillet per la
carretera vella de Falgars on, en un punt, afloren els guixos de la fàcies
Keuper extraordinariament deformats degut a la funció de lliscament que vam
haver de representar durant l’Orogènia Alpina.
Aspecte dels guixos de la fàcies Keuper (Triàsic)
Un cop a la
Pobla de Lillet ens acostem a l’estació de “l’Empalme” des de la qual s’observa
molt bé la collada on està situada la darrera pilona. Aquesta estació
s’anomenava “la Pobla-Apartador” i actualment és el punt d’inici i final del
recorregut del ferrocarril turístic entre la Pobla de Lillet i la fàbrica del
Clot del Moro, per això se’l coneix com el “Tren del Ciment”.
Estació del "carrilet" de la Pobla
Vista del Segon grau des de "l'Empalme"
També
aprofitem per a visitar l’exposició “Ferrocarrils secundaris, industrials i
turístics a la vall del Llobregat”, ubicada a l’interior d’una nau al darrera
de l’estació.
En aquesta
mostra s’hi exposen els més diversos ferrocarrils de via estreta (trens miners,
trens industrials i els populars “carrilets”) els quals havien comunicat moltes
zones aïllades de l’alta vall del Llobregat amb la línia fèrria de Guardiola de
Berguedà – Manresa – Barcelona per tal de fer arribar a la capital el carbó, el
ciment, la sal o la fusta, en una època en què les comunicacions eren molt difícils.
Quan es va inaugurar el pantà de la Baells, l’any 1976, una bona part del
recorregut entre Guardiola i Berga va quedar inundat.
Així acabem aquest
itinerari el qual ens ha dut a conèixer l’enginyosa manera de transportar el
carbó de les mines del Catllaràs fins a la fàbrica de ciment Asland de Castellar de n'Hug.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada