Horari del Museu: Dilluns a Dijous: 16 a 19 h. - Divendres: 10 a 11 h. i 19 a 21 h. - Dissabtes i Diumenges: Tancat

dimecres, 13 de febrer de 2013

Amics del Museu: ELS PERILLS DEL FRACKING

A partir d’ara ens caldrà afegir una nova paraula al nostre vocabulari: es tracta del fracking, perquè d’això en sentirem a parlar més d’un cop i més de dos.


El terme fracking fa referència a l’anomenada fracturació hidràulica del terreny, o sigui el trencament de les roques del subsòl, mitjançant l’injecció d’un líquid a gran pressió, per tal d’obtenir els hidrocarburs (sobretot gas) que es puguin haver acumulat. Aquesta és una tècnica d’explotació que ja s’util·litza als EEUU des de finals dels anys 40 i consisteix en perforar el terrent en vertical fins a la capa susceptible de contenir gas, i després injectar-hi un líquid (aigua barrejada amb sorra i productes químics altament tòxics) a alta pressió per tal de reventar les roques i alliberar el gas que contenen, el qual surt a l’exterior pel mateix conducte junt amb el líquid que s’ha injectat. Això si, aquesta perforació va folrada de ciment i el conducte és d’acer per mirar de protegir el aqüífers que travessa.


Aquest mètode extractiu, com qualsevol altre, no està exempt de riscos mediambientals, el més preocupant dels quals és la contaminació de les aigües freàtiques. Però el problema més gros és que els mètodes actuals de fracturació hidràulica són encara més agressius que els anteriors ja que, a la perforació vertical, se li afegeix una perforació horitzontal (de poc més d’un quilòmetre de llargada) a través de la capa rica en gas, i és en aquest túnel horitzontal on té lloc el fracking, el qual afecta una àrea més extensa, i els perills de contaminació augmenten considerablement perquè el gas pot escapar-se, en part, per altres esquerdes naturals del terreny que no s’hagin pogut detectar. També pot passar que el folre de ciment de la perforació tingui fuites per on s’escapi el gas juntament amb l’aigua contaminada. A tot això s’ha d’afegir que les piscines a cel obert, on s’acumula aquesta aigua contaminada que s’injecta, puguin tenir filtracions o que aquestes piscines es desbordin quan plou molt. El problema s’agreuja quan s’hi realitzen unes quantes perforacions molt properes entre entre elles, o que s’injecti el líquid diverses vegades en una mateixa perforació. Tot plegat fa una mica de por… és la cara fosca de la geologia.


Darrerament sentim a parlar de companyies que, ja fa molts anys, havien estat fent alguns estudis en certes zones de la península, especialment al Prepirineu i a la Conca de l’Ebre, per mirar de localitzar jaciments d’hidrocarburs. Però en aquella època l’extracció de gas amb el mètode del fracking no era rendible. Actualment, però, els costos d’extracció s’han abaratit i el gas no para de pujar de preu, per la qual cosa aquesta mena d’explotació ja es pot dur a terme, amb la consegüent alarma per part dels habitants dels municipis afectats, tots ells en zones rurals de gran bellesa paisagística, i que depenen quasi absolutament del turisme.
A Catalunya es coneixen formacions rocoses que emmagatzemen hidrocarburs. Entre elles estan les formacions Corones i Armàncies  (de l’Eocè inferior) , dipositades en un medi marí profund i amb un alt contingut en matèria orgànica. Aquests materials es van arribar a explotar, però de manera molt casolana degut al seu escàs rendiment. En l’actualitat aquestes explotacions són més aviat una curiositat i un reclam turístic.

La Formació Corones a Sant Joan de les Abadesses




Entrada de la mina (prop de la Pobla de Lillet)

Aquest mètode d'extracció en sí, no és dolent si es fa ben fet  i si les empreses explotadores destinen part dels seus beneficis a preveure un fons per a indemnitzacions, per tal de depurar possibles responsabilitats que se'n poguessin derivar d'aquesta activitat; de totes maneres aquest mètode està donant molts problemes als Estats Units i està prohibit en molts països europeus, entre ells França. D'ara endavant ens caldrà estar molt atents.

Si voleu més informació al respecte, podeu consultar l’article del periodista científic Chris Mooney Los inconvenientes de la fracturación hidráulica, publicat a la revista Investigación y Ciencia del gener del 2012, pàg. 82-87.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada