El terme fracking fa referència a l’anomenada
fracturació hidràulica del terreny, o sigui el trencament de les roques del
subsòl, mitjançant l’injecció d’un líquid a gran pressió, per tal d’obtenir els
hidrocarburs (sobretot gas) que es puguin haver acumulat. Aquesta és una
tècnica d’explotació que ja s’util·litza als EEUU des de finals dels anys 40 i
consisteix en perforar el terrent en vertical fins a la capa susceptible de
contenir gas, i després injectar-hi un líquid (aigua barrejada amb sorra i
productes químics altament tòxics) a alta pressió per tal de reventar les roques
i alliberar el gas que contenen, el qual surt a l’exterior pel mateix conducte
junt amb el líquid que s’ha injectat. Això si, aquesta perforació va folrada de
ciment i el conducte és d’acer per mirar de protegir el aqüífers que travessa.
Aquest mètode
extractiu, com qualsevol altre, no està exempt de riscos mediambientals, el més
preocupant dels quals és la contaminació de les aigües freàtiques. Però el
problema més gros és que els mètodes actuals de fracturació hidràulica són
encara més agressius que els anteriors ja que, a la perforació vertical, se li
afegeix una perforació horitzontal (de poc més d’un quilòmetre de llargada) a
través de la capa rica en gas, i és en aquest túnel horitzontal on té lloc el fracking, el qual afecta una àrea més
extensa, i els perills de contaminació augmenten considerablement perquè el gas
pot escapar-se, en part, per altres esquerdes naturals del terreny que no
s’hagin pogut detectar. També pot passar que el folre de ciment de la
perforació tingui fuites per on s’escapi el gas juntament amb l’aigua
contaminada. A tot això s’ha d’afegir que les piscines a cel obert, on
s’acumula aquesta aigua contaminada que s’injecta, puguin tenir filtracions o
que aquestes piscines es desbordin quan plou molt. El problema s’agreuja quan
s’hi realitzen unes quantes perforacions molt properes entre entre elles, o que
s’injecti el líquid diverses vegades en una mateixa perforació. Tot plegat fa
una mica de por… és la cara fosca de la geologia.
Darrerament
sentim a parlar de companyies que, ja fa molts anys, havien estat fent alguns
estudis en certes zones de la península, especialment al Prepirineu i a la
Conca de l’Ebre, per mirar de localitzar jaciments d’hidrocarburs. Però en
aquella època l’extracció de gas amb el mètode del fracking no era rendible. Actualment, però, els costos d’extracció
s’han abaratit i el gas no para de pujar de preu, per la qual cosa aquesta mena
d’explotació ja es pot dur a terme, amb la consegüent alarma per part dels
habitants dels municipis afectats, tots ells en zones rurals de gran bellesa
paisagística, i que depenen quasi absolutament del turisme.
A Catalunya
es coneixen formacions rocoses que emmagatzemen hidrocarburs. Entre elles estan les formacions Corones i Armàncies (de l’Eocè inferior) , dipositades en un medi marí profund i amb un alt
contingut en matèria orgànica. Aquests materials es van arribar a explotar,
però de manera molt casolana degut al seu escàs rendiment. En l’actualitat
aquestes explotacions són més aviat una curiositat i un reclam turístic.
La Formació Corones a Sant Joan de les Abadesses
Entrada de la mina (prop de la Pobla de Lillet)
Aquest mètode d'extracció en sí, no és dolent si es fa ben fet i si les empreses explotadores destinen part dels seus beneficis a preveure un fons per a indemnitzacions, per tal de depurar possibles responsabilitats que se'n poguessin derivar d'aquesta activitat; de totes maneres aquest mètode està donant molts problemes als Estats Units i està prohibit en molts països europeus, entre ells França. D'ara endavant ens caldrà estar molt atents.
Si voleu més
informació al respecte, podeu consultar l’article del periodista científic
Chris Mooney Los inconvenientes de la fracturación hidráulica, publicat a la revista Investigación
y Ciencia del gener del 2012, pàg. 82-87.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada