Horari del Museu: Dilluns a Dijous: 16 a 19 h. - Divendres: 10 a 11 h. i 19 a 21 h. - Dissabtes i Diumenges: Tancat

divendres, 9 de novembre de 2012

Roberto Espínola: GEOTURISME PEL PALLARS SOBIRÀ (II)


• Dia 3: Itinerari 10 “Congost de Collegats”

Aquest dia em proposo visitar el Congost de Collegats, així que torno a fer el desplaçament des de Soldeu a Sort i un cop a la capital dels Pallars Sobirà, baixo cap al sud en direcció a Gerri de la Sal, seguint el curs de la Noguera Pallaresa. Poc després de deixar enrere el Poble de Gerri de la Sal s’arriba a la porta nord del Congost de Collegats, on es troba l’àrea de descans de les Morreres.

Des de l’aparcament de l’àrea de descans i mirant cap a oest es té una bona vista del barranc de les Morreres. A l’eix del barranc es veuen uns materials de colors blanquinosos i vermellosos, que corresponent principalment a lutites i guixos del triàsic superior del Mantell de les Nogueres. Per sobre d’aquest triàsic, al sud, hi ha unes crestes calcàries del Cretàcic inferior (calcàries de l’Argenteria) que corresponen a la Unitat Sudpirinenca Central (USC). El contacte entre ambdues unitats es mitjançant un encavalcament amb vergència nord que superposa la USC sobre el Mantell de les Nogueres.

Contacte entre la USC i el Mantell de les Nogueres a l'àrea de descans de les Morreres

Tot seguit es comença a travessar a peu el congost per l’antiga carretera. A uns 800 metres del començament de la passejada s’arriba al lloc anomenat l’Argenteria. La peculiaritat rau en la formació d’un paquet de travertins amb unes formes arrodonides i harmonioses que recorden, i força, les característiques més conegudes de l’arquitectura d’Antoni Gaudí.

Travertins de l'Argenteria

Just a la dreta dels travertins s’hi troba un plec espectacular desenvolupat sobre estrats de calcària (calcàries de l’Argenteria). El plec es de tipus kink amb eix horitzontal, superfície axial força inclinada, flancs rectes i desiguals amb un angle d’obertura tancat, xarnera molt aguda amb zones triangulars obertes i gruix de les capes homogeni.

Plec tipus Kink al costat de l'Argenteria

Ja a la porta sud del congost podem veure com els conglomerats terciaris fossilitzen les calcàries del Cretàcic inferior, fet que ha permès preservar l’antic relleu de la vall.

Conglomerats terciaris discordants sobre les calcàries de l'Argenteria (Cretaci inferior)

Aquests conglomerats són sincrònics a l’emplaçament dels mantells pirinencs i es formen per desmantellament dels relleus generats durant els moviments orogènics.

• Dia 4: Itinerari 9 “Pla de Corts”

Avui vaig a fer el recorregut entre Gerri de la Sal i la Pobleta de Bellvei, tot travessant el Pla de Corts. L’itinerari comença a Gerri de la Sal, on es pot apreciar la discordança herciniana al tossal de Sant Mauri. En aquest indret la discordança es genera entre els materials vermellosos (gresos, argiles i ofites) triàsiques i les calcàries i dolomies devonianes.

Discordança herciniana a Gerri de la Sal entre el Triàsic (vermell) i les calcàries devonianes

Des de Gerri s'agafa la carretera que puja fins a Peramea i al Pla de Corts. Des de la carretera tenim una bona vista de la Serra de Peracalç amb el pintoresc relleu de la Geganta Adormida.

Vista del Congost de Collegats i la Serra de Peracalç des del Pla de Corts

Seguint camí cap a la Pobleta de Bellvei passem al costat de l'estany de Montcortès. Aquest és un dels llacs d'origen càrstic més signioficatius que hi ha a Catalunya juntament amb el de Banyoles, el de Basturs i el de Sant Miquel de Campmajor.

L'estany de Moncortès es desenvolupa sobre calcàries del Triàsic mitjà que són les roques que donen els relleus punxents del Pal de Corts. S'hauria desenvolupat per enfonsament del terreny tal i com es formen les dolines.

Estany càrstic de Montcortès

Poc desprès de l’Estany de Montcortès la carretera baixa cap a Pobleta de Bellvei i el paisatge canvia de forma evident. Els materials que travessem són conglomerats terciaris similars als conglomerats que fossilitzen la vall de Collegats. En aquest materials trobem unes singularitats geomorfològiques molt vistoses, són les anomenades Dames Coiffées o pilars coronats. Aquestes formes es desenvolupen en materials poc cohesius pels xaragalls que forma l’aigua quan un bloc, que fa de barret, preserva de l’erosió els materials que té per sota.

Dames coiffées al barranc de Ruixou

• Dia 5: Un dia especial

L’últim dia de geoturisme va ser especial per mi. Per qué? Perquè després d’uns 15 anys vaig tornar de nou a “trepitjar” la zona on vaig fer la meva Tesi de Llicenciatura. Entre els anys 1995 i 1997 vaig fer una tesina en el Departament de Cristal·lografia, Mineralogia i Dipòsits Minerals de la Universitat de Barcelona. El treball va ser dirigit pel professor Albert Soler i Gil i va tenir per títol “Estudi de l'hidrotermalisme associat a la granodiorita de Santa Coloma (Andorra)”.

La granodiorita de Santa Coloma és una petita apòfisis de la granodiorita d’Andorra - Montlluís que aflora entre la vall del riu d’Aòs i la ciutat d’Andorra la Vella. L’objectiu inicial de la tesina era localitzar i estudiar les mineralitzacions de scheelita (WO4Ca), la qual s’havia trobat en treballs previs en els sediments arrossegats pel riu d’Aòs.

Els records varen assaltar-me només agafar el trencall de la carretera que, des de Sant Julià de Lòria, s’enfila per la vall d’Aòs en direcció Bixessarri i finalment cap al poble lleidatà d’Os de Civis.

Des d’un punt de vista geològic, tota la vall del riu d’Aòs pertany a l’extrem més oriental del Sinclinal de Llavorsí, poc abans d’ésser interceptar pel batòlit d’Andorra. El sinclinal de Llavorsí és una estructura de primer ordre del Pirineu Axial, que es troba situada entre el Dom de l’Orri, al sud, i el Dom de la Pallaressa al nord. Per la banda oest, el Sinclinal de Llavorsí és interceptat pel batòlit de la Maladeta.


Esquema geològic del Sinclinal de Llavorsí

En els doms afloren els materials més basals de la sèrie paleozoica (gneis i metapelites cambroordovicianes) i en els sinformes (com el Sinclinal de Llavorsí) afloren els materials més superficials i menys metamorfitzats de la sèrie paleozoica (metapelites d’edat Ordovicià superior a Carbonífer).

Durant aquest treball vaig fer una cartografia geològica de la granodiorita de Santa Coloma i dels materials silurians i devonians que n’intrueix.


Cartografia geològica de la zona de tesina

L’execució de la cartografia em va permetre aprofundir en el treball de camp pur i dur del geòleg i experimentar vivències, que difícilment mai hauria tingut, durant els dies de feina de camp. Per exemple, recordo un dia que des del poble d’Os de Civis vaig pujar caminant fins al Coll de Montaner i d’aquí a la carena formada pels cims del Bony de la Pica (2.450m), Pic d’Enclar (2.385) i Pic de Carroi (2.334m). Vaig arribar extenuat, ho recordo perfectament. Seguidament vaig buscar un bon lloc per descansar una estona. Finalment, em vaig asseure en una roca amb les cames penjant del precipici i vaig tancar els ulls. Un temps indefinit després vaig obrir els ulls i vaig descobrir que tenia davant dels meus nassos un àliga majestuosa amb les ales esteses i deixant-se acaronar pel vent, tot plegat semblava un somni.

Però el dia no va acabar així, poc després quan buscava una capa per prendre un cabussament, em vaig trobar amb una inscripció feta a la roca. Vaig intentar llegir-la, però em costava fer-ho pel fet que estava escrita amb un català antic. El que si recordo és que la inscripció feia referència a soldats francesos i que la data era cap a l’any 1700. Llàstima que en aquells anys no hi havia càmeres digitals, GPS, etc per poder guardar un record tangible d’aquestes vivències.

Els materials silurians i devonians del Sinclinal de Llavorsí en la vall del riu d’Aòs són els següents:

a)    Silurià: pissarres negres grafitoses amb nivells intercalats de gresos, lidites i carbonats. Hi ha punts on es troben cristalls de pirita i minerals secundaris d’alteració (sulfats, etc)


Pissarres negres a la carretera de la vall d'Aòs


Minerals d'alteració dins de les pissarres negres silurianes

b)    Devonià: En aquesta zona, a l’igual que a la resta del Pirineu, el Devonià és predominantment carbonàtic. Poc abans d’arribar al poble lleidatà d’Os de Civís la carretera talla els materials devonians i es poden observar acuradament tenint una mica de cura amb la carretera. Just a l’entrada del poble, en el talús dret de la carretera hi trobem magnífics exemples de filons de calcita boudinats. La part alta del Devonià està formada per les pissarres de la Formació Civís, que és la formació que més extensament aflora a la zona.


Aspecte típic de les calcàries devonianes amb tonalitats blanquinoses, verdoses i rosades


Filons boudinats de calcita dins del Devonià

Filons boudinats de calcita a la pista que puja des d'Os de Civís al Coll de Montaner


Pissarres de la Fm Civís a la carretera de la vall d'Aòs

Finalment vaig apropar-me al Santuari de la Mare de Déu de Canòlich. Cal agafar la carretera que des de Bixessarri puja cap al santuari i que alhora, permet tenir unes bones vistes sobre la franja de pissarres negres silurianes que des de Bixessarri discorre cap a llevant, en direcció a Andorra la Vella.


Santuari de la Mare de Déu de Canòlich



Vista de la franja de Silurià entre Bixessarri i les Cases d'Aixàs

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada