• Dia 3: Itinerari 10 “Congost de Collegats”
Aquest dia em proposo visitar el Congost de
Collegats, així que torno a fer el desplaçament des de Soldeu a Sort i un cop a
la capital dels Pallars Sobirà, baixo cap al sud en direcció a Gerri de la Sal,
seguint el curs de la Noguera Pallaresa. Poc després de deixar enrere el Poble
de Gerri de la Sal s’arriba a la porta nord del Congost de Collegats, on es
troba l’àrea de descans de les Morreres.
Des de l’aparcament de l’àrea de descans i
mirant cap a oest es té una bona vista del barranc de les Morreres. A l’eix del
barranc es veuen uns materials de colors blanquinosos i vermellosos, que
corresponent principalment a lutites i guixos del triàsic superior del Mantell
de les Nogueres. Per sobre d’aquest triàsic, al sud, hi ha unes crestes
calcàries del Cretàcic inferior (calcàries de l’Argenteria) que corresponen a
la Unitat Sudpirinenca Central (USC). El contacte entre ambdues unitats es
mitjançant un encavalcament amb vergència nord que superposa la USC sobre el
Mantell de les Nogueres.
Contacte entre la USC i el Mantell de les Nogueres a l'àrea de descans de les Morreres
Tot seguit es comença a travessar a peu el
congost per l’antiga carretera. A uns 800 metres del començament de la
passejada s’arriba al lloc anomenat l’Argenteria.
La peculiaritat rau en la formació d’un paquet de travertins amb unes formes
arrodonides i harmonioses que recorden, i força, les característiques més
conegudes de l’arquitectura d’Antoni Gaudí.
Travertins de l'Argenteria
Just a la
dreta dels travertins s’hi troba un plec espectacular desenvolupat sobre
estrats de calcària (calcàries de l’Argenteria). El plec es de tipus kink amb eix horitzontal, superfície
axial força inclinada, flancs rectes i desiguals amb un angle d’obertura
tancat, xarnera molt aguda amb zones triangulars obertes i gruix de les capes
homogeni.
Plec tipus Kink al costat de l'Argenteria
Ja a la porta sud del congost podem veure com
els conglomerats terciaris fossilitzen les calcàries del Cretàcic inferior, fet
que ha permès preservar l’antic relleu de la vall.
Conglomerats terciaris discordants sobre les calcàries de l'Argenteria (Cretaci inferior)
Aquests conglomerats són
sincrònics a l’emplaçament dels mantells pirinencs i es formen per
desmantellament dels relleus generats durant els moviments orogènics.
• Dia 4: Itinerari 9 “Pla de Corts”
Avui vaig a fer el recorregut entre Gerri de
la Sal i la Pobleta de Bellvei, tot travessant el Pla de Corts. L’itinerari
comença a Gerri de la Sal, on es pot apreciar la discordança herciniana al
tossal de Sant Mauri. En aquest indret la discordança es genera entre els
materials vermellosos (gresos, argiles i ofites) triàsiques i les calcàries i
dolomies devonianes.
Discordança herciniana a Gerri de la Sal entre el Triàsic (vermell) i les calcàries devonianes
Des de Gerri s'agafa la carretera que puja fins a Peramea i al Pla de Corts. Des de la carretera tenim una bona vista de la Serra de Peracalç amb el pintoresc relleu de la Geganta Adormida.
Vista del Congost de Collegats i la Serra de Peracalç des del Pla de Corts
Seguint camí cap a la Pobleta de Bellvei passem al costat de l'estany de Montcortès. Aquest és un dels llacs d'origen càrstic més signioficatius que hi ha a Catalunya juntament amb el de Banyoles, el de Basturs i el de Sant Miquel de Campmajor.
L'estany de Moncortès es desenvolupa sobre calcàries del Triàsic mitjà que són les roques que donen els relleus punxents del Pal de Corts. S'hauria desenvolupat per enfonsament del terreny tal i com es formen les dolines.
Estany càrstic de Montcortès
Poc desprès de l’Estany de Montcortès la
carretera baixa cap a Pobleta de Bellvei i el paisatge canvia de forma evident.
Els materials que travessem són conglomerats terciaris similars als
conglomerats que fossilitzen la vall de Collegats. En aquest materials trobem
unes singularitats geomorfològiques molt vistoses, són les anomenades Dames Coiffées o pilars coronats.
Aquestes formes es desenvolupen en materials poc cohesius pels xaragalls que
forma l’aigua quan un bloc, que fa de barret, preserva de l’erosió els
materials que té per sota.
Dames coiffées al barranc de Ruixou
• Dia 5: Un dia especial
L’últim dia de geoturisme va ser especial per
mi. Per qué? Perquè després d’uns 15 anys vaig tornar de nou a “trepitjar” la
zona on vaig fer la meva Tesi de Llicenciatura. Entre els anys 1995 i 1997 vaig
fer una tesina en el Departament de Cristal·lografia, Mineralogia i Dipòsits
Minerals de la Universitat de Barcelona. El treball va ser dirigit pel
professor Albert Soler i Gil i va tenir per títol “Estudi de
l'hidrotermalisme associat a la granodiorita de Santa Coloma (Andorra)”.
La granodiorita de Santa Coloma és una petita
apòfisis de la granodiorita d’Andorra - Montlluís que aflora entre la vall del
riu d’Aòs i la ciutat d’Andorra la Vella. L’objectiu inicial de la tesina era
localitzar i estudiar les mineralitzacions de scheelita (WO4Ca), la
qual s’havia trobat en treballs previs en els sediments arrossegats pel riu
d’Aòs.
Els records varen assaltar-me només agafar el
trencall de la carretera que, des de Sant Julià de Lòria, s’enfila per la vall
d’Aòs en direcció Bixessarri i finalment cap al poble lleidatà d’Os de Civis.
Des d’un punt de vista geològic, tota la vall
del riu d’Aòs pertany a l’extrem més oriental del Sinclinal de Llavorsí, poc
abans d’ésser interceptar pel batòlit d’Andorra. El sinclinal de Llavorsí és
una estructura de primer ordre del Pirineu Axial, que es troba situada entre el
Dom de l’Orri, al sud, i el Dom de la Pallaressa al nord. Per la banda oest, el
Sinclinal de Llavorsí és interceptat pel batòlit de la Maladeta.
Esquema geològic del Sinclinal de Llavorsí
En els doms afloren els materials més basals
de la sèrie paleozoica (gneis i metapelites cambroordovicianes) i en els
sinformes (com el Sinclinal de Llavorsí) afloren els materials més superficials
i menys metamorfitzats de la sèrie paleozoica (metapelites d’edat Ordovicià
superior a Carbonífer).
Durant aquest treball vaig fer una
cartografia geològica de la granodiorita de Santa Coloma i dels materials silurians
i devonians que n’intrueix.
Cartografia geològica de la zona de tesina
L’execució de la cartografia em va permetre
aprofundir en el treball de camp pur i dur del geòleg i experimentar vivències,
que difícilment mai hauria tingut, durant els dies de feina de camp. Per
exemple, recordo un dia que des del poble d’Os de Civis vaig pujar caminant
fins al Coll de Montaner i d’aquí a la carena formada pels cims del Bony de la
Pica (2.450m), Pic d’Enclar (2.385) i Pic de Carroi (2.334m). Vaig arribar
extenuat, ho recordo perfectament. Seguidament vaig buscar un bon lloc per
descansar una estona. Finalment, em vaig asseure en una roca amb les cames
penjant del precipici i vaig tancar els ulls. Un temps indefinit després vaig
obrir els ulls i vaig descobrir que tenia davant dels meus nassos un àliga
majestuosa amb les ales esteses i deixant-se acaronar pel vent, tot plegat
semblava un somni.
Però el dia no va acabar així, poc després quan buscava una capa per prendre un cabussament, em vaig trobar amb una inscripció feta a la roca. Vaig intentar llegir-la, però em costava fer-ho pel fet que estava escrita amb un català antic. El que si recordo és que la inscripció feia referència a soldats francesos i que la data era cap a l’any 1700. Llàstima que en aquells anys no hi havia càmeres digitals, GPS, etc per poder guardar un record tangible d’aquestes vivències.
Però el dia no va acabar així, poc després quan buscava una capa per prendre un cabussament, em vaig trobar amb una inscripció feta a la roca. Vaig intentar llegir-la, però em costava fer-ho pel fet que estava escrita amb un català antic. El que si recordo és que la inscripció feia referència a soldats francesos i que la data era cap a l’any 1700. Llàstima que en aquells anys no hi havia càmeres digitals, GPS, etc per poder guardar un record tangible d’aquestes vivències.
Els materials silurians i devonians del
Sinclinal de Llavorsí en la vall del riu d’Aòs són els següents:
a)
Silurià: pissarres negres grafitoses amb nivells
intercalats de gresos, lidites i carbonats. Hi ha punts on es troben cristalls
de pirita i minerals secundaris d’alteració (sulfats, etc)
Pissarres negres a la carretera de la vall d'Aòs
Minerals d'alteració dins de les pissarres negres silurianes
b)
Devonià: En aquesta zona, a l’igual que a la resta
del Pirineu, el Devonià és predominantment carbonàtic. Poc abans d’arribar al
poble lleidatà d’Os de Civís la carretera talla els materials devonians i es
poden observar acuradament tenint una mica de cura amb la carretera. Just a
l’entrada del poble, en el talús dret de la carretera hi trobem magnífics
exemples de filons de calcita boudinats. La part alta del Devonià està formada
per les pissarres de la Formació Civís, que és la formació que més extensament
aflora a la zona.
Aspecte típic de les calcàries devonianes amb tonalitats blanquinoses, verdoses i rosades
Filons boudinats de calcita dins del Devonià
Filons boudinats de calcita a la pista que puja des d'Os de Civís al Coll de Montaner
Pissarres de la Fm Civís a la carretera de la vall d'Aòs
Finalment vaig apropar-me al Santuari de la
Mare de Déu de Canòlich. Cal agafar la carretera que des de Bixessarri puja cap
al santuari i que alhora, permet tenir unes bones vistes sobre la franja de
pissarres negres silurianes que des de Bixessarri discorre cap a llevant, en
direcció a Andorra la Vella.
Santuari de la Mare de Déu de Canòlich
Vista de la franja de Silurià entre Bixessarri i les Cases d'Aixàs
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada