Horari del Museu: Dilluns a Dijous: 16 a 19 h. - Divendres: 10 a 11 h. i 19 a 21 h. - Dissabtes i Diumenges: Tancat

dijous, 12 de juliol de 2012

Mn. Francesc Nicolau: EL CALENDARI I LA MESURA DEL TEMPS (II)


Els origens del calendari romà

El nostre calendari actual té les seves arrels en el primitiu calendari que s’utilitzava a Roma des de Numa Pompili (715-672 abans de Crist), el rei que fou successor de Ròmul, el fundador de Roma.


La vida d’aquest sobirà està rodejada de llegendes, però històricament es veu cert que va fer, entre altres coses d’ordre religiós o administratiu, la primera reforma del calendari que, provinent dels etruscos i indirectament dels caldeus, es feia servir per aquells primers ciutadans romans. Era un calendari de només 10 mesos, que els romans anomenaven amb els noms de Martius, Aprilis, Maius, Junius, Quintilis, Sextilis, September, October, November i December. El primer, el tercer, el cinquè i el vuitè eren de 31 dies i els altres de 30, fent un total de 304 dies, cosa que obligava a afegir almenys una seixantena més de dies al final si es volia que l’any coincidís, almenys aproximadament, amb el curs aparent del sol, i efectivament així es feia sota les ordres dels sacerdots (o pontifices, com en deien).

Si em pregunteu sobre l’origen dels noms dels mesos us haig de dir que no hi ha unanimitat entre els etimòlegs sobre els quatre primers. Martius es veu segur que es dedicava a Mart, déu de la guerra (en aquest mes sovint s’iniciaven campanyes bèl·liques) però Aprilis no sabem si es referia a un atribut d’Apol·ló o al fet de ser el mes que fa “obrir” les flors o dedicat a la deessa Apru, etrusca; pel que fa a Maius no sabem tampoc si era dedicat a la deessa Maia (mare de Mercuri) o bé un atribut de Júpiter, i de Junius hem de dir que sembla, però no és segur, que es referia a la deessa Juno. Els noms de la resta no ofereixen dificultat, són els noms d’ordre 5è, 6è, 7è etc. I d’aquí ve que encara s’anomenin així els quatre últims, cosa que respon a una de les preguntes que plantejàvem la setmana passada: el nom els ve de quan només hi havia a l’any els 10 mesos que hem dit. Només falta aclarir per què canviaren de nom després el Quintilis i el Sextilis. Ja ho explicarem més endavant.


Doncs bé, el rei Numa va posar que després del December s’afegissin dos mesos, que s’anomenaren Januarius i Februarius (els nostre Gener i Febrer) que més tard es van posar davant d’aquells deu. Però aleshores es feren de 29 dies els mesos que eren de 30, i de 29 i 27 els dos afegits, fent un any de 354 dies que tampoc lligava amb la realitat. Això obligà a afegir un tretzè mes de 22 o 23 dies cada dos anys i s’intercalaven entre el 23 i el 24 de Februarius (no sabem per què ho feien; potser per a commemorar algun fet històric) i en deien mes Mercedinus ( o Mercedonius, derivat de merces, paga o sou, perquè era el mes de pagar els servidors, d’aquest mot ve “mercat”).

Però és clar que la correspondència amb la realitat astronòmica tampoc quedava ben arreglada. Hi calia una reforma més exacta i fixa. Es féu a l’any 707 de la fundació de Roma (46 a. C.). En parlarem la setmana que ve.

Si voleu veure el segünet capítol, cliqueu aquí.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada