Horari del Museu: Dilluns a Dijous: 16 a 19 h. - Divendres: 10 a 11 h. i 19 a 21 h. - Dissabtes i Diumenges: Tancat

dijous, 5 de juliol de 2012

Mn. Francesc Nicolau: EL CALENDARI I LA MESURA DEL TEMPS (I)


El calendari actual presenta molts interrogants


Quan una manera de fer o de dir és d’ús quotidià no em fem qüestió encara que no en sapiguem el seu origen o no s’hi vegi a simple vista cap explicació de per què ho fem o ho diem així. Però hi ha coses que si hi reflexionéssim hi trobaríem segurament una certa incongruència. Per exemple, entre nosaltres llevar-se el barret ha estat durant molts anys, i encara ara, una mostra de respecte davant d’un personatge o entrant en un temple. D’on ve això? La incongruència és que si es tracta del sexe femení la mostra de respecte s’havia manifestat (com s’ha fer durant molts anys) precisament al revés: per entrar al temple les dones es cobrien respectuosament el cap amb la mantellina ( o bé portant un barret de dona, com feien moltes núvies). I no és així en totes les cultures. Entre musulmens, ja ho sabem, la mostra de respecte es manifesta descalçant-se. Però si nosaltres sempre ho hem fet així, ho trobem normal i bé que es faci.

Vicente López

Ara bé, una de les coses que “sempre s’ha fet així” (però aquest “sempre” vol dir fa molts anys) és la manera de comptar el temps amb el calendari que tenim els que vivim de la tradició cristiana, i bé hem de reconèixer que la manera com està establert presenta molts interrogants (per no dir incongruències). Per què dividim l’any en 12 mesos desiguals, 7 de 31 dies, 4 de 30 i un de 28 o 29? No aniria millor fer-ho en 13 mesos igualets de 28 dies, que faria que només hi hagués un dia sobrer (o dos en els anys de traspàs) que es podria (o podrien) afegir al final de l’any? O bé, si es vol conservar el nombre de 12, fer 6 mesos de 30 dies i 6 de 31, dels quals un seria de 30 quan fos any de traspàs? I per què el començ de les estacions no és un dia primer de mes? Semblaria lògic que no pas el 21 (o 20 o 22). I per què, segons el còmput eclesiàstic el dia de més que té l’any bixest s’intercala entre el 23 i 24 de febrer? Què té de particular el 23 de febrer per fer-ho així? I per què diem setembre, octubre, novembre i desembre, noms que venen de 7, 8, 9 i 10, quan en realitat són els mesos que fan 9, 10, 11 i 12 del calendari? I, pel que fa a la litúrgia, per què la festa de Pasqua no és en un dia fix sinó que oscil·la segons la lluna?

Enguany hem decidit dedicar aquests articles d’estiu a exposar la resposta que es pot donar a aquests interrogants i a altres encara que es poden presentar sobre commesurem el temps. Ho farem de bona gana durant aquestes nou setmanes de juliol i agost perquè creiem que és bo satisfer la curiositat que molts segurament sentiu envers aquestes incongruències o interrogants, digueu-ne com vulgueu.

Si voleu veure el següent capítol, cliqueu aquí.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada