El dia 28, darrer
dissabte de novembre, va ser l’escollit pels Amics del Museu per fer la
tradicional sortida de tardor. Aquest cop hem tornat, després de molt anys, a
visitar el Museu de Geologia “Valentí Masachs”de Manresa que enguany celebra el
35è aniversari de la seva inauguració. Aquest museu es troba ubicat a
l’interior de l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Manresa (UPC) i ben
aviat els Amics ens vam adonar que aquest no és un museu de geologia qualsevol.
Nova passarel·la d'accés al museu (foto: Agustí Asensi)
Després de
creuar la passera de fusta que ens porta cap a la nova entrada al museu, vam
accedir a l’anomenada Sala d’Acollida,
on vam ser obsequiats amb una carpeta i un tríptic explicatiu, i on ja ens
esperava el Sr. Josep Biosca, consoci dels Amics i professor d’aquesta
universitat, qui molt amablement es va prestar a fer-nos de guia... tot un luxe!
A través de les seves amenes explicacions, juntament amb la projecció d’una
sèrie d’evocadores imatges en les quals apareixien alguns dels presents amb
alguns anys menys, els Amics ens vam assabentar de la història d’aquest museu,
de les seves activitats i tallers, de les seves publicacions, sortides i línies
d’investigació, i també de la relació d’aquest amb el Museu Geològic del
Seminari de Barcelona. Aquest museu és també un dels centres d’acollida i
informació dels visitants del Parc
Geològic i Miner de la Catalunya Central, projecte dedicat a divulgar
l’important patrimoni relacionat amb l’explotació dels recursos, que en aquesta
comarca es remunta a temps immemorials.
Valentí Masachs i Alavedra (1914-1980) www.ichn.iec.cat
Va ser el
juny de l’any 1980 que aquest museu es va posar en marxa per voluntat i empenta
del manresà Valentí Masachs i Alavedra (1915-1980), Doctor en Geologia,
especialista en hidrogeologia i prospeccions mineres, i precursor de les
prospeccions petrolieres que es van fer als Pirineus entre finals dels anys 40
i els anys 60; també fou catedràtic de l’Institut Lluís de Peguera de Manresa. Així
el Museu de Geologia Valentí Masachs (MGVM) va néixer amb la intenció de donar
a conèixer als estudiants, i al públic en general, la relació que hi ha entre molts
dels objectes quotidians que ens envolten i els recursos minerals extrets de la
Terra. El Dr. Masachs en va ser el seu primer director encara que,
malauradament, només durant uns pocs mesos. Per això el Sr. Biosca li agrada
recalcar-nos que aquest museu és més aviat una aula d’aprenentatge. Però aquí
no tot són minerals i roques, sinó que també s’allotja una important col·lecció
de fòssils, molts d’ells estudiats i classificats pel Dr. LLuís Via, qui fou
director del MGSB i molt amic del Dr. Masachs; i aquesta relació d’amistat entre
ambdós museus s’ha mantingut al llarg dels anys.
Acabades aquestes
explicacions preliminars i de la mà de la Srta. Ares Boyer, estudiant d’Enginyeria
de Mines i becària d’aquesta universitat, ens vam assabentar que la Sala d’Acollida és també la Sala de Reflexió, ja que totes les
parets estan folrades de plafons molt didàctics i vitrines que ens informen
sobre tots aquells materials que ens són utils a l’actualitat (com el petroli, el
gas natural, l’urani, algunes roques, l’aigua) i sobre la seva reutilització.
Aquí aprenem que els recursos naturals són limitats i que per això cal fer-ne
un ús responsable i apostar per les energies renovables. També hi ha un apartat
dedicat a la radioactivitat i al usos (i mals usos) que en fem, i com
minimitzar els seus efectes.
Alguns dels plafons (Foto: Agustí Asensi)
Comprovant la radioactivitat natural d'alguns
minerals i roques, i maneres de detenir-la
Finalment hi
ha una sèrie de vitrines dedicades a mostar alguns elements conflictius com
l’or, la plata, els diamants i altres pedres precioses i, darrerament, els
pertanyents als grups dels lantànids, els actínids i de les terres rares els
quals s’han convertit en elements de vital importància per a les noves
tecnologies i per la indústria farmacèutica, i s’explica com la seva explotació
és font inesgotable d’injustícies, guerres i misèria per la majoria dels
habitants de les zones productores.
Seguidament
passem a la Sala d’Exposició on, només
d’entrar-hi, molts de nosaltres ja ens adonem de la gran quantitat d’informació
que aixopluga i que amb una sola visita no en tindrem ni per començar. El Sr.
Biosca ens ajuda a orientar-nos i ens explica la distribució de la sala: A tot
el llarg de la paret de l’esquerra es troben les vitrines amb la col·lecció de
minerals dels Països Catalans, i també d’arreu del món, perfectament ordenats
per grups. Al darrera hi ha una col·lecció de roques i una petita habitació
fosca on s’exposen els minerals fluorescents.
La Sala d'Exposisció (foto: Agustí Asensi)
Les vitrines dels minerals
Els minerals ordenats per grups
foto: Agustí Asensi
foto: Agustí Asensi
A la paret
d’enfront i de la dreta trobem les vitrines dedicades a mostrar l’ús que en fem
dels anomenats “minerals del futur”, entre els quals destaquen el coltan i el
grafè. Cada mineral té una mostra de mà, una fitxa molt completa i uns quants
objectes en els quals hi són presents.
Roda dels minerals del futur
La quarta
paret està ocupada per un gran panell on es mostren els diferents materials que
s’utilitzen en la construcció (com són els àrids, el ciment, el formigó, els
maons) i, de manera vertical, s’exposen el patrocinador, les matèries primeres,
el procés de fabricació i el producte final.
Procés de fabricació del ciment
El centre de
la sala l’ocupen les vitrines on s’exposen alguns dels fòssils de la col·lecció
que té el museu. Les vitrines estan disposades cronològicament i de manera circular, des del Paleozoic fins al Quaternari. Pels més menuts, i també pels no tan
menuts, cada fòssil té una petita icona que ens informa sobre l’ambient on
vivien i de quina manera.
Fòssil del Mesozoic
Icones de situació ambiental
Però del que
se senten especialment orgullosos en aquest museu és de la vitrina on s’exposen
les defenses i un molar del mamut de l’espècie Mammuthus meridionalis, trobats a les terrasses fluvials d’aquesta
comarca. També la troballa de restes de mamífers continentals de l’Eocè va ser
molt important a l’hora de datar els jaciments potàssics.
Grans defenses de mamut (foto:Agustí Asensi)
Molar de mamut
Una altra
cosa de la que també se senten molt orgullosos és del conjunt de vitrines on
s’exposen els exemplars fruits de donacions, llegats i dipòsits. Especialment
important és la vitrina on es mostra, per ara, l’únic holotip d’aquest museu:
es tracta d’un preciós exemplar del gasteròpode Olianatrivia riberai del Bartonià (Eocè mitjà) d’Oliana el qual
porta el nom del seu recol·lector i donant el Sr. Lluís Ribera. D’aquesta
troballa se’n va fer un article, l’any 2013, a la revista Geodiversitas, signat per L. Dolin, J. Biosca i D.
Parcerisa.
L'holotip Olianatrivia riberai del Bartonià (Eocè mitjà, Cenozoic)
Com que la
nostra era una visita especial, se’ns va permetre visitar l’habitació on es
troba la biblioteca i el fons documental del Dr. Masachs. Aquí també es troba
la col·lecció de fòssils que no estan exposats, tots ells perfectament
classificats i dipositats en safates. També vam poder entrar al laboratori on
els universitaris i investigadors disposen d’espai i de tots els materials i
aparells que els fan falta per als seus estudis.
El Sr. Biosca ens mostra els armaris on
es guarda el fons paleontològic del museu
Un exemplar d'aquest fons
El laboratori (foto:Agustí Asensi)
Finalment es
va reunir amb nosaltres l’actual director del museu, el Sr. Joaquim Sanz, qui
ens va fer una interessant explicació sobre les roques ornamentals utilitzades
en l’imperi romà i durant el renaixement, i que s’exposen al Museo dell’opifici delle pietre dure de
Florència i de les quals el museu disposa d’algunes mostres arran d’unes
col·aboracions. També ens va fer cins cèntims del llibre-guia Elements i recursos minerals. Aplicacionsi reciclatge, i de la publicació del qual ja vam donar notícia en aquest blog.
El director del museu, el Sr. Joaquim Sanz,
mostrant-nos una sèrie de roques ornamentals
Algunes d'aquestes roques ornamentals
Portada del llibre-guia
No es podia
acabar aquesta jornada sense el tradicinal dinar de germanor, que aquest any
vam fer en un lloc força curiós: un edifici que havia estat la parròquia d’una
colònia tèxtil a Sant Fruitós de Bages, avui reconvertida en restaurant i amb una
decoració relacionada amb el món de la motocicleta. Fins la propera!
Escenes del dinar de germanor (fotos: Agustí Asensi)
