En l’anterior capítol d’aquesta sèrie de ressenyes dedicades a l’observació de la
geologia del mantell de les Serres Marginals, des de Camarasa vam
donar un cop d’ull a la part més oriental de la serra del Mont-roig. Ara, per a
veure la part més occidental, anirem altre cop fins a Vilanova de la Sal, poble
al que ja vam anar per a visitar les seves Salines de Privà
El Mont-roig des de Vilanova de la Sal
Per això, des
del nucli de Vilanova de la Sal prenem la carretera que baixa a l’estació de
tren. A la sortida del poble, però, trobem la cruïlla amb una pista, apta per
cotxes alts, que surt a mà dreta i que indica la direcció de Montalegre, ermita
situada al capdamunt de la serra del Mont-roig i que destaca pel seu color
blanc immaculat.
El Mont-roig des de la Collada de Llorenç
Passada la
Collada de Llorenç, la qual separa el Mont-roig de la serra de la Devesa, ja
entrem al vessant sud de la serra, damunt el pantà de Sant Llorenç de Montgai.
Des d’aquí anem planejant fins situar-nos sota els cingles, moment en que la
pista comença a pujar tot fent amples llaçades cap a l’ermita de Montalegre on
finalitza. Malgrat que la pista ens deixa al capdamunt de la serra, val la
pena, però, deixar el cotxe a la primera corba en un eixamplament de la pista,
i així podem fer un petit circuit circular a peu al voltant de l’extrem
occidental del Mont-roig.
A mitja pujada podem deixar el cotxe...
A l’aparcament tenim un bon aflorament
A
l’aparcament tenim un bon aflorament de les sorres blanques del Santonià,
episodi que marca l’inici de la transgressió del Cretaci superior. Des d’aquí
podem pujar a peu per la pista fins a l’ermita, tot gaudint de l’extens
paisatge que se’ns obre pel sud... si no hi ha boira baixa! L’ermita de
Montalegre està bastida sobre les calcàries blanques del Campanià i en elles
s’hi ha obert nombroses vies d’escalada.
Pugem cap a l’ermita per un tallant de la pista
L’ermita de Montalegre sobre les calcàries del Campanià
Així arribem
a la gran esplanada on s’aixeca l’ermita de Montalegre, situada a uns 840m i des
del qual ja comencem a gaudir de les vistes que ens ofereix. El cingle està
protegit per una barana, a manera de balcó cap al sud, i en un plafó informatiu
se’ns informa dels relleus així com també de les aus rapinyaires que solen travessar
la serra. A voltes, però, les boires baixes ens oculten aquests relleus que
tenim als nostres peus i només algunes puntes sobresurten com illes, com si el
mar hagués tornat a envair aquestes terres.
La gran ermita de Montalegre
Mar de boires cap al sud...Cap a ponent
tenim una vista llunyana del sinclinal d’Os de Balaguer, el qual, a l’igual que el
Mont-roig, està encavalcat pel diapir de Les Avellanes que tenim just sota
nostre. Més cap al nord tenim la serra de Montclús, la gran muralla del
Montsec, i el poble de Santa Linya situat a un extrem del diapir de Les
Avellanes. Des d’aquí també gaudim, si el dia ho permet, de magnífiques vistes
cap al Pirineu Occidental.
Vistes a ponent on tenim el sinclinal d’Os de Balaguer
El diapir de Les Avellanes cavalca el Mont-roig per l’est
Vistes al Montsec...
...i cap al Pirineu d’Osca
Tant si hem
deixat el cotxe a la corba de la pista, com si el tenim a l’ermita de
Montalegre, ens podem arribar fins al punt més alt de la serra del Mont-roig,
la Pala Alta situada a 950 metres d’alçada, tot seguint el fil de la carena cap
a llevant, a frec dels cingles que se’ns obren a mà dreta però sense cap
dificultat remarcable. Així arribem al punt més alt, dit Pala Alta (950m),
assenyalat amb un vèrtex geodèsic abocat a la vall del Segre, retingut pel
petit pantà de Sant Llorenç de Montgai.
Seguim cap a la Pala Alta a frec dels cingles
Vistes al sud des de la Pala Alta
Si tenim el
cotxe a Montalegre ens caldrà refer el camí fins l’ermita, però si hem pujat a
peu des de l’aparcament de la pista, podem continuar carenant cap a llevant fins
un punt en que el camí comença a baixar fort cap al Coll de Porta. Aquí ens
podem aturar un moment al caire del cingle per veure enlairades vistes del Coll
de Porta i de la petita explotació de bauxites que hi ha a tocar del citat
coll. Per damunt tenim la Pala del Coll de Porta, a la qual hi vam pujar en
l’anterior itinerari des de Camarasa.
Vistes al Mont-roig oriental des de la carena
Deixem el
cingle i ens encarem al nord per baixar pel costerut camí cap al Coll de Porta
tot admirant el magnífic panorama que se’ns desplega i del qual ja en coneixem
una bona part ja que cap a llevant tenim els esquerps relleus de El Castellar,
el tall del Congost del Mu, i entreveiem la Serra Carbonera i el pantà de
Camarasa. Les vistes cap al nord ens permeten de fer una mena de resum del que
han estat aquests itineraris d’observació del Mantell del Montsec i el de les Serres
Marginals.
Vistes a llevant
Vistes al nord...
...on hi destaca el pas de Terradets
i les muntanyes de l’Alta Ribagorça
Així arribem
a la pista que travessa el Coll de Porta i que finalitza a un petit refugi que
hi ha al vessant nord de l’Extrem. Aquí aprofitem per a donar un cop d’ull a la
petita explotació de bauxita, escassa però molt pura, la qual es troba en el
límit entre el Juràssic superior i les sorres blanques del Cretaci superior,
marcant així la gran llacuna estratigràfica que representa la manca de
sediments del Juràssic superior, tot el Cretaci inferior i part del Cretaci
superior.
Ens aturem un moment a l’aflorament de bauxites
Durant aquest
llarg període de no deposició i deteriorament de les plataformes carbonatades,
les cavitats càrstiques es van anar reomplint d’argiles que, a la llarga, van
esdevenir bauxites. Així, aquesta llacuna estratigràfica es va convertir en una
discordança erosiva que, a més a més, és una discordança angular ja que
registra uns primers moviments d’ascens de la conca sedimentària pirinenca, tal
i com ja vam veure des de la Serra Carbonera.
Esquema de la discordança
La discordança angular vista des de la Serra Carbonera
Fetes
aquestes observacions, continuem la ruta cap a l’aparcament on tenim els cotxes,
tot baixant per la pista en direcció a ponent i per sota les grans muralles de
calcarenites vermelloses que donen nom al Mont-roig i on s’han obert moltes
vies d’escalada de gran dificultat. En aquestes calcarenites es poden observar
laminacions creuades i bioclastes de tota mena.
Retornem a l’aparcament...
...passant sota els espectaculars cingles vermellosos
Aspecte de les calcarenites bioclàstiques
En aquests
dos itineraris d’observació dels materials que conformen la serra del Mont-roig
hem pogut constatar que, a part de la gran llacuna estratigràfica, i la
discordança angular que se’n deriva, els materials estan en perfecte ordre
estratigràfic i, així, damunt dels materials del Triàsic (fàcies Keuper) tenim
els materials del Juràssic inferior i mitjà i, al seu damunt, els materials del
Cretaci superior... però sota nostre, als voltants del pantà de Sant Llorenç de
Montgai hi regna el caos més absolut!!!
Des de la Collada de Llorenç donem
un darrer cop d’ull al Montsec...
Arribats de
nou a l’aparcament, retornem a Vilanova de la Sal per la mateixa pista per la
qual hem arribat, no sense abans aturar-nos un moment a la Collada de Llorenç on
donem un darrer cop d’ull a les muralles del Mont-roig i del Montsec d’Ares,
tenyides de capvespre. En les properes jornades intentarem donar un sentit al
batibull de materials que van ser atropellats i absolutament deformats,
trencats i desplaçats a la part més frontal del mantell de les Serres
Marginals.
