Em preguntareu què s’entén per economia de l’hidrogen. És una expressió que s’ha inventat per designar un modes de producció d’energia basat en l’hidrogen. I cal dir també que és la designació del desig de molts experts en el tema energètiques la principal font d’energia que s’utilitzi d’ara endavant per a les necessitats que té la vida humana sigui precisament d’aquesta mena i substitueixi les actuals fonts energètiques basades en l’ús de combustibles fòssils (gas i petroli).
Se’n diu
«economia» perquè, a la llarga, sembla que aquesta mena d’energia serà més
econòmica que aquestes altres que ara fem servir i és interessant saber per què
es desitja que sigui l’hidrogen el que ens proporcioni energia i com es troba
la realització de la seva obtenció.
Amb el títol The Hydrogen Economy, el 2002 el
nord-americà Jeremy Rifkin ja va publicar un llibre sobre aquest tema, i
l’editorial Paidós en va fer la traducció al castellà: La economia del hidrogeno. Aquest llibre és una exposició de com la
humanitat ha fet ús de les diferents formes d’energia que ha obtingut del medi
natural per a fer front a les seves necessitats fins a l’actual aprofitament del
petroli, que està experimentant, com tots sabem, la crisi de tenir una
perspectiva d’acabar-se aviat; fer-ne ús, doncs, té una durada cada cop més
limitada.
Aquest llibre
ens ho explica amb detall fent notar, a més, que la combustió del petroli ha
estat part important de la contaminació atmosfèrica amb el conseqüent canvi
climàtic. Exposa, tot seguit, com la introducció de l’economia de l’hidrogen
pot posar fi a aquesta crisi i com és de desitjable que així sigui, tot
explicant el que s’hi ha fet fins ara al respecte.
L’hidrogen,
descobert el 1776 pel britànic Henry Cavendish, constitueix en massa el 75% de
l’univers: no hi ha perill de que se’ns acabi. Va començar a produir-se amb
finalitats comercials el 1920, i com que és un component de l’aigua es pot
obtenir fàcilment per electròlisi, i el més important: és un combustible que no
deixa residus. Com a tal es començà a fer servir entre el 1920 i 1930 per a
l’aviació i, poc més tard, a Alemanya i Anglaterra ja s’utilitzava
experimentalment en cotxes, camions i locomotores. Però no és fins al 1973 que
Amèrica, amb la crisi del petroli, es decidí posar més atenció a l’hidrogen, i
més encara als anys noranta quan es parla de com s’incrementava la contaminació
per CO².
El
6 de setembre de 1995 v a començar a funcionar la primera planta solar
d’hidrogen a Califòrnia (EEUU). Hem dit «solar» perquè l’energia que la feia
funcionar era la radiació del sol. Però també es poden construir plantes
d’aquestes amb energia eòlica, com ja s’ha fet en alguns països d’Europa. Entra
altres hem d’esmentar l’estació comercial que va obrir Alemanya a Hamburg el 4
de gener dels 1999.
Hem
de dir, doncs, que ja s’ha fet alguna cosa, però és molt més el que cal fer.
Acabem amb unes paraules de Rifkin: «Per primera vegada a la història tenim al
nostra abast una forma d’energia omnipresent que acabarà sent tan barata com
els ordenadors personals.... S’obrirà la possibilitat de democratitzar
veritablement l’energia i posar-la a l’abast de tots els éssers humans de la
Terra» Déu ho faci!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada