Horari del Museu: Dilluns a Dijous: 16 a 19 h. - Divendres: 10 a 11 h. i 19 a 21 h. - Dissabtes i Diumenges: Tancat

dijous, 20 d’agost de 2015

Mn. Francesc Nicolau: EL KEPLER-10c, UN EXOPLANETA MOLT INTERESSANT

Ja sabeu que els exoplanetes són els astres similars als que orbiten al voltant del Sol, com la nostra Terra, però que ho fan a l’entorn d’una altra estrella, fora del nostre sistema solar. I ja en portem més de 700 coneguts, però cap d’ells amb capacitat d’aixoplugar una vida com la que tenim al nostre planeta. No obstant això l’any passat es va conèixer l’existència d’un exoplaneta molt interessant: es tracta del Kepler-10c, i el nom li ve d’haver-lo detectat la sonda espacial que porta aquest nom.

Què té d’especial aquest astre? En primer lloc que és rocós i tenir una grandària notable: un diàmetre d’uns 29.000 Km (2,3 vegades el de la Terra) cosa que el fa 17 cops més massiu. Fins ara la teoria deia que un astre d’aquestes proporcions havia de ser de composició gasosa (com ho són Júpiter i Saturn) i d’aquí li ve la raresa.

 Recreació artística del planeta Kepler-10c (www.technemexico.com)

Es troba a la constel·lació del Dragó a uns 560 anys llum de nosaltres, gira a l’entorn d’una estrella molt més vella que el nostre Sol i ho fa en tan sols 45 dies. Es veu ben sòlid amb abundor de ferro i la seva magnitud ha fet que els astrònoms l’hagin batejat com una «Megaterra», nom molt expressiu que el fa d’una categoria superior als que fins ara s’anomenaven amb el nom de «Superterres» per ser també rocosos i un xic més grans que la nostra morada. A tot això hi hem d’afegir que, realment, aquest planeta ja s’havia detectat l’any 2011 però no és fins ara que se saben les característiques que hem dit. Les mesures s’han fet amb l’instrument HARPS del Telescopio Nazionale Galileo instal·lat a les illes Canàries.

L’estrella Kepler-10 que té aquest cos al seu voltant és molt vella ja que té uns 11.000 milions d’anys (el Sol en té 4.600 ma) i això ems fa pensar en un altre detall: com es va formar un planeta rocós tan gran en una època en què el que més abundava era l’hidrogen, amb poc heli encara, i amb molta escassetat de materials pesants? L’observació dels astres ens va donant cada vegada més sorpreses… De vegades teories que es creien segures veiem que no n’eren gaire.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada