Ja sabeu que els exoplanetes
són els astres similars als que orbiten al voltant del Sol, com la nostra
Terra, però que ho fan a l’entorn d’una altra estrella, fora del nostre sistema
solar. I ja en portem més de 700 coneguts, però cap d’ells amb capacitat
d’aixoplugar una vida com la que tenim al nostre planeta. No obstant això l’any
passat es va conèixer l’existència d’un exoplaneta molt interessant: es tracta
del Kepler-10c, i el nom li ve
d’haver-lo detectat la sonda espacial que porta aquest nom.
Què té d’especial aquest
astre? En primer lloc que és rocós i tenir una grandària notable: un diàmetre
d’uns 29.000 Km (2,3 vegades el de la Terra) cosa que el fa 17 cops més massiu.
Fins ara la teoria deia que un astre d’aquestes proporcions havia de ser de
composició gasosa (com ho són Júpiter i Saturn) i d’aquí li ve la raresa.
Recreació artística del planeta Kepler-10c (www.technemexico.com)
Es troba a la constel·lació
del Dragó a uns 560 anys llum de nosaltres, gira a l’entorn d’una estrella molt
més vella que el nostre Sol i ho fa en tan sols 45 dies. Es veu ben sòlid amb
abundor de ferro i la seva magnitud ha fet que els astrònoms l’hagin batejat
com una «Megaterra», nom molt
expressiu que el fa d’una categoria superior als que fins ara s’anomenaven amb
el nom de «Superterres» per ser també rocosos i un xic més grans que la
nostra morada. A
tot això hi hem d’afegir que, realment, aquest planeta ja s’havia detectat
l’any 2011 però no és fins ara que se saben les característiques que hem dit.
Les mesures s’han fet amb l’instrument HARPS del Telescopio Nazionale Galileo
instal·lat a les illes Canàries.
L’estrella Kepler-10 que té aquest cos al seu
voltant és molt vella ja que té uns 11.000 milions d’anys (el Sol en té 4.600
ma) i això ems fa pensar en un altre detall: com es va formar un planeta rocós
tan gran en una època en què el que més abundava era l’hidrogen, amb poc heli
encara, i amb molta escassetat de materials pesants? L’observació dels astres ens
va donant cada vegada més sorpreses… De vegades teories que es creien segures
veiem que no n’eren gaire.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada