Aquests dies
i fins el 22 de maig es pot veure a la seu de l’Institut Cartogàfic i Geològic
de Catalunya, al Parc de Montjuïc s/n de Barcelona, l’exposició commemorativa El mapa com a eina de govern: centenari de
la creació dels serveis geogràfic i geològic de Catalunya.
El passat 11
de febrer es va fer la inauguració oficial de l’exposició amb un acte al qual
hi van assistir el Dr Sebastián Calzada, el professor Francisco Carrasco i els
Srs Antoni Riera i Pere Adserà, com a representants del Museu Geològic del
Seminari de Barcelona i de l’Associació d’Amics del Museu, ja que el Museu
col·labora en aquesta exposició amb el préstec d’alguns mapes d’en Marià Faura
i Sans de l’època de la Mancomunitat. Si voleu veure imatges d’aquell
esdeveniment, cliqueu aquí.
A l’entrada
de la sala d’exposicions de l’ICGC es pot veure un plafó amb un resum de l’exposició
on ens assabentem com a l’any 1914 la Diputació de Barcelona, dins el marc de
la Mancomunitat i amb l’ajut de l’Institut d’Estudis Catalans, va posar en
marxa un servei geogràfic i geològic per tal de publicar un mapa de Catalunya,
en 43 fulls a escala 1:100.000, que havia de servir com a eina de treball i
també com a símbol de país. Però quan el dictador Primo de Rivera va arribar al
poder l’any 1923, aquest va suprimir la Mancomunitat; fins llavors ja s’havien
publicat alguns fulls geogràfics i geològics. Malgrat tot la tasca va continuar
viva i va experimentar una forta embranzida durant la República, però finalment
a l’any 1941 la dictadura franquista atura tota activitat del projecte. Fins
aquell moment s’havien publicat un total d’11 fulls geogràfics i 5 fulls geològics.
Aquesta exposició vol
mostrar la feina feta i les eines utilitzades per aquells pioners durant els primers
anys de vida, tan dificils, de l’actual Institut Cartogràfic i Geològic de
Catalunya.
Així, tot
anant cap a la dreta, entrem de ple a l’exposició la qual s’estructura en
quatre àmbits, el primer dels quals està dedicat als antecedents del servei
geogràfic, on els mapes de finals del segle XIX es basaven sobretot en mapes
francesos, perquè els mapes militars espanyols eren obsolets i els mancava
detall, i els més actualitzats no estaven a disposició del públic. El material
d’aquesta exposició s’exhibeix en vitrines de fusta que recorden els típics
armaris amb calaixos on es guardaven els mapes sense plegar. També podem veure
un gran plafó on s’han sobreposat, damunt la cartografia actual, els mapes
antics, tant els que es van publicar com els que es van quedar en projecte,
entre els anys 1914 i 1941.
Dins
l’apartat dels antecedents es poden veure una sèrie d’avantprojectes i
fotografies del geòleg Jaume Almera i del topògraf Eduard Brossa, veritables
pioners d’aquest servei amb els seus mapes de la província de Barcelona (a
escala 1:40.000), i del seu continuador en Marià Faura i Sans, amb l’exhibició
d’un d’aquests mapes. També es poden veure algunes de les llibretes de camp
d’en Brossa.
El segon
àmbit està dedicat a la posada en marxa del servei geogràfic per part de la
Mancomunitat, servei que hauria d’inventariar i fer els cadastres pertinents
per tal de conèixer i administrar millor el territori. A la mostra es poden veure
els avantprojectes així com també els primers fulls publicats, entre els anys
1922 i 1925, en versió geogràfica i geològica, aquests darrers anaven
acompanyats d’una memòria explicativa. Els fulls publicats a partir del 1925,
ja en plena dictadura, tenen un segell de la “comisión liquidadora de la Mancomunidad de Cataluña".
Entre les
coses curioses que es poden veure hi ha una pila de mapes dibuixats a mà,
alguns d’impresos plens de correccions, factures amb logotips que són una obra
d’art, cartes i fins i tot un mapa de la Vall d’Aran, fet a correcuita l’any
1924 arran la visita del rei Alfons XIII al Pirineu.
El fons de la
sala està dedicat als reptes tècnics que havien d’afrontar els topògrafs a
l’hora de calcular i dibuixar les corbes de nivell, i col·locar-hi al damunt
tots els elements pròpis del paisatge en diferents colors. Així en aquest
darrer àmbit podem veure preciosos teodolits, un pantògraf, una pedra
litogràfica, una planxa de zinc...
També hi ha
dues vitrines que ocupen els angles de la sala on s’hi exposen, a més de
teodolits, altres aparells relacionats amb la topografia com són brújules,
binoculars, anemòmetres, calculadores... Entre aquestes dues vitrines hi ha un
gran plafó amb la cronologia del servei geogràfic, des dels seus antecedents
fis avui dia.
A la sortida,
i com a commemoració d’aquest centenari, els visitants poden endur-se un record
d’aquesta exposició en forma d’un exemplar original dels primers mapes
publicats per la Mancomunitat, a escollir entre els de Vilafranca del Penedès
(1922), Tortosa (1923) i Ulldecona (1925), aquest darrer parcialment en
castellà i amb el segell de la “comisión liquidadora”. D’aquesta manera hom pot
observar de molt a prop l’exquisidesa dels seus detalls. Per tot això és
aquesta una exposició molt interessant i recomanable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada