Horari del Museu: Dilluns a Dijous: 16 a 19 h. - Divendres: 10 a 11 h. i 19 a 21 h. - Dissabtes i Diumenges: Tancat

divendres, 13 de març de 2015

Amics del Museu: VISITA A L'EXPOSICIÓ "El mapa com a eina de govern"

Aquests dies i fins el 22 de maig es pot veure a la seu de l’Institut Cartogàfic i Geològic de Catalunya, al Parc de Montjuïc s/n de Barcelona, l’exposició commemorativa El mapa com a eina de govern: centenari de la creació dels serveis geogràfic i geològic de Catalunya.


El passat 11 de febrer es va fer la inauguració oficial de l’exposició amb un acte al qual hi van assistir el Dr Sebastián Calzada, el professor Francisco Carrasco i els Srs Antoni Riera i Pere Adserà, com a representants del Museu Geològic del Seminari de Barcelona i de l’Associació d’Amics del Museu, ja que el Museu col·labora en aquesta exposició amb el préstec d’alguns mapes d’en Marià Faura i Sans de l’època de la Mancomunitat. Si voleu veure imatges d’aquell esdeveniment, cliqueu aquí.


A l’entrada de la sala d’exposicions de l’ICGC es pot veure un plafó amb un resum de l’exposició on ens assabentem com a l’any 1914 la Diputació de Barcelona, dins el marc de la Mancomunitat i amb l’ajut de l’Institut d’Estudis Catalans, va posar en marxa un servei geogràfic i geològic per tal de publicar un mapa de Catalunya, en 43 fulls a escala 1:100.000, que havia de servir com a eina de treball i també com a símbol de país. Però quan el dictador Primo de Rivera va arribar al poder l’any 1923, aquest va suprimir la Mancomunitat; fins llavors ja s’havien publicat alguns fulls geogràfics i geològics. Malgrat tot la tasca va continuar viva i va experimentar una forta embranzida durant la República, però finalment a l’any 1941 la dictadura franquista atura tota activitat del projecte. Fins aquell moment s’havien publicat un total d’11 fulls geogràfics i 5 fulls geològics. Aquesta exposició vol mostrar la feina feta i les eines utilitzades per aquells pioners durant els primers anys de vida, tan dificils, de l’actual Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.


Així, tot anant cap a la dreta, entrem de ple a l’exposició la qual s’estructura en quatre àmbits, el primer dels quals està dedicat als antecedents del servei geogràfic, on els mapes de finals del segle XIX es basaven sobretot en mapes francesos, perquè els mapes militars espanyols eren obsolets i els mancava detall, i els més actualitzats no estaven a disposició del públic. El material d’aquesta exposició s’exhibeix en vitrines de fusta que recorden els típics armaris amb calaixos on es guardaven els mapes sense plegar. També podem veure un gran plafó on s’han sobreposat, damunt la cartografia actual, els mapes antics, tant els que es van publicar com els que es van quedar en projecte, entre els anys 1914 i 1941.


Dins l’apartat dels antecedents es poden veure una sèrie d’avantprojectes i fotografies del geòleg Jaume Almera i del topògraf Eduard Brossa, veritables pioners d’aquest servei amb els seus mapes de la província de Barcelona (a escala 1:40.000), i del seu continuador en Marià Faura i Sans, amb l’exhibició d’un d’aquests mapes. També es poden veure algunes de les llibretes de camp d’en Brossa.


El segon àmbit està dedicat a la posada en marxa del servei geogràfic per part de la Mancomunitat, servei que hauria d’inventariar i fer els cadastres pertinents per tal de conèixer i administrar millor el territori. A la mostra es poden veure els avantprojectes així com també els primers fulls publicats, entre els anys 1922 i 1925, en versió geogràfica i geològica, aquests darrers anaven acompanyats d’una memòria explicativa. Els fulls publicats a partir del 1925, ja en plena dictadura, tenen un segell de la “comisión liquidadora de la Mancomunidad de Cataluña".



Entre les coses curioses que es poden veure hi ha una pila de mapes dibuixats a mà, alguns d’impresos plens de correccions, factures amb logotips que són una obra d’art, cartes i fins i tot un mapa de la Vall d’Aran, fet a correcuita l’any 1924 arran la visita del rei Alfons XIII al Pirineu.


El fons de la sala està dedicat als reptes tècnics que havien d’afrontar els topògrafs a l’hora de calcular i dibuixar les corbes de nivell, i col·locar-hi al damunt tots els elements pròpis del paisatge en diferents colors. Així en aquest darrer àmbit podem veure preciosos teodolits, un pantògraf, una pedra litogràfica, una planxa de zinc...




També hi ha dues vitrines que ocupen els angles de la sala on s’hi exposen, a més de teodolits, altres aparells relacionats amb la topografia com són brújules, binoculars, anemòmetres, calculadores... Entre aquestes dues vitrines hi ha un gran plafó amb la cronologia del servei geogràfic, des dels seus antecedents fis avui dia.



A la sortida, i com a commemoració d’aquest centenari, els visitants poden endur-se un record d’aquesta exposició en forma d’un exemplar original dels primers mapes publicats per la Mancomunitat, a escollir entre els de Vilafranca del Penedès (1922), Tortosa (1923) i Ulldecona (1925), aquest darrer parcialment en castellà i amb el segell de la “comisión liquidadora”. D’aquesta manera hom pot observar de molt a prop l’exquisidesa dels seus detalls. Per tot això és aquesta una exposició molt interessant i recomanable.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada